Salvem la Vall del Cardós

El projecte The Art Of Living és un ambiciosa iniciativa impulsada pel senyor Josep Lladós Comenge, que consisteix en la construcció d’un camp de golf de 18 forats a Ribera de Cardós, Pallars Sobirà. La construcció d’aquest camp de golf també portarà inclosa la construcció de quatre o cinc hotels de 5 estrelles, més de 200 vivendes de gama alta, un centre de convencions i fins a 5 centres de relax i teràpia aquàtica (spa), a més dels establiments mínims necessaris pel funcionament del propi camp de golf com un bar restaurant, una nau on incloure tot el referent al propi manteniment de l’activitat...

La zona on s’ha projectat la implantació del mateix agafa dos càmpings, la serradora del poble i l’església romànica de Santa Maria de Cardós del segle XII, la qual quedaria inclosa dintre del recinte del camp de golf. Inclús es preveu la construcció d’un túnel fins Andorra per millorar la comunicació amb el camp de golf.

Aquest fet pot implicar la destrucció d'una vall que encara conserva l'encant natural d'una zona verda gens massificada i caracteritzada per un turisme senzill i familiar, allunyat de luxes, en busca de tranquil·litat i amb la il·lusió de poder disfrutar d'un paissatge natural verd i frondós. A més, la climatologia actual desaconsella dràsticament la implantació d'un camp de golf i pot ocasionar greus impactes ambientals al situar-lo en mig d'una zona tan verge.

Si estàs en contra d'aquesta iniciativa de la construcció del camp de golf, accedeix a la següent web, on podràs trobar més notícies i documents sobre el tema, així com adherir-te a la Plataforma Salvem la Vall del Cardós per fer pressió i aturar-lo, atès que encara no s'ha aprovat la seva construcció.

Jo ja m'hi he adherit; si estàs en contra del camp de golf et convido a que signis. Ja som 23263. Si pots, fes la màxima difusió de la web.

Red hispana de blocs d'energia i medi ambient

La Red Hispana de Blogs de Energía y Medio Ambiente es un portal creado para fomentar la blogosfera energética y de medio ambiente, a modo de diálogo blog, de debate en red y de aporte de ideas. Creado a partir de las últimas entradas de blogs en español sobre Energía y/o Medio Ambiente, y con una sección dedicada a blogs de otras lenguas, pretende ayudarnos a los autores a conocer otros blogs interesantes al tiempo que nos mantiene informados sobre lo que es materia de interés en otros lugares. Para los no autores es una enorme fuente de información de calidad y permanentemente actualizada.

La iniciativa de crear un portal parte de Indarki y toma forma con la colaboración de La Tierra tiene fiebre y Pingüinolab, pero quienes lo hacen realmente cada día son todos los bloggers que forman parte de la Red.

Considero una iniciativa fantàstica per tots aquells que ens apasiona el món de l'energia i el medi ambient, ja que d'aquesta menera es pot accedir a una gran quantitat de blocs del sector de manera ràpida i pràctica. Per accedir-hi cliqueu aquí.

Moltes gràcies indarki per la tasca feta.

(El text en cursiva ha estat copiat de la web esmentada).

Cel Fosc

Cel Fosc és una associació que lluita en contra de la contaminació lumínica, amb la intenció d'il·luminar de la millor manera possible els carrers i places de les ciutats tot estalviant energia i respectant el medi ambient.

Tal i com s'explica en la mateixa web "la contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums; frequentment la detectem com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat. Les conseqüències més destacables són l'agressió al fràgil ecosistema nocturn, el malbaratament de recursos energètics i de diners, un sobrecosnum que comporta residus tòxics que ens podríem estalviar i la pèrdua del cel estel.lat".

En la web s'hi poden trobar dades concretes del que significa una mala il·luminació a nivell de emissions contaminants a l'atmosfera, mostra exemples d'una correcta o incorrecta il·luminació per part de diferents tipus de enllumenat públic de carrer, posa a l'abast de tothom power points didàctics, es recomanen llibres sobre el tema...

La web aquí.

La foto post-concert

El 9 de març vaig fer un escrit (aquest) on explicava que havia anat al concert del Lluís Llach i que ens havíem fet una foto amb ell. Doncs bé, ja la tinc i aquí la poso.

Àlbum de cromos de l'Eix Comercial

"L'Ajuntament de Lleida ha elaborat, amb la col·laboració de les associacions de comerciants de l'Eix Comercial, el carrer Democràcia i el carrer Pi i Margall, el primer àlbum de cromos col·leccionables de l'eix. Es tracta d'una col·lecció de 83 cromos dels edificis històrics i les restes arqueològiques més importants de l'Eix com el Palau de la Paeria, la Catedral Nova, les restes arqueològiques del Museu d’Arqueologia, el conjunte termal Ilerda o el Portal de la Magdalena, entre d’altres".

"L'àlbum de cromos es pot aconseguir, de manera gratuïta i en horari comercial, al Palau de la Paeria i a l’Oficina de Turisme de Lleida fins el 24 de març. Els cromos s'han de recollir, un a l’Ajuntament, i els 82 restants a les botigues col·laboradores. Dins de l'àlbum, a l’espai de cada cromo hi ha l'adreça de la botiga on es poden anar a buscar, també gratuïtament, fins el 31 de març". (Font: aquí)

Divendres vaig anar a l'ajuntament a buscar l'àlbum i dissabte, entre l'Albert i jo (que curiosament ens vam trobar pel carrer a la busqueda y captura dels cromos com dos freakis)vam recopil·lar gairebé la meitat dels 83. És una proposta interessant a nivell cultural ja que dona a conèixer monuments patrimoni de la ciutat i també et permet entrar a botigues de l'eix comercial a les quals mai havia entrat abans. Una activitat divertida.

Per molt anys Pititeta

La pititeta ha fet un quart de segle!!! Dijous va ser el seu aniversari. Divendres vam anar a sopar amb la seva familia a la La Huerta, un restaurant de cuina catalana molt bo i avui dissabte ha tocat el torn amb la colla. Hem anat a sopar al restaurant Iruña, on hem acabat amb les existencies d'alcohol. I..., ja no recordo res més...

PD 1: Sembla ser que per cel·lebrar-ho ha escrit alguna cosa al seu bloc (per fi). PD 2: Moltes felicitats wapa.

Mostra de Cinema

Des del divendres 23 fins el dissabte 31 de març, té lloc la tretzena Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida. Aquest certament, dirigit per Juan Ferrer és un dels aconteixements més importants de la ciutat, fins al punt que aquest any han vingut a Lleida la Cayetana Guillén Cuervo, el Leornardo Sbaraglia i l'Ariadna Gil, actors de gran pes cinematogràfic.

Aquest cap de setmana dubto que vagi a alguna projecció o a algun acte de la Mostra, normalment no acostumo a anar-hi; de fet només hi he anat un any, pot ser fa dues edicions quan vaig anar a veure la pel·lícula Lugares Comunes amb la pititeta, tot i que potser el divendres o dissabte de la setmana vinent em passi per algun acte. Molts cops dona la sensació que en una ciutat de poc més de 100.000 habitants tot allò que passa a nivell cultural deixa de tenir ressò o importancia, com l'Animac de fa poc dies, de la mateixa Mostra de Cinema o de la Mostra de Titelles que d'aquí poc arribarà. Però sembla ser que aquesta Mostra és una de les més importants a nivell estatal i a nivell llatinoamericà; a més, potser farà un parell d'anys (no recordo molt bé la data) el director va entregar el Premi Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla espanyola.

Agenda 21 de Lleida "Una Verdad Incómoda"

Iniciativa de l'Agenda 21 de Lleida (clica sobre la imatge per fer-la gran i poder llegir la lletra petita).

La projecció del documental Una Verdad Incómoda, que ja he recomanat més d'un cop, tindrà lloc el dimecres 28 de març a les 19:30 a la Sala Jaume Magre, carrer Bisbe Torres 2. L'entrada és lliure però l'aforament és limitat. Mitja hora abans hi ha la convocatòria del Forum Ambiental, que no se exactament que és, però com que a posteriori del film la idea es debatre el tema del canvi climàtic, potser es fa una breu introducció sobre el tema.

Ingenios Solares

Durant tota aquesta setmana i la vinent, a Saragossa es realitza una exposició titulada Ingenios Solares, una exposició que explica d'una manera práctica i senzilla com aprofitar l'energia del sol mitjançant diferents artefactes com un rellotje de sol, un pasteuritzador, una ducha solar... L'exposició consta de panells explicatius sobre el funcionament i els fenòmens físics que el regeixen així com les maquetes reals d'aquests enginys.

A continuació podeu veure un dibuix d'un destil·lador solar i en la segona fotografia un forn solar.

L'exposició sorgeix d'un llibre homònim escrit per Jose María Jimémez (editorial Pamiela), un llibre que recull la seva experiència en el món de l'energia solar amb propostes domèstiques, de fàcil construcció i aprofitant materials reciclables.

Si us interessa podeu demanar l'exposició itinerant de Ingenios Solares trucant al 948 800 811. L'exposició inclou panells il·lustratius amb dibuixos explicatius com el del destil·lador solar i les maquetes reals de l'enginy. És una exposició que val molt la pena veure-la.

Fira Natura

Aquest darrer cap de setmana s'ha cel·lebrat Fira Natura, una fira sobre medi ambient, agricultura ecològica, qualitat de vida i medicina natural organitzada per l'entitat ecologista i lleidatana Ipcena.

Tal i com vaig fer l'any passat he tornat a ser voluntari, concretament vaig anar-hi el diumenge per la tarda. A part de realitzar les tasques que em van encomanar, també vaig tindre temps de fer una volta pel recinte, veure una exposició de nius d'aus, observar els stands, agafar informació que em pot ser útil com un parell de recistes...

Per més informació consulteu les webs: Ipcena i Fira Natura.

El derbi

Barça-Madrid. Ens vam reunir a casa del Grave Danger per sopar tot mirant el partidet de futbol. Vam fer una porra entre els 7 que estavem i al descans ja era impossible que algú l'encertés; jo vaig apostar per un 4-0.

Després del partit vam jugar amb la PSP al Buzz, un joc d'encertar preguntes relacionades amb la música, molt i molt xulo. A continuació, cap a les tres de la matinada, ens vam posar a xarrar i sense donar-nos compte se'ns van fer les 6 de la matinada.

Concert de Lluís Llach

Per tots es sabut que en Lluís Llach està fent una gira de comiat de l'escena musical, crec que d'aquí poc fa el seu darrer concert a Verges. Aquest divendres va tocar al auditori de Lleida i vaig tenir la sort d'anar-hi i disfrutar d'una nit màgica.

No recordo quant de temps va durar el concert, però aquella fama de xarraire que el caracteritza al fer llargs parlaments entre cançó i cançó és certa, per sort és certa perquè estan plens de continguts, ja sia per explicar el motiu d'una cançó o per criticar el panorama actual.

Durant el decurs del concert va interpretar les cançons del seu darrer dics i. a més d'interpetar cançons mítiques en la seva carrera com Que Tinguem Sort o Viatge a Ítaca; malauradament no va tocar la cançó més emblemàtica que té, L'Estaca; personalment em vaig quedar amb les ganes d'escoltar El Bandoler, una debilitat que tinc, però la vaig compensar amb escreix al escoltar en directe Que Tinguem Sort i Cançó a Mahalta.

Amb l'excusa d'anar al concert he descobert un gran cantautor; sabia de la seva importancia durant l'època franquista així com algunes cançons protesta d'aquella època, però poc més. Poc abans del concert vaig escoltar un parell de dics per tindre uns mínims coneixements; aquest disc van ser I Si Canto Trist, extraordinari, i Viatge a Ítaca.

Al acabar el concert vam esperar-lo fins que va sortir del camerino per saludar-lo; ens va signar els dics que acabàvem de comprar (i., Nu i Ara) i ens vam fer una foto (quan la tingui la penjaré). Va ser un concert explèndit.

Lleida, Capital de la Cultura Catalana

Durant tot el 2007 Lleida és la Capital de la Cultura Catalana, "una iniciativa adreçada al domini lingüístic i cultural català, que té com a objectius contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior", segons s'explica en la web de la iniciativa.

Pels amants de la cultura en general serà, suposo i espero, un any plagat d'aconteixements musicals, teatrals, patrimonials, audiovisulas, literaris... Hi ha l'opció de fer-te amic de Lleida Capital de la Cultura Catalana, un carnet gratuït mitjançant el qual pots gaudir de descomptes en diferents actes.

Per més informació de Lleida Capital de la Cultura Catalana clica aquí o per informació sobre la Catalunya Capital de la Cultura Catalana ves aquí. Qualsevol iniciativa que promogui la cultura, sia lleidatana, catalana, espanyola, china o togolenya sempre és una bona idea. Veurem si al decurs d'aquest any vertaderament s'ha promogut la cultura catalana i la cultura en general.

Animac 2007

Com cada any la cita amb l'Animac és obligada per mi. Animac és una Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, on durant quatres dies es poden visionar d'un gran recull de curtmetratges d'animació d'arreu del món. Aquest any s'ha cel·lebrat l'oncena edició i sembla ser que l'any que vinent la mostra donarà pas a un festival competitiu, és a dir, es lliuraran premis als millors curts. La web aquí.

Dels quatre dies nomès he assistit als dos darrers i no he anat a totes les sessions, pèrò em sembla que aquest ha estat l'any més fluixet dels que he vist darrerament. Considero que no s'ha de caure en l'error de considerar que animació es sinònim d'humor, la comicitat és un recurs més com ho és el dramatisme, el terror, la crítica o la reflexió; l'animació no té perquè explicar quelcom real, ni lògic, ni cap història en si; i animació no nomès són dibuixos animats, hi ha multitut de suports com gràfics en 2-D o 3-D, ninots de plastilina, dibuixos fets a llapis, a color o en B/N... Tenint en compte això, considero que ha faltat una mica d'humor i originalitat en les històries, a més de un major atractiu visual en els curts en si.

A destacar:

• Ballet Burlón, de F. Marimón (1974), on una serie de compassos agafen vida i ballen al ritme de la música.
• Pinted Rainbow, de G. Rao (Índia, 2006), un molt bon curt on s'explica l'especial relació d'una velleta amb unes caixes de llumins.
• Citoplasmas En Medio Ácido, de D. Gautier i I. Iborra (Espanya, 2004), el millor curt de tota la mostra al meu entendre; fet de plastilina, és molt divertit i original. Relata l'avorriment d'un alumne en una classe de la universitat.
• La sessió completa Els Trencaclosques d'En Gil. La sessió era un homenatge a Gil Alkabetz, un animador d'origen israelià però resident a Alemanya. Es van emetre 10 curts i tots eren molt bons, és nota que deu ser un gran animador.

M'agrada l'Animac, m'agrada molt. És fantàstic que a Lleida hi hagi un festival d'aquestes característiques.

En un reservat

Suposo que deu ser una sensació compartida per molts; de vegades, quan he vist alguna pel·lícula on un grup de gent s'asseu a la vora d'una taula d'un restaurant, ja sigui per disfrutar de la companyia de la familia, degut a un menjar de negocis... i ho fan en un reservat, sempre he experimentat una sensació d'extranyesa, dubtant si hi han restaurants amb taules separades de la resta, no mitjançant biombos, sinó perquè gaudeixes d'una petita cambra per tu. Doncs aquest divendres de manera involuntària i no buscada van poder disfrutar d'un reservat amn la familia. Vam reservar taula al restaurant El Grèvol, i ens van demanar si volíem estar tranquils sopant, vam respondre que sí i al arribar al local, ens van fer passar a una petita cambra on estava la nostra taula per cinc. Semblava que estavem en una pel·lícula, no se si de gansters o d'alts executius, però en aquell moment et sents (falsament) important. Era el primer cop que anàvem a aquest restaurant i és deliciós, evidentment és car. De primer vam demanar per picar pop a la gallega, una amanida de binitol i esqueixada de bacallà; de segon vaig prendre filet amb foie. Tot va ser exquisit.