Centre BTT de Lleida

Diumege pel matí vaig decidir sortir a fer una volta amb la bicicleta. Feia temps que no ho feia, així que amb molta il·lusió i moltes ganes em vaig vestir amb el casc, els guants, la motxilla, les ulleres de sol... i em vaig posar a pedalejar alegrement.

A mig matí, em vaig trobar amb tres ciclistes que havien punxat; vaig parar per si necessitàven ajuda, ens vam posar a xarrar i vam acabar fent una ruta plegats. Tots tres pertanyen al Centre BTT, que fa pocs mesos que es va inagurar a Lleida. Ja feia temps que mentalment em deia que tenia que anar-hi per informa’m, així que vaig acabar visitant les instal·lacions i fent-me soci.

La quota de soci és gratuïta i només es paga en cas d’assistir a alguna de les rutes guiades que es fan; està molt bé de preu i permet conèixer gent amb una mateixa afecció. El funcionament consisteix en que cada 15 dies es fa una sortida, de dificultat i llargada variable, amb un parell de guies experts en bicicletes de muntanya que marquen el camí, en cas d’averia ajuden/arreglen la bicicleta... A més, el centre permet llogar bicis, rentar-les, s’organitzaran cursos sobre bicicletes... i a més disposa d’una (diminuta) terrasseta per fer un beure o prendre una torrada per dinar o sopar (de divendres a diumenge de 10:15 a 15 i de 19 a 22 hores).

Per més informació, aneu al Centre BTT, al camí d'Albarès s/n (nou vial de la Bordeta), al Parc Joan Oró. Telèfon 973 20 57 43. Si voleu veure algunes de les rutes que han editat per sortir per l'Horta de Lleida, aneu aquí; per les sortides programades d'aquest agost i setembre, aquí.

Parcs nacionals

Nuestros Parques Nacionales. Red de Vida, és una sèrie de documentals sobre els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol. La col·lecció, produïda per TVE i el Ministeri de Medi Ambient, emessa per La 2 durant l'any 2005 i editada per Divisa Home Video, ha arribat a les meves mans.

Avui he mirat uns dels reportatges, concretament el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un parc que per sort conec força bé; pel que he vist, els diferents capítols de la serie són breus, mostren la fauna i flora del parc des d'una vessant senzilla. És una col·lecció ideal per aquells que tinguin ganes de conèixer els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol, ja que obtindran una visió global dels diferents parcs.

Els 13 parcs nacionals són: Pics d'Europa (Cantabria, Castella-Lleó i Astúries), Doñana i Serra Nevada (Andalucia), Timanfaya, Garajonay, Caldera de Taburient y Teide (Canàries), Ordesa i El Mont Perdut (Aragó), Arxipèl·lac de Cabrera (Baleares) Tablas de Daimiel i Cabañeros (Castella-La Manxa), Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya), i Illes Atlàntiques de Galícia (Galícia).

Cine Món

Malgrat que ja fa uns dies que es va dur a terme i tot i que no vaig poder assistir-hi, crec que és obligat fer esment que el cap de setmana del 20 al 21 de juliol es va realitzar una petita mostra de cinema anomenada Cine Món, una mostra de cinema solidari al carrer a Lleida. A part d'actuacions musicals, jocs d'entreteniment per la canalla, bar amb productes de comerç just..., s'hi van projectar una sèrie de documentals, curts i llargmetratges relacionades amb la solidaritat i la cooperació.

Tenia força interès en veure Sàhara 06: Una mirada al desert i L'experiència del codesenvolupament a la ciutat de Lleida, dos curtmetratges de dos grups lleidatans que expliquen la seva estada al camp de refugiats de Tindouf i a la ciutat colombiana homònima agermanada amb la Lleida catalana, respectivament. Per més informació aquí.

Ritmes de la Jungla

Fa dos dissabtes el Canal 33 va emetre dins el programa El Documental un reportatge titulat Ritmes de la Jungla. El documental explica la feina de Balmir de Jesus, director regional de l’estat de Rondònia de l’Ibama (Institut Brasiler de Medi Ambient), qui la seva màxima ocupació es basa en evitar la tala d’arbres il·legal.

En una zona pobra com l’esmentada, la principal eina de treball consisteix en la tala d’arbres de la selva de l’Amazonia per comercialitzar-la; l’Ibama s’encarrega de regular les tales per evitar una possible desforestació atès l’ambició econòmica dels propietaris de les serradores.

El protagonista del reportatge m’ha recordat a Chico Mendes (ja vaig escriure un article sobre ell), ja que procura defensar la selva, defensa el seu ús com a primera matèria però de manera sostenible i respectuosa, intenta preserva el dret dels pocs indis que romanen a la selva per a que visquin sense que l’home blanc els sabotegi, està amenaçat de mort per part dels que volen convertir-se d’or a base de destruir la selva de manera no controlada...

Mireu el documental, és molt interessant.

Cinema ambiental

FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient)

Festival de pel·lícules, documentals i curtmetratges sobre temàtica medi ambiental. Cel·lebrat simultàneament entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

PICURT (Mostra de curtmetratges de temàtica pirenaica)

L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) ha engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca. La web aquí.

N_ature movies

La revista Fotogramas i Nokia s’han associat per produir 5 curtmetratges sobre tamàtica ambiental rodades amb un terminal multimedia N95. Mireu els curtmetratges que són molt bons. La web aquí.

Los últimos dias del Edén

L’altre dia vaig veure una pel·lícula anomenada Los últimos dias del Edén, un film de 1992, dirigida per John McTiernan i protagonitzada per Sean Connery i Lorraine Bracco.

La pel·lícula succeeix a la seva del Amozones, on el Dr Robert Campbell investiga un extracte de flor amb la que va curar el càncer però després de moltes proves no és capaç de reporduir la fórmula. Al llarg del film aparèixen dicotomies relacionades amb els drets humans i el medi ambient: acabar la darrera dosis per salvar un pobre nen de la tribu o guardar-la pel seu anàlisis de manera que la resta de la humanitat puguin ser beneficiaris en un possible futur; la desforectació de la selva per construir una carretera per part del govern amb la conseqüent destrucció de la flor de la que s'extreu l'extracte; l’acció de l’home blanc que s’aprofita de la ignorància i inferioritat del natius per comercialitzar productes exòtics...

Aconseguiu la pel·lícula i mireu-la; és sensacional.

Mulla't per l'Esclarosi Múltiple

Diumenge 8 de juliol es va cel·lebrar la tradicioal campanya de Mulla't per l'Esclerosi Múltiple. Per la tarda, després de dinar, la pititeta i jo vam aprofitar per refrescar-nos una mica degut la calor que feia, i rés millor que refrescar-se col·laborant amb la causa, així que vam decidir fer una bany solidari. Aprofitant que hi havia diverses piscines on es podia col·laborar, vam decidir anar al Gimnàs Ekke (nova seu de l'antic Gimnàs Lleida), un gimnàs molt modern amb piscina; d'aquesta manera també vaig aprofitar per tafanejar una mica i vaig poder veure com és aquest nou local. La idea del Mulla't és fer un donatiu econòmic directament o bé comprar algun dels productes que es venen. Jo em vaig comprar una samarreta (ja he perdut el compte de samarretes solidaries que tinc) i unes ulleres de bucejar. De les 2 hores ben bones que vam estar-hi, vam fer unes 15 piscines cadascú i després vam disfrutar durant molta estona (fins esatr ben arrugats) del jacuzzi del cantó de la piscina. A Lleida, és van fer un total de 110 piscines i es van recaudar 58.000 euros. I tu, et vas mullar per l'esclerosi?

Icones de l'obra

D'esquerra a dreta i de d'alt a baix:

1. Obligatori portar el cordó umbilical
2. Perill per entrepussada
3. Perill per relliscada
4. Perill càrregues
5. Obligatori ser canós o portar el cabell tenyit de blanc
6. Obligatori ser Woody Allen
7. Obligatori aplaudir
8. Prohibit passar (també als obrers)
9. Obligatori portar botes
10. Obligatori escoltar música

Transsegre 07

I tal i com també vam fer fa un any, diumenge pel matí ens vam passar per Balaguer per veure les barques que descendeixen pel riu Segre en aquesta competició festiva tan original.

A...BCN 2

Tal i com vam fer fa tot just un any, vam anar a passar el dia a Barcelona. Va ser una sortida purament comercial, però m'encanta fer una visita per una ciutat cosmopolita i moderna com aquesta.

Pel matí Decathlon i Ikea. Dinar a casa d'uns amics al barri de Sant Martí i per la tarda Fnac de plaça Catalunya i Corte Inglés de la Diagonal. El sopar a un Pans&Company de la Diagonal.

Vaig pujar al Trambesós i vaig quedar gratament sorprès d'aquesta iniciativa anomenada Bicing.