El futbol i l'entrepà

Per distreure'ns una mica i sortir de la rutina d'estudiar durant tot el dia, vam decidir amb els companys del pis de Saragossa anar a veure el partit del Barça-Saragossa corresponent a l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei de futbol. Dels quatre que hi anàvem, dos som del barça (el cordobès i jo), un del Saragossa (un noi de Fabara, un poble de la franja aragonesa) i l'altre és del Madrid (l'extremeny), o sigui que la cosa estava repartida, dos animavem al Barça i dos al Saragossa.

Vam anar a un bar anomenat Café de Flandes y Brujas i vaig sopar una hamburguesa Flandes (amb ou farrat, bacó, enciam, ceba i hamburguesa) y un xampú mentre miravem el partit, que la veritat sigui dita, va ser una mica aborrit, però el fet de veure'l amb amics en un bar fa caliu i t'ho passes molt bé.

El cap de 7mana

Per cel·lebrar l'obtenció del carnet de conduir vam anar amb la familia al restaurant Casa Miquel (també conegut con Les Miqueles). De primer vam fer un pica pica a base de pernil ibèric, pop a la gallega i una amanida de favetes i gules; de segon vaig pendre magret d'ànec al porto i de postres puding de la casa. És un molt bon restaurant.

Dissabte per la nit vam anar amb els amics a sopar al Trastevere, restaurant on serveixen unes pizzes, uns plats de pasta i uns carpaccios boníssims. Jo em vaig partir amb la pititeta una pizza i uns fettucce al nero. Després vam anar a fer un beuret al Smilig Jack, un local de fusta i poca llum. Allí m'ho vaig passar superbé; ens van divertir moltíssim ballant cançons dels anys 80 i 90 com Mescalina de Los Rebeldes, Para Ser Feliz Quiero Un Camión de Loquillo, Enamorado De La Moda Juvenil de Radio Futura, Basquet Case de Green Day, Adiós Papá de Los Ronaldos, Song 2 de Blur i un llarg etcètera.

Ara que tinc carnet no puc conduir

Després de llegir el títol de l'escrit i d'observar atentament la fotografía, és fàcil deduir perquè ara que finalment tinc carnet de conduir és impossible que agafi el cotxe. Dijous vaig patir una petita caiguda de la bicicleta camí de classe. Tenía por d'haver-me fet alguna petita fissura, però per sort nomès ha estat un petit esquinç al canell; afortunadament ha estat al canell esquerre i per tant puc escriure tranquil·lament amb la mà dreta, ja que dimarts comencen els examens de final de quatrimestre.

Brum brum!!

JA TINC CARNET DE CONDUIR!!!!!! Ja se que és una mica extrany que una persona es tregui el carnet de conduir als gairebé 25 anys, però aquesta és la meva realitat. L'autoescola on he anat s'anomena Anaya La Seu i està al carrer Sant Ruf de Lleida. Les pràctiques de cotxe les he realitzat amb un Renault Megane. Poc a poc us aniré contant on em porta el Citroën Xantia de casa o el Toyota Aygo de la meva germana, així com les primeres vivències i anècdotes amb els cotxes.

Una verdad incómoda

Durant les vacances de Nadal, entre d'altres moltes coses, he vist la pel·lícula Una Verdad Incómoda (An Inconvenient Truth). El film és un documental d'una hora i mitja dirigida per Davis Guggenheim i on el protagonista és l'Al Gore qui realitza una conferència sobre el canvi climàtic analitzant les seves causes i conseqüencies.

Us recomano moltíssim que la mireu; tracta un tema molt important del que tots som responsables i del qual em d'estar informats per poder formaar la nostra propia opinió. A més, el tema es tractat amb molta sencillesa, sense entrar en aspectes molt cientifics, i no es fa gens pessat.

Anuari Guia del Michelín 2007

Us faig un resum dels diferents restaurants on he anat a dinar o sopar durant el 2006; en aquesta classificació no he inclòs si he anat a menjar a casa d'algú. En total tinc 240 targetes de restaurants de cinc països diferents (Espanya, Andorra, Italia, Alemanya i Croacia). La llista ha quedat de la següent manera:

• General: Mamma Mia (6), Iruña (5), Ilargí, La Tagliatella i Libanès Xix Kebab (4).

• Colla: Mamma Mia i Ilargí (4), Vapporetto i Iruña (3), Funàtic i Roma (2).

• Família: Villa Magda, Petit Racó, Iruña i Can Miquel (2).

• Pititeta: Libanès Xix Kebab (4), El Paradís i La Tagliatella (3) , Zaccaris, Alt Berlín, La Píccola Tevere i D-kbabs (2).

Espero que al restaurant Mamma Mia, que és el lloc on més cops he menjat, no li passi com el guanyador del 2005, el xinès Internacional, al que al llarg del 2006 no hi he anat cap vegada; si més no, no deixa de ser curiós.

Dobar dan

La meva germaneta se'n va anar amb unes amigues a passar el cap d'any a Zagreb, on ha estat una setmana. En la imatge podeu veure la plaza Jelacic, la fisonomia dels edificis de la part antiga de la ciutat i els tranvies, que és el transport públic típic d'allí.

Com a record m'ha portat un iman molt bonic amb una frase en croat que traduïda ve a dir "salva la terra, és l'únic planeta que té xocolata" i una corbata molt elegant, ja que són originaries d'allí (no mireu el nus perquè és evident que no se fer-n'hi).

Per celebrar la seva arribada a casa vam decidir anar a sopar, concretament al restaurant L'hortet. De primer vam demanar un foie i un pernil ibèric exquisits, i de segon cadascú un plat, jo vaig prendre calamars a la romana.