Animac 2007

Com cada any la cita amb l'Animac és obligada per mi. Animac és una Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, on durant quatres dies es poden visionar d'un gran recull de curtmetratges d'animació d'arreu del món. Aquest any s'ha cel·lebrat l'oncena edició i sembla ser que l'any que vinent la mostra donarà pas a un festival competitiu, és a dir, es lliuraran premis als millors curts. La web aquí.

Dels quatre dies nomès he assistit als dos darrers i no he anat a totes les sessions, pèrò em sembla que aquest ha estat l'any més fluixet dels que he vist darrerament. Considero que no s'ha de caure en l'error de considerar que animació es sinònim d'humor, la comicitat és un recurs més com ho és el dramatisme, el terror, la crítica o la reflexió; l'animació no té perquè explicar quelcom real, ni lògic, ni cap història en si; i animació no nomès són dibuixos animats, hi ha multitut de suports com gràfics en 2-D o 3-D, ninots de plastilina, dibuixos fets a llapis, a color o en B/N... Tenint en compte això, considero que ha faltat una mica d'humor i originalitat en les històries, a més de un major atractiu visual en els curts en si.

A destacar:

• Ballet Burlón, de F. Marimón (1974), on una serie de compassos agafen vida i ballen al ritme de la música.
• Pinted Rainbow, de G. Rao (Índia, 2006), un molt bon curt on s'explica l'especial relació d'una velleta amb unes caixes de llumins.
• Citoplasmas En Medio Ácido, de D. Gautier i I. Iborra (Espanya, 2004), el millor curt de tota la mostra al meu entendre; fet de plastilina, és molt divertit i original. Relata l'avorriment d'un alumne en una classe de la universitat.
• La sessió completa Els Trencaclosques d'En Gil. La sessió era un homenatge a Gil Alkabetz, un animador d'origen israelià però resident a Alemanya. Es van emetre 10 curts i tots eren molt bons, és nota que deu ser un gran animador.

M'agrada l'Animac, m'agrada molt. És fantàstic que a Lleida hi hagi un festival d'aquestes característiques.