Divendres, dissabte, diumenge

Divendres

Al vespre vaig assistir a una reunió de voluntaris de Fira Natura, organitzada per una entitat ecologista, Ipcena. Em van assignar al grup de treball de manteniment, anomenant entre ells com grup SOS, i les tasques dels integrants d'aquest grup consisteixen en ocupar-nos de qualsevol imprevist que puguès succeir durant la fira.

Per la nit vaig anar al restaurant Sant Bernat on vam fer una calçotada amb la familia de la Pititeta i vam estrenar el Mini negre que s'han comprat.

Dissabte

Pel matí vaig anar a correr pel riu i per la tarda vam anar a la rua de carnestoltes.

A migdia, vam celebrar el Dijous Gras amb dos dies de retard i ens vam possar ben tips de morcilles, llangonissa i xoriços; llàstima que no ho vam poder celebrar al camp com mana la tradició.

Per la nit tenia un sopar d'euperos, companys amb qui vaig estudiar la carrera a Lleida; vam sopar al Mamma Mia una pizza Parrots (pizza per a quatre persones), observeu la imatge de la pizza que està tallant un dels amics amb qui estava ; vam fer un beuret al Cal Maros i un parell de partides al futbolint, vam posar oli a les articulacions al Fissure i vam ballar al son de la música a L'Antic.

Diumenge

Pel matí vaig anar a la Cursa de Llits, un espectacle que fins avui mai havia vist mai. Potser l'any vinent montem amb els de la colla un "llit solar" per baixar pels carrers.

Per acomiadar el cap de setmana de carnestoltes el pare del chico_ostra va elaborar el coctel Super Happy Fiesta; ja és un expert en això de fer coctels i gairebé està al nivell del Joel Goodsen de la pel·lícula Risky Business.

De tornada cap a Saragossa, he acabat el llibre Aquí sale hasta el apuntador, un llibre sobre anècdotes del món teatral de Fernando Fernán-Gómez.

La nit que vam conèixer el fill del James

Dissabte nit. Vam anar a sopar amb la colla al Ilargí, un restaurant d'entrepans barat i bo, on podreu sopar acompanyants d'exposicions de quadres.

Després de sopar vam decidir anar de pubs, de marxa, de ballaruca; vam començar la nit amb música dels anys 80 al Penta, on vam jugar un parell de partides al Pinball; després al Can Can, on vam ballar música llatina i l'excès de gent ens va fer dessistir de l'intent d'entrar al O'sullivans i al X-Maracas.

Però la guinda de la nit va succeir al pub Old Fashion, on vam coneixer el fill del James; aquest bon noi, ha tingut una vida complicada i dura, i la il·lusió de fer nous amics el portaven a obsequiar a tothom qui fes una copa amb ell amb un regal. A l'Escarabat Piloter li va tocar uns guants, a la Pititeta una bossa i a mi, potser no li vaig caure massa bé (de fet no vaig poder amb ell), una cinta per possar les claus i el mòbil.

Per acabar la nit vam comprar unes creps i ens la vam menjar passejant per la ciutat.

Velentí fa turisme per Saragossa

Dimarts va ser Sant Valentí i la Pititeta va venir a Saragossa a passar el dia amb mi.

Vam passar tot el matí recorrent la ciutat; vam passejar pel Passeig de la Independència, impressionant avinguda repleta de botigues; el casc antic, ple d'estret carrers que encara conserven l'encant del que van ser en temps passats; la plaça del Pilar, típica parada per qualsevol turista, on la pititeta va donar de menjar als coloms (esperem que no li agafi la grip aviar, tot i que dissabte diu que sentia els primers simptomes d'una possible grip, ai ai ai!!) i la Alfajerería, un castell musulmà que per a qui li agradi l'art aràbic li encantaria, com en el nostre cas. Evidentment, abans d'aquesta caminata havíem esmorzat al Canterbury Tavern un bocatín (entrepà petit) i un cafè amb llet per aguantar drets tot el matí.

Per dinar vam anar a un restaurant anomenat Cassettone, on vam menjar el menú del dia. Si vam triar aquest lloc era perquè era un edifici de pedra amb una arcada com entrada i per tant, era el decorat ideal per aquest dia. El cafè el vam fer en una moderna cafeteria del cantó, la Tierra Café.

Un cop feta la digestió vam passejar pels carrers del voltant del restaurant i pel passeig Independència mirant botiguetes.

Va ser un dia molt i molt bonic; jo diria que genial (!!).

Dies de lectura

Fent referència a la pel·lícula Dies de Radio de Woody Allen on els transistors eren com un membre més de la familia, actualment són Dies de Lectura atès que els llibres m'estan acompanyant constantment.

Després d'examens vaig començar la lectura del llibre Els Ulls del Germà Etern de Stefan Sweig i a continuació l'obra teatral Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

El primer és un dels llibres que Leo Pardi ens encoratja a llegir en el seu escrit Atrévete; és un llibre curt escrit en clau de llegenda oriental on un home just i bondadós, Virata, cerca la justicia i la propietat de la vida.

El segon és una obra teatral imprescindible dins la història teatral catalana que reflexa la contraposició del caràcter xafarder de la gent de la terra baixa de Catalunya a principis de segle XX i l'esperit bondadós de les persones d'alta muntanya escenificat pel personatge del Manelic.

Recuperació de la normalitat

Després de tres setmanes d'intens estudi i sis examens torno a tindre vida social. Aquest cap de setmana he pogut tornar a disfrutar de la vida.

Dissabte per la tarda vaig quedar amb els amics i vam anar al bar Roma a fer unes bravetes (és el millor lloc de Lleida on menjar-n'hi unes) i per la nit vaig anar amb la Pititeta a sopar a un nou restaurant, el Tastapans Atípic i al Línia a fer un beuret.

El restaurant és molt elegant i el menjar que serveixen entraria dintre del que s'anomena la nova cuina de disseny; vam pendre micuid amb poma caramelitzada, és a dir paté amb torradetes amb una mica de poma caramelitzada, un wok de verdures al curri i crep d'espinacs amb bolets i bexamel.

Avui diumenge he fet sessió d'esport al anar a correr pel riu i sessió de cinema on he vist Orgullo y Prejuicio amb l'Escarabat Piloter. La pel·lícula m'ha agradat molt; basada en la novel·la homònima de l'escriptora britànica Jane Austen, reflexa la típica situació de finals del segle XVIII en la que es realitzaven compromisos matrimonials segons els interessos econòmics de les famílies; molt recomanable.