Concert de Lluís Llach

Per tots es sabut que en Lluís Llach està fent una gira de comiat de l'escena musical, crec que d'aquí poc fa el seu darrer concert a Verges. Aquest divendres va tocar al auditori de Lleida i vaig tenir la sort d'anar-hi i disfrutar d'una nit màgica.

No recordo quant de temps va durar el concert, però aquella fama de xarraire que el caracteritza al fer llargs parlaments entre cançó i cançó és certa, per sort és certa perquè estan plens de continguts, ja sia per explicar el motiu d'una cançó o per criticar el panorama actual.

Durant el decurs del concert va interpretar les cançons del seu darrer dics i. a més d'interpetar cançons mítiques en la seva carrera com Que Tinguem Sort o Viatge a Ítaca; malauradament no va tocar la cançó més emblemàtica que té, L'Estaca; personalment em vaig quedar amb les ganes d'escoltar El Bandoler, una debilitat que tinc, però la vaig compensar amb escreix al escoltar en directe Que Tinguem Sort i Cançó a Mahalta.

Amb l'excusa d'anar al concert he descobert un gran cantautor; sabia de la seva importancia durant l'època franquista així com algunes cançons protesta d'aquella època, però poc més. Poc abans del concert vaig escoltar un parell de dics per tindre uns mínims coneixements; aquest disc van ser I Si Canto Trist, extraordinari, i Viatge a Ítaca.

Al acabar el concert vam esperar-lo fins que va sortir del camerino per saludar-lo; ens va signar els dics que acabàvem de comprar (i., Nu i Ara) i ens vam fer una foto (quan la tingui la penjaré). Va ser un concert explèndit.