Per cel·lebrar el dia del Medi Ambient

Aprofitant que el dimarts 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, aquest cap de setmana previ es cel·lebren varies activitats relacionades amb la natura i l'ecologia.

XIV FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MEDI AMBIENT DE CATALUNYA

Cel·lebrat entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

VIII FIRA DEL MEDI AMBIENT Té lloc a Tàrrega

IV FESTA DEL MEDI AMBIENT

Suposo que en varies ciutats sensibilitzades amb el tema també organitzaran una festa; en aquest cas poso el cartell de la que es va cel·lebrar a Lleida.

Curs de conducció eficient

El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) imparteix cursos de conducció eficient, són subvencionats per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i l'únic requisit per a poder-los realitzar és tenir el carnet de conduir B.

Es tracta d'un curs que dura 4 hores únicament, un matí o una tarda; en una sessió teòrica i dues pràctiques s'aprenen coneixements molt senzills però no per això poc importants, el més rellevant dels quals és l'estalvi de fins un 20% de combustible, que es tradueixen en una reducció de contaminació i diners.

Els dies 6 i 7 de Juny estàn programats cursos a Lleida, tot i que s'imparteixen arreu de Catalunya. Per a inscripcions per telèfon truqueu al 012, i si voleu fer la inscripció on line o per consultar el calendari de cursos, aquí.

Reflexió sobre la societat

Sempre he considerat la feina com el mitjà per adquirir els diners necessaris per poder viure, i com més elevat sigui el salari, serà més fàcil arribar a final de més, podré gaudir d'uns certs luxes, d'unes millors vacances... El fet que la major part del nostre temps el dediquem a la nostra activitat laboral, indica la importància que aquesta ens agradi; dubto que a la gent se li dibuixi un somriure quan pensa que a d'anar a la feina; de ben segur que preferirien estar llegint una novel·la, mirant una pel·lícula al cinema, estar fent esport... Suposo que mes o menys tothom està d'acord amb aquestes dues apreciacions, però considero que hi han certes feines que es desmarquen d'aquestes dues premisses. Treballar en política, en el Banc Mundial, l'ONU, la UNESCO, en fundacions... implica una altra manera de plantejar-se la finalitat personal de la feina i adquireixen més importància altres aspectes com la de voler millorar la societat i el món. Una de les eines d'aquestes institucions o organitzacions que empren per treballar és el poder, la qual és una arma de doble fulla; aquesta s’hauria d’utilitzar com un estri per millorar l’accés a l'habitatge a un preu just, per protegir el medi ambient en detriment de l'especulació urbanística en llocs d'interès natural, per ajudar en el desenvolupament dels països del Tercer Món, per posar fi al terrorisme... Però desafortunadament molts cauen en el parany de l’egoisme i utilitzen aquests llocs de responsabilitat social pel seu propi enriquiment a costa de la societat. Em fa molta pena i m’omple d’un sentiment de ràbia i impotència llegir noticies com la de les irregularitats de l’actual president del Banc Mundial, Paul Wolfowitz; la de l'ONG Intervida que no disposa de comptes massa clars; l’augment exagerat de sou dels polítics molt per sobre del IPC; urbanitzar zones per afavorir econòmicament a coneguts; obligar a privatitzar sectors públics per concedir préstecs a baix interès a països pobres...

Aquesta crua realitat no farà que minvi la meva il·lusió d'arribar a ajudar a que el món sigui una mica millor; no cauré en l'error de considerar que tothom és dolent i que per tant jo també ho he de ser. Confio en que hi ha gent bona i lluita des del seu nivell per canviar la societat per a que aquesta sigui més justa.

Conferència sobre arquitectura bioclimàtica

Avui he assisit a una conferència titulada La arquitectura bioclimàtica: cap a un nou urbanisme, impartida per Jose Antonio Turégano, doctorat en ciències físiques, professor de la Universitat de Saragossa, creador i responsable del Grup d'Energia i Edificació del propi centre i expert en temes de bioclimatisme.

Durant la conferència ha expossat les avantatges d'aquest nou concepte arquitectònic amb dades extretes de diferents experiències reals en que ha participat de barris bioclimàtics de la pròpia ciutat de Saragossa, com són Parque Goya i Valdespartera.

A destacar:

• M'ha sobtat molt la relfexió sobre que malgrat es construeixin nous barris o noves edificacions segons paràmetres d'aprofitament energètic, la majoria dels habitatges d'una ciutat, degut a la seva antiguitat, malgasten moltíssima energia en comparació amb les possibilitats reals que la bioclimàtica ofereix, fenòmen que difícilment és pot solventar.
• L'existència d'unes plaques fotovoltaiques que porten incloses una làmina d'aigua (no se exactament on) que refrigera la placa, la qual cosa permet reduir la seva temperatura, fent-la més eficient (i pel que es veu no són cares).

La Fira de Titelles de Lleida

De dijous a dissabte es cel·lebra ha Lleida un aconteixement que potser té poc ressó per la gent en general, inclús a la propia ciutat, però que personalment m'encanta, hi disfruto moltíssim i procuro sempre assistir-hi ni que sigui solsament a una repreentació: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida. La web aquí.

Enguany s'arriba a la divuitena edició amb la novetat de la creació d'uns premis a les millors obres; durant quatre dies Lleida s'omple de representacions teatrals basades en titelles no només pensades per un públic infantil, sinó que també es representen moltes obres per adults. Divendres nit, tot just arribat de Saragossa, vaig anar amb la pititeta a les 00:30 al Cafè del Teatre, on per 6 euros es representaven dues obres per públic juvenil-adult.

La primera pertanyia a la companyia Teatro Tages amb l'obra Il Fil'armonico, una obra en italià (s'entenia perfectament) en que es representaven diferents situacions, cadascuna representada amb una marioneta moguda amb fils, una ballarina de la dança del ventre, una streper, un exhibicionista, un ballarí de jazz-claqué, un pidolaire... Era impressionant veure l'expressivitat i la vida en que mitjançant els fils li donava als ninots. Algunes tenien més de 10 fils!

A continuació era el torn de Clownclusiones, una petita obra d'un clown interpretada per May Gorostiaga en que cada nit fa un repàs còmic del que ha estat la fira. En les darreres edicions sempre ha vingut per fer aquest repàs diari, per aquest mateix motiu pensava que malgrat no ser titellaire seria quelcom molt divertit, però no em va acabar d'agradar; té el seu mèrit perquè a partir del que veu durant el dia ha de montar el seu repertori però no em va satisfer.