A mig camí de l'Aneto

Aquests dos darrers dies he anat amb un parell d'amics a fer l'Aneto. Tenia moltes ganes d'anar-hi per gaudir dels paisatges preciosos que s'hi troben, respirar aire pur, practicar una forma d'esport molt atractiva, contemplar la natura... El dilluns vam sortir de Lleida a mig matí, vam dinar a Benasc i per la tarda vam pujar fins el refugi de la Renclusa. Vam sopar a les 19:30 hores i vam compartir taula amb cinc bascs molt simpàtics.

Dimarts ens vam alçar a les 05:00 del matí, vam esmorzar i una hora més tard, quan el sol començava a il·luminar la vall, ens vam posar amb marxa. Va ser impactant veure com els bascos van marxa a les 05:30 amb les llanternes per poder veure pel camí perquè encara era fosc.

No vam poder arribar al nostre objectiu de coronar l'Aneto, de fet ens vam quedar a mig camí, concretament al Portillón Superior, des d'on vam poder gaudir de la vista de la glacera de l'Aneto i el seu pic, de la glacera de la Maladeta i del coll de Toro i el seu estany; la vista era preciosa.

Em va fer molta gràcia observar que el refugi en qüestió disposava de plaques fotovoltaiques per generar electricitat i com no, no vaig poder-me estar de fer una fotografia de record.

També vaig poder observar una flor de color blau lilós que ens va acompanyar des del pla de la Besurta fins gairebé al Portillón Superior. Em van dir que era la flor típica de l'Aneto, però no em van saber dir quina flor era; us poso una foto i ha veure si algú pot esbrinar quina és.

Han estat dos dies sensacionals: bons amics, natura, esport... Només vaig cometre un petit error, no haver contemplat les estrelles la nit de dilluns.

Cap de 7mana a Salou

Aquest cap de setmana l'he passat en el poble més turístic i marxós de tota la costa Daurada, Salou. No he baixat a la platja, però anar allí m'ajuda a desconnectar de la vida diària de Lleida i hem relaxa molt. Suposo que us deu sobtar que associï la paraula relax amb la de Salou, però cal diferenciar la zona turística de Salou i la zona del poble de Salou, molt diferents entre si.

És curiós compara ambdues zones: la turística es caracteritza per haver-hi una gran saturació de gent a la platja, les discoteques i el ligoteo dominen les nits...; però la part del pobles és diferent, també hi ha bastanta gent i moviment, però es disposa de lloc suficient per estirar-se en la sorra, es pot nadar tranquilament per la mar, hi ha una sèrie de carrers peatonals molt bonics, les nits són més tranquiles..., i si es vol marxa i gresca, en 15 minuts passejant pel passeig marítim la trobem.

Dissabte per la nit vaig anar a sopar a un restaurant situat davant del passeig marítim, Portofino. Restaurant on podreu trobar pizzes, amanides, pasta i altres plats; de moment només he tastat les pizzes, són molt bones i encara ho són més si demaneu oli picant. És un restaurant molt recomanable, elegant, bon servei i té una gran terrassa a l'aire lliure ideal per l'estiu. L'única pega és que les taules estan molt juntes entre si.

Una de les sorpreses que hi he trobat des de l'any passat ha estat que l'ajuntament de Salou ha optat per la recollida selectiva de les escombreries que es generen, crec recordar que l'any passat ho estaven implantant per Cambrils. Aquests contenedors estan col·locats sota terra, són més grans i per tant poden emmagatzemar més residus (era una mica trist i asquerós veure un contenidor ple amb bosses de deixalles a la vora) i són molt estètics (cosa que està molt de moda). Concretament en cada zona on col·loquen els contenidors hi han dos per rebuig, un per cartró i paper, un per vidres, un per envassos i plàstics, un per piles i un per restes orgàniques. Aquest dos dies a casa em hagut de tenir cinc papereres pels diferents tipus de escombreries, però crec que val la pena separar. M'ha agradat la iniciativa, chapeau per Salou.

La meva col·lecció

Tothom en aquesta vida ha de col·leccionar alguna cosa: sobrets de sucre de bar, papers de carta, bolígrafs, segells, etc. Tant és el que es col·leccioni, dona igual la poca vàlua del contingut en si de la col·lecció, el que importa és col·leccionar quelcom. No val a dir que de petit vaig fer la col·lecció de cromos del Mundial de futbol del 94 o de la pel·lícula del Batman, em refereixo a una col·lecció per adults que pugui durar tota la nostra vida. L'Antonio Gala col·lecciona bastons, en Carod-Rovira els "Not Disturb" que es posen als panys de les portes dels hotels i la Isabel Gemio banos. Són exemples de col·leccions que han acompanyat durant molt de temps aquests personatges i de ben segur que seguirant fent-ho. Doncs bé, la meva col·lecció són les targetes de restaurants; sí, aquells trossos de cartolina amb el logotip del restaurant i la seva adreça. En tinc un total de 73 targetes.

Per cert, qualsevol ajuda en l'aportació de tarjetes en la meva personal col·lecció serà gratament rebuda. A tots aquells que algun cop us heu recordat de la meva col·lecció i heu agafat una tarjeta per mi, moltes gràcies.

L'art de viatjar

No és que hagi recorregut gaire món ni res per l'estil, però cada cop tinc més present que viatjar deu ser una manera molt bonica i divertida d'aprendre sobre la vida, noves cultures, ajuda a obrir la ment...

Des de fa poc temps estic experimentant una sensació de conèixer indrets ben diferents del lloc on visc. És evident que ciutats com Londres, Viena, Sevilla o Roma són molt atractives i molt diferents entre si, però m'agradaria fugir de l'ambient i cultura típica d'Europa.

Indrets com l'Índia, Japó, Xina, els fiords escandinaus, Nova York, Marraquesh, Austràlia, Egipte..., ciutats i països desconeguts i inimaginables per mi.

M'agradaria visitar llocs tan extranys, diferents, exòtics, naturals i pobres com aquests. Però no només visitar-los, desitjaria impregna'm de la seva pròpia cultura, conèixer mínimament l'idioma, haver llegit algun llibre sobre el lloc, conèixer la situació política i social, desvia'm dels circuits purament turístics, tastar la gastronomia autòctona, observar la vestimenta, entendre els comportaments dels habitans d'aquella regió...

La ciutat del Medi Ambient

Leicester és una ciutat de 300.000 habitants situada al centre d'Anglaterra. Està considerada com la més respectuosa amb la natura de la Gran Bretanya i el 1990 va ser designada com la Ciutat del Medi Ambient.

La ciutat procura viure d'acord amb el respecte per la natura i promou tot tipus d'activitats per assolir un nivell medi ambiental de qualitat com el reciclatge, l'estalvi energètic i la protecció d'espais verds.

Va implantar un programa de reducció de fums, el 1975 va ser declarada Ciutat Sense Fums i en els darrers anys ha plantat més de 20.000 àrbres per les seves rodalies. Leicester disposa del seu propi model de vivenda ecològica; la vivenda està oberta al públic i atrau a més de 13.000 visitants l'any; té un molí de vent per generar energia elèctrica, un hort en el que es mostra el procès de compostatge i equipament ecològic per jocs infantils.

Els mitjans de transport del futur

L'energia solar permet el funcionament de vehicles sense necessitat de consumir altres fonts energètiques que s'esgotaran en pocs anys i sense emetre emissions contaminants a l'atmòsfera.

De moment, els vehicles solars no són viables atès l'alt cost econòmic i el baix rendiment de les plaques fotovoltaiques, i només tindria sentit emprar-les si s'aconsegueix alguna subvenció; a més, sempre han d'anar provistos d'algun sistema energètic que pugui ser emprat quan l'energia elèctrica generada pel sol sigui insuficient pel funcionament del vehicle.

Actualment, els avions, cotxes i vaixells solars són prototipus experimentals que en un futur a mig o llarg termini potser s'acabaran implantant. Per ara, la marca Honda ja ha assolit la creació d'un model de prototipus de cotxe que ha arribat a una velocitat de més de 120 Km/h. Altres tipus de cotxes sostenibles que s'estan investigan són els d'hidrogen, elèctrics i amb biocombustibles.