La darrera nit del l'any

Després de sopar a casa i prendre el raïm, vam anar amb la colleta a celebrar l'entrada del 2007 al xalet d'un amic.

Allí vam passar la nit jugant a un joc que vam titular Fortó que consistia en superar diferents proves com embolicar a algú com si fos una mòmia, reproduir fidelment una figureta d'un gos feta amb filferros, encertar el que pensa algú sobre alguns aspectes, respondre preguntes divertides, representar mímicament una situació... (Ens ho vam passar molt bé amb aquest joc!!!)

Després vam jugar a un joc de taula, el Cluedo dels Simpsons i ens vam viciar una mica amb la Play Station 2.

Finalment vam acabar esmorzant els tradicionals xurrets amb xocolata per anar-nos a dormir amb quelcom calentet i apetitós al ventre.

Feliç 2007

La darrera Línea

La nit del 30 de desembre ha estat la darrera que em fet una copa al bar musical Línea. L'amo ha traspassat el negoci; no sabem si els propers propietaris mantindran el mateix ambient, si seguirà amb el mateix nom o quant serà la nova inaguració. Era un dels nostres llocs habituals d'encontre amb els amics, on anàvem a fer alguna partideta de billar i a xerrar tranquil·lament mentre feiem un beuret. Per aquest motiu la penúltima nit del 2006 vam decidir retre el nostre petit homenatge a un local molt important per nosaltres.

Dinner at Tiffany's

Aquest divendres vaig sopar amb uns amics al restaurant Tiffany's, un local on fan unes pizzes i uns plats de pasta impressionants. L'ornamentació del lloc és força romàntica, la música de fons és molt bona, està bé de preu i el menjar te'l fan al moment, no hi ha res congelat ni precuinat, fet que fa que per anar a sopar s'ha d'anar-hi sense presses.

Curiosament aquest local, va ser molt famòs als anys 70 i 80 a Lleida perquè va ser la primera discoteca de la ciutat; posteriorment va passar a anomenar-se d'una altra manera (Britanic Club, o quelcom similar) i es convertí en un local cultural on es podien trobar recitals de poesia, presentacions de llibres, conferències... Fa uns anys va recuperar el nom original i es va convertir en un restaurant molt bo. Evidentment l'ornamentació del local fa ús de quadres i cartells que recorden aquesta època i aquells temps.

Nadabile

El dia dels sants innocents vaig assistir a un concert titulat Nadabile, un concert dut a terme per un quartet londinenc anomenat Cantabile, que acompanyats d'un pianista en algunes cançons i en d'altres a capella, van interpretar cançons nadalenques. Dos tenors i un bariton (faltava un component del grup) van cantar temes con la famosa nadala White Christmas, Lonely This Christmas d'Elvis Presley, de cançons segle XVI que exalten la celebració del nadal com Gaudete! o una peça instrumental de jazz com Creole Love Call de Duke Ellington. Un concert d'una hora de duració on es pot disfrutar de la veu i melodia d'aquest grup anglès. En acabar l'actuació, els cantants van esperar-nos a la sortida per si volíem donar-los la mà o per si volíem que ens signessin algun dels cds que allí mateix es podien comprar. Evidentment, vaig comprar-ne un titulat Christmas With Cantabile, on algunes de les cançons interpretades en el concert estan incloses en aquest cd.

Els nous pastorets

La nit de Nadal vam anar amb els amics a La Boite, una sala de Lleida on feien un concert dels Pastorets Rock. Aquest grup "és una banda lleidatana que basa el seu repertori en els temes més coneguts del cançoner català adaptades amb ritmes i arranjaments típics dels patrons moderns com el funki, l'ska o el rock dur" segons s'explica en la seva pàgina web. Entre les cançons que van interpretar destaquen temes de la tradició catalana com La Masovera o Baixant Per La Font Del Gat, així com versions de cançons de Lluís Llach com que Tinguem Sort o El Bandoler o El Cant Dels Ocells d'en Pau Casals. El grup consta de dos cantats principals, cinc músics, un malabarista i tres pastoretes que fan els cors. La posada en escena es espectacular, molt visual, teatrera i divertida, i tots els components van disfressats de pastorets. Em va agradar moltíssim i ja tinc decidit que em compraré el seu primer disc que acaben de treure al mercat anomenat Bon cop de Rock. Assistiu a algun concert seu perquè val molt la pena, va ser impressionant i diferent al que havia vist fins ara. Per més informació regireu en la seva web clicant aquí.

Nit Bona rockera i musical

A casa meva el dia fort de celebració és la Nit Bona, on ens reunim amb els tiets que viuen a Barcelona. Aquest any em canviat la tradició de que cadascú haguès de fer un regal a cada membre de la familia i ho hem substituït per l'amic invisible; d'aquesta manera nomès havíem de fer un regal a la persona que ens tocava segons un sorteig. A mi em va tocar fer-li un regal a la meva tata i li vaig comprar la RoxBox, un recopilatori de quatre cds i un dvd de Roxette; la veritat és que ma germana s'està tornanet tota una apasionada per la música.

A mi el regal me'l feia el meu pare i em va comprar una guitarra acústica de segona mà de color negre!!!!!!!!!!!!!!!!! És una passada, m'encanta. Ara tinc que aprendre a tocar-la, ja que no tinc ni idea. Sempre he pensat, no se exactament perquè, que tothom en aquesta vida hauria de saber tocar un instrument. Jo vaig estar un any en un grup de grallers on tocava diferents tambors (no se si es diuen timbals o com), un Nadal em van regalar un petit bongo molt bonic que mon pare va comprar a París i ara per fi tinc una guitarra. Ara nomès falta posar-li nom; havia pensat en Roxi, abreviació de Roxette ja que a ma germana li he comprat el disc de Roxette, no se. Si teniu alguna idea...

Després dels regals, a sopar en familia. Ens vam posar les botes amb el deliciós menú; de primer vam prendre canapès, ibèrics, formatge i patè; de segon mil fulles de xai i de postre torrons, fruits secs, neules i polvorons. La sobretaula es va allargar fins les sis de la matinada...

Evidentment, en comptes d'acompanyar la vetllada amb nadales, Roxette ens va amenitzar la nit amb un altre tipus de música.

De vacances

Dissabte per la tarda nit vaig disfrutar d'una jornada de vertaderes vacances. Sense necessitat de fer malabarismes per combinar oci i estudi, sabent que en aquestes dues setmanes de festes hi ha temps suficient per fer feina i disfrutar del temps lliure. Vaig quedar amb la pititeta per donar una volta pel carrer Major per mirar aparadors tranquil·lament; vam comprar algo per brenar i ens ho vam menjar tot passejant per la ciutat plena de llums i colors nadalencs; vam fer una ullada per la Rambla de Ferran on hi ha instal·lades moltes parades de hyppies, on em vaig comprar un parell de pulseres de cuir molt xules. Després vam anar a sopar al Libanès Xix Kebab, on ens vam partir un mutabal i un humus, que són una espècie de puré de nous i cigrons respectivament i de segon ella va prendre un farafel i jo un kebab. Tot seguit vam anar al cinema a veure la pel·lícula The Holiday, una comèdia romàntica nadalenca interpretada per l'enigmàtic i atractiu Jude Law, entre altres actors coneguts. Us recomano que l'aneu a veure si us agraden aquest tipus de films romàntics; a mi em va agradar molt, em va emocionar, em va fer riure, em va entretindre... Al sortir del cinema, com feia molt i molt fred vam parar al Nelson, una cafeteria enorme del centre de Lleida, a fer un cafè amb llet ben calentet.

Quatre, tres, dos...

Aquest divendres vam anar a sopar amb la pititeta, la meva tata i un amic a La Piccola Tevere, un restaurant molt petitó i molt bufó on es pot sopar a base de pizzes, pasta, amanides... delicioses. Pertany a la cadena de restaurants del tipo Tagliatella, Pastificcio, Tastevere...

QUATRE: Com al sortir del restaurant plovisquejava, ens vam quedar al O Sulivan's, una cerveseria d'aquestes de fusta tipo irlandès, escocès o anglès (suposo que sabeu a quin tipo de local em refereixo...) amb poca llum, ornamentades amb fusta, ideals per fer un beuret amb bona música de fons, on vam estar xarrant una bona estona.

TRES: La pititeta s'adormia i la vam acompanyar fins a casa; com que encara era aviat vam decidir anar al Linea a fer un parell de partides al billar. L'amo ens va dir que el dia 30 traspassa el local!! Què farem ara? On anirem a fer una partideta a billar? És una llàstima ja que era un dels nostres llocs habituals; esperem que el nou propietari mantingui l'ambient. DOS: El David va decidir retirar-se i com la meva germana tenia ganes de més gresca ens vam apropar fins el Next Bar on vam ballar una estoneta. El Next és un pub un tant especial perquè si pot trobar gent de vint anys i gent de quaranta tacos, tots barrejats sense cap problema.

La xampanada

Segons m'expliquen companys de la universitat, diuen que el darrer dia de classe, que és aquest dijous, es celebra la xampanada, una petita celebració consistent en que a l'acabar la darrera classe, els estudiants anaven a la cafeteria del centre y prenien una copa. Aquesta activitat fa molts anys que ja no es realitza i no se si vertaderament els del bar aquell dia tenien xampany per poder servir una copa o si simplement es una manera de anomenar l'acte de fer un beure, fos un refresc o un cafè. Actualment la xampanada no es celebra i els estudiants han muntat la pre-xampanada, consistent en fer un botellón el dia anterior a la xampanada en el campus durant tot el dia. M'expliquen que a més de que tot el campus queda ple d'ampolles, bric i llaunes d'alcohol, farà cosa de 10 anys, això es va extendre fins dins els edificis que configuren el campus Río Ebro (tal i com s'anomena el campus on estic), per la qual cosa el día de la pre-xampanada es suspenen les classes perquè tanquen les portes com a mesura preventiva, i per tant, tot i ser un dia lectiu, es fa festa.

Cinema, restaurant i discoteca

CINEMA: El Ilusionista

Gairebé dues hores d'una pel·lícula sorprenent, molt i molt recomanable. La recreació de l'època és molt bonica i la trama argumental està bé, però és que el final fa que aquesta pel·lícula es converteixi en un film excel·lent. No us deixarà indiferents (sinopsis).

RESTAURANT: Tastapans L'exteriorment del local reprodueix la forma d'un bus, fet que m'ha atret molt, però el seu interior no va d'acord amb la seva fisonomia externa, ja que pensava que hi haurien ormaments que recordessin o simulessin que s'està dintre d'un autobús, però no és així; el seu interior és el d'un restaurant normal. És pot sopar a base de tapes, entrepans amb pa de crep, amanides i algun altre plat. Vaig anar a sopar amb la pititeta i vam sopar a base de tapes de primer (champinyons amb juliver, patates braves i unes croquetes) i de segon vam demanar una amandida i una crep (plena amb pebrot, tonyina...). El restaurant és molt elegant i el menjar és molt bo. Em va agradar.

DISCOTECA: Pachá No hi havia anat mai a la discoteca Pachá de Lleida; em va agradar anar-hi tot i que no crec que el converteixi en un lloc que freqüentaré a partir d'ara. La música que van posar era bàsicament regueton (tot i que m'havien dit que el tipus de música que punxen és house). En aquest cas es tracta d'una discoteca de tamany mig i és força bonica, però l'estil de música no em va agradar especialment, tot i que no vam parar de ballar.

Alquézar

Ahir vam fer una sortideta amb els amics; vam anar a Alquézar, un poble a 20 Km de Barbastre. Alquézar és un topònim àrab que significa "fortalessa", clara al·lusió al castell que corona el poble. Us recomano molt la visita perquè val la pena, és un indret molt bonic que permet combinar moltes activitats. Si voleu més informacío cliqueu aquí.

Pel matí hem visitat l'esglèsia de Sant Miquel i la Col·legiata de Santa María La Major (que és la fortalessa o castell que corona el poble) i on destacaría la seva col·lecció de quadres, l'orgue i el claustre amb el capitells romànics.

Hem dinat al Mesón del Vero on he pres sopa de cocido, llangonissa a la brasa i de postre una trenza d'Osca, una pasta amb fruits secs típica de la zona.

Per la tarda hem fet una excursió d'una hora i mitja de durada que donava la volta per la part baixa del turó de la col·legiata i que passava pel cantó del riu i després hem anat al museu etnològic "Casa Fabián" on es poden observar estris de la vida més antiga del poble i la comarca.

El curiós del cas és que em combinat varis aspectes que es poden lligar al turisme; em gaudit de la gastronomia de la regió, em disfrutat de la natura, em descobert la forma de vida d'anys enrera en el museu etnològic i em visitat l'esglèsia i la col·legiata. Tot això amb la companyia d'uns molt bons amics.

Joguines solars italianes

La pititeta m'ha portat de Roma una joguina solar; és tracta d'una planteta amb una petita placa fotovoltaica que al incidir llum sobre ella fa que les fulles de la planta belluguin. He regirat per internet i he trobat que la mateixa casa també comercialitza un nino amb el mateix funcionament que enlloc de bellugar les fulles mou el cap. La planta s'anomena Flip Flap i si voleu veure la simulació de com belluga i els diferents colors disponibles (el test de la meva és de color taronja, la qual queda més bé) a més del nino cliqueu en aquest enllaç. Trobo que és un ornament molt bonic que ja he col·locat en la meva habitació de Jusliwood i li dona un punt d'originalitat i elegancia.