Have a nice day

M'ho he de prendre amb ressignació i bon humor; avui tinc, entre classes i pràctiques, un horari que va de les 8 del matí a les 21:30 de la nit en sessió continua, sense cap pausa més que els deu minuts de descans entre classe i classe. Impressionant, oi? Suposo que al llarg del dia experimentaré quelcom similar que els corredors de fons o de maratons, els quals, centren part del seu èxit en el factor psicològic.

Ara més que mai em ve a la ment un fragment de la pel·lícula Què va passar entre el meu pare i la teva mare, escrita i dirigida pel meu admirat Billy Wilder, on una persona d'Estats Units viatjava a Itàlia i es quedava perplexa que entre la una i les quatre del migdia, tots els establiments tancaven perque era l'hora de dinar.

La meva ment ja rutlla i nomès faig que pensar en el títol del nou single de Bon Jovi, Have a nice day.

Estudiant de clausura

Aquest és el primer cap de setmana que jo, el Chico_Ostra, em quedo a Jusliwood i no torno a Lleida, la meva bonica i estimada ciutat. Ha estat una decisió difícil, perquè no veure la familia, ni la petiteta, ni els amics, no és la millor manera de recarregar les piles per començar la nova setmana. La culpa, evidentment, els estudis; molta feina i poc temps, o suficient temps però mal administrat... (?), tant és, la qüestió és que necessito possar-me al dia. Aquest cap de setmana, a Jusliwood, aquest especial i pecul·liar indret de Saragossa on visc, no s'hi ha quedat ningú. Millor, de fet el que volia era tranquil·litat, sol·litud, silenci; com l'escriptor que s'aïlla per idear una nova trama, com el filòsof que tanca els ulls i s'abstreu de la realitat per reflexionar, com el pianista que s'oblida de l'auditori per centrar-se en la lenta melodia... De vegades la sol·litud és l'enemic més terrible; d'altres, és el millor aliat.

Visionari

El passat dissabte, el Barça va guanyar 3 punts i el reconeixement de ser l'equip que millor futbol està fent arreu d'Europa; jo, en canvi, vaig guanyar una porra del Madrid-Barça i els 15 euros recaudats. Mai m'havia alegrat tant una victòria del Barça.

Mimosa

Diumenge passat, a casa, vam obrir el dinar amb un bon aperitiu i un COCTEL!!! Primer de tot vam comprar quatre copes de triangle (tal i com les anomeno jo) i vam triar la combinació per estrenar-les. El coctel que vam fer s'anomena Mimosa, i porta cava, una mica de suc de taronja i unes gotes de grosella.

Menjar búlgar i tornada al Smiling

Aquest dissabte vaig anar a sopar amb la Pititeta a un nou restaurant, El Castell. Es tracta d'un lloc de menjar búlgar; la carta es basa en kebabs, entrepans, amanides i tapes. Nosaltres vam tastar un parell de kebabs (kebab El Castell i Kebab Tatur) i un parell de tapes (bunyols replens de formatge i samir, que son boles d'arròs especiat recobertes d'una fulla).

En el restaurant em vaig trobar a un amic amb qui vaig compartit vàries tardes mentre tots dos fèiem el projecte final de carrera, ell d'agrònoms i jo de la tècnica de industrials; em va fer molta il·lusió saludar-lo.

Després de sopar vam anar a fer un beure al Smiling Jack, feia temps que no hi havia anat i crec que hi tornaré més sovint; m'ho vaig passar molt bé amb la música i les imatges dels videoclips.

Concert de música clàssica hindú

Dissabte 29 d'octubre, 22:30 hores, Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida. Concert de tabla a càrrec de Tarum Kanti i Aeoliah Christa Muckenheim.

La música de la que vaig poder gaudir en aquest concert ve de l'antiquíssima tradició dels Rishis, que visqueren en les coves de l'Himalaia fa cinc mil anys, els quals escoltaven profundament els sons de la natura, que són els que van inspirar aquesta música que -com tota la música clàssica índia-té una evident dimesió espiritual. Podeu trobar una explicació més detallada en la web del Cafè del Teatre (www.cafedelteatre.com).

Vaig disfrutar molt del so de la tabla; és extrany que durant més d'una hora es pugui estar escoltant una successió de suaus sons de percussió de diferents ritmes, conformant així una melodía percussionista íntima i agradable.

Moltes gràcies pititeta

La pititeta encara no ho ha explicat en el seu bloc i com que no se si el tant esperat post arribarà a publicar-se mai, m'adelanto. Aquesta personeta va anar a passar uns dies a Roma amb unes amigues i m'ha portat targetes d'alguns restaurants; ja en tinc 129!!!

També m'ha portat una samarreta molt xula amb el típic dibuix anatòmic del Leonardo da Vinci. M'agrada molt la samarreta i mai haguès pensat que algun dia portaría un dibuix d'una persona amb el membre a l'aire lliure, pero va a ser que sí.

Saturday night fever (a different night)

Divendres 4 de novembre, dia del meu sant: Vam anar a sopar amb la colla al X-Maracas. No les teníem totes perquè un pub on també es pot sopar és, si més no, una mica extrany, però vam menjar molt bé i barat.

Després d'afartar-nos, vam decidir anar en cerca d'un chill-out que s'anomenava L'Ornitorrinc i que estava al carrer La Parra. No teniem cap referència més que una postal free. La veritat és que mentre anàvem en busca d'aquest petit carrer em va recordar el primer cop que vam anar al vins i no sabiem què ni qui ens trobariem. L'indret en qüestió no ens va agradar gaire i vam sortir inmediatament. Jo tenia una idea diferent del terme chill-out.

Finalment vam acabar al Next Bar, on vam ballar fins que el cos va aguantar. Va ser una nit de dissabte diferent al que estem acostumats.