Estudiant de clausura

Aquest és el primer cap de setmana que jo, el Chico_Ostra, em quedo a Jusliwood i no torno a Lleida, la meva bonica i estimada ciutat. Ha estat una decisió difícil, perquè no veure la familia, ni la petiteta, ni els amics, no és la millor manera de recarregar les piles per començar la nova setmana. La culpa, evidentment, els estudis; molta feina i poc temps, o suficient temps però mal administrat... (?), tant és, la qüestió és que necessito possar-me al dia. Aquest cap de setmana, a Jusliwood, aquest especial i pecul·liar indret de Saragossa on visc, no s'hi ha quedat ningú. Millor, de fet el que volia era tranquil·litat, sol·litud, silenci; com l'escriptor que s'aïlla per idear una nova trama, com el filòsof que tanca els ulls i s'abstreu de la realitat per reflexionar, com el pianista que s'oblida de l'auditori per centrar-se en la lenta melodia... De vegades la sol·litud és l'enemic més terrible; d'altres, és el millor aliat.