El trident tecnològic del tecnosexual

Després que han passat les vacances de Nadal, miro enrera i veig que entre el Tió, el Pare Noel i els Reis Mags d'Orient els regals rebuts conformen una montanya ben alta; em sorprèn una mica perquè no crec que m'ho mereixi ni de bon tros, però no farem un lleig i els disfrutaré.

Roba, bambes, colonia, un cinturó, una bitlletera, diners... i la iPod nano (reproductor mp3) d'Apple que me l'ha regalat la pititeta i que ha estat el regal estrella. He de reconèixer que em farà molt de servei, perquè en els viatjes d'anada i tornada amb el cotxe de línia entre Lleida i Saragossa em serà una grata companyia.

El funcionament de la iPod és molt senzill; les tecles de comandament són tàctils, el disseny és preciós, no pesa gens, no ocupa gaire espai i el so té molta qualitat. És una obra d'art, una joia pels amant de la tecnologia, tal i com deia en Turkil el setembre passat.

Abans de tornar cap a Saragossa, la pititeta ja es va encarregar d'omplir-me la iPod de cançons; després de sis dies per les terres manyes, les cançons que més he escoltat són Bad Day de Daniel Powter, Just Feel Better de Santana i Life Vest Under Your Seat de Pedro Guerra.

Sempre havia estat reaci a les noves tecnologies (malgrat ésser estudiant d'enginyeria industrial); vaig ser dels darrers de la meva edat en dur mòbil, fins fa tres anys i mig desconeixia el que era un mòdem i qualsevol tipus de correu que no portés un segell..., però ara reconec que no m'importaria formar el meu propi trident tecnològic format per la iPod, un Motorola V3 i una PDA, amb l'ordinador portàtil a la banqueta per si algú es lesiona.

La iPod i el portàtil (un Toshiba Satellite A80-117) ja els tinc. El meu actual mòbil és un Siemens C60 i només té un any i mig de vida, així que encara va bé; li hauria de canviar la carcassa perquè de tant que ha caigut al terra està una mica trencada i de tant en tant s'apaga, però en línies generals va bé. Respecte la PDA, tres persones del meu voltant se l'han comprada i em fa gràcia; sincerament, no la necessito per rés: tinc la típica agenda de paper, no necessito GPS perquè no tinc ni cotxe, ni carnet amb punts ni sense punts..., i coi, no sóc tan important com per dur-n'hi una.

Fa temps vaig veure un reportatge que explicava una possible alternativa als metrosexuals, els tecnosexuals; qui sap... potser en breu es posen de moda.

És curiós el que pot passar si un li dona via lliure a la seva ment; si més no, la prova, en aquest post.