dimarts, de desembre 20, 2005

Noviembre

Divendres 16 de desembre. Eren poc més de les 22 hores i em disposava a sopar una trista amanida; em vaig sentar a la saleta, al cantó de l'ordinador per navegar per internet mentre menjava. Vaig decidir engegar la caixa tonta amb la intenció de sentir una veu que em fes companyia, ja que pensava que no farien res interessant pel televisor; vaig fer un zàping ràpid sense prestar gaire atenció i casualment em vaig trobar amb el programa Versión Española, que tot just anava a emetre la extraordinaria pel·lícula Noviembre, escrita i dirigida per Archero Mañas i interpretada per Óscar Jaenada i Íngrid Rúbio.
Ja l'havia vista al cinema i em va impactar moltíssim. Reconec que és una pel·lícula idealista i que en algun moment es salta les normes cíviques de comportament, però defensa el teatre com un element per canviar el món, defensa l'art lliure i gratuit i fuig de la temàtica comercial regida per l'aspecte econòmic en favor de temes socials.
La pel·lícula em fa recordar que en aquesta vida és important fer el que a un vertaderament li agrada, independentment de l'aspecte econòmic; fa que no oblidi que la vida és curta i que cal viure-la intensament, que l'amistat i estar agust amb un mateix no té preu, que cal fer accions altruistes...
Aquesta pel·lícula aclareix el meu horitzó mental i em mostra cap a on vull anar, cap a on necessito avançar, cap a on vull dirigir la meva vida...

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Mentre hi hagi joves com TÚ, el MÓN té una escletja per tirar endavant, si més no, per no defallir en la vida que ens
toca viure.
Signat: Un pesimista.

21 de desembre, 2005 17:14

 
Blogger pititeta said...

Si ja saps cap on vols anar ja has fet el més díficil. Ara només et queda fer una cosa: AIXACA'T I CAMINA!

Petonets

27 de desembre, 2005 15:33

 
Blogger pititeta said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

27 de desembre, 2005 15:33

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home