Reflexió sobre la societat

Sempre he considerat la feina com el mitjà per adquirir els diners necessaris per poder viure, i com més elevat sigui el salari, serà més fàcil arribar a final de més, podré gaudir d'uns certs luxes, d'unes millors vacances... El fet que la major part del nostre temps el dediquem a la nostra activitat laboral, indica la importància que aquesta ens agradi; dubto que a la gent se li dibuixi un somriure quan pensa que a d'anar a la feina; de ben segur que preferirien estar llegint una novel·la, mirant una pel·lícula al cinema, estar fent esport... Suposo que mes o menys tothom està d'acord amb aquestes dues apreciacions, però considero que hi han certes feines que es desmarquen d'aquestes dues premisses. Treballar en política, en el Banc Mundial, l'ONU, la UNESCO, en fundacions... implica una altra manera de plantejar-se la finalitat personal de la feina i adquireixen més importància altres aspectes com la de voler millorar la societat i el món. Una de les eines d'aquestes institucions o organitzacions que empren per treballar és el poder, la qual és una arma de doble fulla; aquesta s’hauria d’utilitzar com un estri per millorar l’accés a l'habitatge a un preu just, per protegir el medi ambient en detriment de l'especulació urbanística en llocs d'interès natural, per ajudar en el desenvolupament dels països del Tercer Món, per posar fi al terrorisme... Però desafortunadament molts cauen en el parany de l’egoisme i utilitzen aquests llocs de responsabilitat social pel seu propi enriquiment a costa de la societat. Em fa molta pena i m’omple d’un sentiment de ràbia i impotència llegir noticies com la de les irregularitats de l’actual president del Banc Mundial, Paul Wolfowitz; la de l'ONG Intervida que no disposa de comptes massa clars; l’augment exagerat de sou dels polítics molt per sobre del IPC; urbanitzar zones per afavorir econòmicament a coneguts; obligar a privatitzar sectors públics per concedir préstecs a baix interès a països pobres...

Aquesta crua realitat no farà que minvi la meva il·lusió d'arribar a ajudar a que el món sigui una mica millor; no cauré en l'error de considerar que tothom és dolent i que per tant jo també ho he de ser. Confio en que hi ha gent bona i lluita des del seu nivell per canviar la societat per a que aquesta sigui més justa.