La guia de la nit de Lleida

Amb l'edició del diari El País del passat 24 d'octubre s'hi adjuntava un suplement de la Guia de la Nit, amb informació sobre els millors locals nocturns (bars, pubs, discoteques, afters i algun restaurant) de les diferents capitals de província d'Espanya. La tendència nocturna de la meva ciutat, Lleida, segons el suplement és anar a sopar al Tapas Bus i després a la discotèca Wonder. La descripció que hi havia era la següent:

"TAPAS BUS: Un local que adopta la forma d'un autobús de dos pisos londinenc. Ademès, posseeix un soterrat que és el lloc escollit pel restaurant més formal. En la primera planta, barra de bar i tapes, i en la segona, un espai que es reserva per menjars en grup. Lleida, C/ Enric Farreny 36. Preu del sopar 20 euros." (Actualment aquest restaurant ha canviat de nom, és diu Tastapans i el color vermell dels autobusos londinencs ha estat substituït pel negre). "WONDER: En les afores de la capital es troba aquest monumental espai de més de 2800 m2 repartits en cinc sales. Wonder és un poble sencer de Tijuana o cualsevol altra ciutat viciosa o festera on a cada cantonada es troba un bar diferent. Wonder separa els gustos i ofereix sales amb merengue, country, ranchera, rock, pop, disco dels 80... També et pots prendre o una pizza o un cruasan mentre reposes de tant viatje. Lleida, carretera N-II, Km 458,200. Entrada 6 euros." Què n'opineu vosaltres? Creieu que és una bona proposta per disfrutar de la nit lleidatana? Considereu que hi ha algun altre pla millor? D'aquí uns dies publicaré un escrit amb les meves propostes; mentrestant deixeu els vostres comentaris.

¿Llueve al gusto de todos?

Us recomano un llibre que tot just m'acabo de llegir. Es titula ¿Llueve al gusto de todos? i el seu autor és Víctor Peñas (Ed. Espasa). El llibre tracta, amb un llenguatge sencill i un to divulgatiu, sobre la problemàtica de l'aigua a Espanya que desafortunadament tant de moda i tanta crispació ha provocat darrerament; per fer-ho fa un recorregut per diferents temes tan importants i conflictius com el transvassament de l'Ebre, sobre les desaladores, els banc d'aigua, sobre si s'està patint un canvi climàtic, sobre l'ús i la gestió coherent de l'aigua... Víctor Peñas és geògraf; és membre del Departament de Geografia de la Universitat del País Basc i de la Mesa de l'Aigua del Consell Sectorial de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gasteiz; és col·laborador de la Direcció d'Aigües del Gobern Basc i responsable del àrea de polítiques de gestió del aigua de la Fundació Bakeaz. Crec que és fonamental que tothom s'informi sobre la Nova Cultura de l'Aigua que cal duu a terme per poder solventar o pal·lir aquesta problemàtica. No nomès és una qüestió dels polítics, dels tècnics o de les persones afectades, és fonamentalment una qüestió social i cultural. Destaco una frase de la introducció del llibre: "Cuando lleguemos a comprender que el uso principal que puede tener un río es precisamente el de ser río, habremos puesto los cimientos sólidos para afrontar con éxito el ejercicio de la planificación hidrológica".

Hop!era

"Hop!era és un delirant apropament per a tots els públics al món de l'òpera. Des de la perspectiva de l'humor i el teatre de gest, aquest espectacle proposa una divertidíssima dessacralització del gènere líric, amb grans dosis d'imaginació i sense barreres artístiques ni intel·lectuals" (font).

"L'obra combina la representació en to còmic de diferents peces operístiques com Norma, Il Trovatore o Samson te Dalila. Va ser estrenada el 1996 al Festival d'Avignon on va ser nominada en la categoria de millor espectacle revelació, va perdurar durant 8 mesos en cartellera a París i va ser nominada com a millor espectacle d'sketchs als premis Moliere del 98" (font). Dissabte es va representar l'obra al Teatre de l'Escorxador de Lleida, malauradament la sala no es va omplir, diria que ni tan sols va arribar a la mitat de l'aforament, però els allí presents vam disfrutar d'allò més d'una creació artística fantàstica. L'obra està traduïda i dirigida per Jordi Puntí i Toni Albà, la interpretació està realitzada per tres actors i quatre cantants d'òpera. Us recomano que aneu a veure l'obra en qüentió, diria que no us la podeu perdre. Pels que esteu per les terres de Lleida, el proper 17 de desembre es representrà al Teatre Municipal de Balaguer.

El Teatre del Mercat

El Teatre del Mercat està situat en l'edifici que antigament acollia el mercat de peix de la ciutat de Saragossa, va ser construit l'any 1928 i està situat al casc antic de la ciutat, entre els ponts de l'Almozara i el de Santiago. És un teatre petit, d'una sola sala amb una capacitat per 208 persones; m'ha semblat un teatre molt acollidor, ideal per obres o concerts de petit format.

L'obra que he anat a veure duia per títol Yo, Segismundo i pertany a la companyia Lagarto Lagarto (autor i actor, Alfonso Palomares; posada en escena y direcció, Amparo Nogués). L'obra és un monòleg interpretat pel protagonista de l'obra La Vida Es Sueño de Calderón de la Barca, Segismundo, qui explica en primera persona la seva turmentada existència. L'obra ha durat una hora i la interpretació ha estat genial.

Els Pets fan teatre

El dissabte dia 11 vaig assistir al concert que el grup de rock català Els Pets van realitzar a l'auditori Enric Granados de Lleida. L'actuació forma part de la seva gira Els Pets Fan Teatre, un conjunt de concerts acústics que es duran a terme en auditoris i teatres.

El repertori va consistir en noves versions de diferents temes menys interpretades en els concerts convencionals del grup, properes al so acústic, i la presentació d'algun nou tema del proper disc que treuran al mercat. El cantant del grup, en Lluís Gavaldà, es va ficar el públic a la butxaca amb les paraules reivindicatives i en clau d'humor que pronunciava entre cançó i cançó.

Recomano que tothom qui pugui hi vagi perquè va ser un concert molt bonic, proper entre el grup i el públic, divertit i molt intens. A més podreu gaudir d'una nova cara del grup i d'una molt bona acústica.

Al gener tornaran per les terres de Lleida, concretament a Balaguer, i la veritat és que no m'importaria tornar-hi.

Malauradament no vaig recordar endur-me la càmara de fotos i no puc deixar cap imatge del concert.

La Romareda

Aquesta nit he assistit al partit de futbol corresponent a la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei disputat entre el Real Saragossa i l'Hercules d'Alacant. El partit ha acabat amb un 2-0 que ha permès a l'equip maño passar a vuitens de final. El enfrontament va ser més aviat fluix, amb un joc lent i poc vistós, però el fet que l'entrada ens costes 1 euro per ser estudiants universitaris va fer que ens ho passessim d'allò més bé.

La campanya d'anar a l'estadi per 1 euro per ser estudiants universitaris va fer possible que l'estadi estiguès gairebé ple en un partit sense gaire interès.

Carregador solar per mòbils

En honor del meu sant, els meus amics, estimats amics, que saben dels meus gustos, em van fer un molt bon regal: un carregador solar per al mòbil.

El carregador en qüestió és una petita placa fotovoltaica per aprofitar l'energia solar i transformar-la en electricitat, però a més, disposa d'una bateria interna de liti que permet emmagatzemar electricitat per carregar el mòbil inclús quan no hi ha sol. El carregador és de la marca Inpower i presenta adaptadors per les diferents marques de mòbils.

Vot per correu

Avui, dimecres 1 de novembre, dia de Tots Sants, es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Com estic a Saragossa i no tenia intenció de baixar a Lleida per un dia, vaig complir amb el meu deure de votar via correu.

Fa dos dissabtes vaig anar a una oficina de Correus per tramitar la sol·licitut de vot per correu. A mitja setmana em van enviar una carta certificada amb totes les paperetes dels diferents partits polítics que es presenten a les esmentades eleccions; vaig triar la papereta del partit polític que té les meves simpaties i vaig enviar-ho per correu certificat urgent.

Tot ha estat ràpid, sencill i de franc. Animo la gent que no pugui votar en qualsevol tipus d'eleccions o referèndums degut a no trobar-se en la seva ciutat que ho faci mitjançant aquest sistema, perquè és un deure de tots anar a votar, idependentment si un es decanta per un parit polític o per un vot en blanc, però és important anar-hi.