A mig camí de l'Aneto

Aquests dos darrers dies he anat amb un parell d'amics a fer l'Aneto. Tenia moltes ganes d'anar-hi per gaudir dels paisatges preciosos que s'hi troben, respirar aire pur, practicar una forma d'esport molt atractiva, contemplar la natura... El dilluns vam sortir de Lleida a mig matí, vam dinar a Benasc i per la tarda vam pujar fins el refugi de la Renclusa. Vam sopar a les 19:30 hores i vam compartir taula amb cinc bascs molt simpàtics.

Dimarts ens vam alçar a les 05:00 del matí, vam esmorzar i una hora més tard, quan el sol començava a il·luminar la vall, ens vam posar amb marxa. Va ser impactant veure com els bascos van marxa a les 05:30 amb les llanternes per poder veure pel camí perquè encara era fosc.

No vam poder arribar al nostre objectiu de coronar l'Aneto, de fet ens vam quedar a mig camí, concretament al Portillón Superior, des d'on vam poder gaudir de la vista de la glacera de l'Aneto i el seu pic, de la glacera de la Maladeta i del coll de Toro i el seu estany; la vista era preciosa.

Em va fer molta gràcia observar que el refugi en qüestió disposava de plaques fotovoltaiques per generar electricitat i com no, no vaig poder-me estar de fer una fotografia de record.

També vaig poder observar una flor de color blau lilós que ens va acompanyar des del pla de la Besurta fins gairebé al Portillón Superior. Em van dir que era la flor típica de l'Aneto, però no em van saber dir quina flor era; us poso una foto i ha veure si algú pot esbrinar quina és.

Han estat dos dies sensacionals: bons amics, natura, esport... Només vaig cometre un petit error, no haver contemplat les estrelles la nit de dilluns.