Menjar intel·ligent?

Dissabte per la nit vaig anar amb la Pititeta a sopar a un restaurant anomenat Zenfood. El nom m'atreia força, especialment per aquest nom que el relaciono, no se si equívocament, amb la filosofia zen; l'ornamentació del restaurant consitia en un d'aquests locals actuals de disseny minimalista molt elegant. A més, ens vam adonar que el restaurant en qüestió s'anomenava Zenfood (Intelligent food); fins llavors havia escoltat lo de menjar de qualitat, fast food, slow food... però mai havia associat aquesta paraula amb el menjar.

Vam decidir entrar-hi; de pimer vam sopar un picapica a base de patates braves, calamars a l'andalusa i musclos al vapor; de segon ens vam partir musaka d'auberginia i brotxetes de peix; de postre tots dos ens van decantar pel puding de xocolata.

Durant el sopar no vaig detectar en cap moment que el menjar fos intel·ligent (la conversa que el peix, els musclos i l'auberginia em van donar va ser nul·la i per tant va ser impossible analitzar les seves respostes), era bo, però no llest; tampoc em vaig entretindre en fer cap test que mesuri el grau d'intel·ligencia perquè no era el moment més adient. A posteriori del sopar, jo tampoc he experimentat cap canvi en el meu cervell, ni per a bé ni per a malament... almenys concientment.

En fi, a veure si algú em pot aclarir aquest enigma sobre el menjar intel·ligent perquè cada cop que hi penso tinc la sensació que m'estic tornant més tonto.