Canvi de xip
Lleida, 31 d'agost:
El dia és assolejat, fa caloreta i no apeteix sortir de casa. El carrer està buit d'ànimes, exempts de vehicles. La ciutat resta inhabitada, sense vida. Sembla que tothom hagi fugit d'aquesta ciutat encantada vers una destinació costanera.
Lleida, 1 de setembre:
El sol sembla malaltís, però encara fa una mica de calor. La gent sembla haver-se reconciliat amb la ciutat i els carrers tornen a ser transitats. Tornen els exàmens de setembre, comença un nous curs acadèmic i els llocs de treball reclamen els seus titulars. La ciutat ha recuperat el seu ritme de vida normal.
3 Comments:
Si que estàs místic i reflexiu?? Aquest post és diferent als que ens tens acostumats.
"Quan la platja es queda sola
tot es torna etern.
Des de l'aigua el cel tremola
com un arbre
espantat pel fred de l'hivern.
(...)
Sembla que el mon sencer
vol una pausa.
Bufa el vent de seré
I em dona bo.
Tot és lluny aquí a la platja
ara que estic sol
Poc a poc la gent s'amaga dins les cases
mentre l'aire
anuncia una altra tardor."
Pren tot allò bo que t'ha deixat aquest estiu i gaudeix-ne tot l'hoivern!!!
02 de setembre, 2005 13:35
Ah! El gelat de stracciatella porta:
- Rovell d'ou
- sucre
- Xocolata
- Llet sencera
- Crema de llet
- Ous
- Vainilla
02 de setembre, 2005 14:05
Gràcies pels teus comentaris!
Ja veig pels posts que introdueixes en el teu blog que vas ben encaminat. Leopardi
02 de setembre, 2005 22:53
Publica un comentari a l'entrada
<< Home