divendres, d’agost 26, 2005

Visitants del blog, ja sóc aquí... de 9

Ja estic de tornada a Lleida. És curiós que cada estiu em fa molta mandra anar a Salou, però un cop estic allí se'm fa difícil marxar de la vora del mar i tornar a la capital de la terra ferma. S'hi està molt bé al poble de Salou (cal diferenciar la zona turística de la del poble). Us faig un resum ràpid d'algunes curiositats d'interès general:
  • La meva col·lecció de targetes de restaurants s'ha vist incrementada considerablement, ja en tinc un total de 109.
  • Només he xafat la sorra de la platja 3 cops, impressionant oi?
  • Vaig assitir a la lectura dramatitzada de l'obra Romeu i Julieta que es va escenificar a l'aire lliure en un indret envoltat d'arbres (molt idíl·lic tot) a Salou. Entre els actors, en destacaven dos per haver sortit en la sèrie El Cor de la Ciutat de TV3, la Laura Guiteras (la Kristina) i en Sergio Caballero (el fill soso del farmacèutic).
  • Com ve éssent de costum en els darrers estius, Salou es va convertir durant unes hores en Venècia o Empuriabrava. Va ploure amb una certa intensitat i els carrers del poble van quedar coberts per aigua, semblaven canals.
  • He acabat de llegir el llibre Diari d'Anna Frank; molt recomanable. (Suposo que no cal que us expliqui de què tracta). Em pregunto si mai s'ha fet una versió cinematogràfica, em sembla que és una història perfecta per adequar-la a la gran pantalla. Potser en Riuback ho sap i en llegir el post m'ho comenta.
  • Tot just he començat a llegir la biografia de l'Albert Einstein. Peculiar personatge, Déu n'hi do. El llibre és titula No diguis a Déu el que ha de fer i està escrit per François de Closets. Ja us diré què tal.

No se si en els propers dies publicaré massa posts perquè el dia 3 de setembre comença la traca d'examens que duren fins el 15. De totes maneres, encantat de retrobar-vos.

2 Comments:

Blogger pititeta said...

De vegades el més important no és on ens trobem en un moment determinat sinò les persones que ens acompanyen en aquest moment. La vida està feta de moments màgics, intants que li donen sentit que succeeixen a tot arreu.
"Lo que da sentido a la vida no son los instantes en los que respiramos sino aquellos que nos dejan sin aliento"
Petons de la novia cadáver

29 d’agost, 2005 00:11

 
Blogger chico_ostra said...

Les persones que ens envolten són les que fan que un lloc sigui especial o que un moment sigui màgic.

El millor de la vida es conèixer gent interessant, altruistes i generoses. Com tu.

Merci

29 d’agost, 2005 15:54

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home