No tinc res a fer... però no paro ni un moment

Curiosament, entre el primer i el segon quatrimestre m'han quedat 9 dies de festa incloent-hi dos caps de setmana, és a dir, 5 dies de festa lectius. Quan em trobo en l'equador d'aquestes vacances, em trobo que en el decurs d'aquest dies no he tingut cap ocupació, no he tigut res a fer, però inexplicablement m'ha faltat temps. Per mi estar de vacances significa la manca d'obligacions i poder gaudir de temps per poder fer allò que t'agrada o acabar de fer aquelles coses que s'han de fer i mai va bé fer-les, però sempre sense horaris establerts, deixant-me guiar pel ritme del meu cos o estat d'ànim. Des de fa poc he començat ha admirar les persones actives, aquelles que a part de treballar o estudiar (que són les dues activitats per excel·lència en que basem el nostre preuat temps) són capaces de fer més coses, ja sia fer esport, anar al cinema, fer un cafè amb un amic, llegir regularment... Crec que és el primer cop que admeto que admiro algú (en aquest cas un prototip de persona) i acabo d'adonar-me'n mentre escric aquest article. Si alguna cosa vull ser en el futur a nivell personal, és ser una persona activa. Tornant al que deia, aquests dies no he parat; de fet, no hi ha hagut cap moment del més mínim avorriment perquè sempre he estat fent quelcom. He començat un curs per aprendre a tocar la guitarra acústica per internet; estic apunt d'acabat un llibre que feia temps que arrossegava, he mirat pel·lícules, he fet esport cada dia... a part de sortir amb la colla i la pititeta. De fet gairebé no he mirat la televisió ni un moment.