La cultura del bufet lliure

Dissabte per la nit vaig anar a sopar amb la colla al bufet lliure El Coral. Quan es va a un bufet no s'hi pot anar amb la mateixa mentalitat que quan es va a qualsevol altre restaurant en que et serveixen a taula. Cal un canvi de xip perquè el concepte de bufet lliure implica un comportament molt diferent. Per alguns la gastronomia és cultura, per tant aquí cal seguir les pautes de la cultura del bufet lliure. Quan vas a menjar a un bufet es tracta d'optimitzar el preu del menú el màxim possible, en aquest cas 15 euros amb beguda inclosa, a base de menjar fins reventar; menjar fins estar ple no té sentit en un bufet, es tracta de pagar 15 euros i menjar com si haguessis de pagar-n'hi 30. Un paràmetre de vital importància són les rondes, és a dir, les vegades que un s'aixeca per tornar a plenar el plat amb més menjar. En el meu cas van ser cinc rondes (la primera: potes d'aranya, vígaros, cargols punxencs, cacahuets i gambes; la segona: pastís de cranc, ou dur, patates fregides i amanida de marisc; la tercera: peix rebossat i remenat de bolets; la quarta: aubergínia gratinada al forn, paella, pastís de cranc i pasta de cabell d'angel; i la cinquena: gelat de xocolata, arròs amb llet, puding, pastís de formatge i pera en almívar.

Particularment sempre he trobat que el menjar d'un bufet no pot ser deliciós tal i com de vegades he catalogat altres restaurants; per contra, en un bufet pots menjar de manera il·limitada, de fet aquesta és la gracia d'aquest tipus de restaurants. Per tant, si us agraden aquest tipus de locals, si voleu fe un sopar de grup nombrós o bé si teniu fills i els hi agrada això d'aixecar-se a mig menjar (a mi m'encantava de petit anar a un bufet) és un lloc recomanable per anar-hi, ja que el menjar està bé i hi ha una certa varietat de productes.