Chico Ostra arriba a Jusliwood

S'havia posat a caminar sense pensar cap a on es dirigia; les ganes de seguir endavant el van dur fins un paratge nou pels seus ulls. Chico Ostra no sabia on s'estava endinssant, no fugia de res, però l'instint per tirar endavant podia més que ell.

Havia arribat a un indret nou, diferent i especial; era una incògnita què trobaria allà, un enigma saber com reaccionaria i un interrogant esbrinar què faria, però això només era qüestió de temps.

En aquell racó del món les coses funcionaven d'una altra manera, era un espai on el temps no es regia pels segons sinó per les notes musicals d'una bella melodia, on la gent no s'expressava amb paraules sinó amb ombres xineses fetes a la llum de la lluna, i on la vida no era un suplici sinó un llibre blanc que calia ser escrit amb la ploma d'un colom.

Jusliwood seria la seva nova casa, només Jusliwood, Just Jusliwood. Desconeixia quant temps hi estaria i no sabia si tornaria mai, per aquest motiu va decidir crear aquest racó virtual que la nova tecnologia li oferia, en el qual recolliria les seves vivencies, reflexions, pensaments i demés cabòries que li passesin pel seu especial cap.