JUSLIWOOD

Canvi de bloc

2007-12-01T21:18:00.000+01:00

www.gotesdaigua.blogspot.com

Som lo que Sembrem

2007-11-26T16:00:00.001+01:00

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és un eina de participació política emparada en l’Estatut d’Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d’aquest organisme; per aconseguir-ho, cal abans recollir i validar un mínim de 50.000 signatures mitjançant els procediments estipulats.

Som lo que Sembrem és una Plataforma creada per Assamblea Pagesa de Catalunya, que aprofitant la ILP, té la finalitat d’aturar el cultiu i desenvolupament d’aliments transgènics a Catalunya així com garantir la informació exhaustiva dels productes alimentaris que contenen matèries primes transgèniques.

La proposta de Llei que s’entregarà al Parlament consta de les següents línies d’actuació: declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics; prohibició immediata dels cultius transgènics que s’obtenen a partir del transgen MON810; etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no; i moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes negatius.

Si vols participar donant suport a la Plataforma, en la secció convocatòries de la seva web podràs assabentar-te dels dies i llocs on pots trobar la plataforma per signar a favor de la proposta de llei descrita.

Canvi climàtic (Polònia, tv3)

2007-11-23T23:51:00.000+01:00

Després de l'apagada, l'engegada mundial

2007-11-22T00:12:00.000+01:00

L’apagada del passat 15 de novembre va suposar una disminució de 50MW a Catalunya, és a dir, una reducció del 0’7%; a la resta de l’estat espanyol el descens fou de 160MW. La passada edició al més de febrer va ser més seguida pels ciutadans ja que a Catalunya es va arribar al 3% y a Espanya es van estalviar 1000MW (dades segons Red Eléctrica Española).

Em sorprèn que la participació hagi minvat respecte l’anterior vegada; no se si el fet que darrerament s’hagi parlat tant sobre el canvi climàtic ha provocat un estímul negatiu sobre la gent de manera que aquesta s’hagi afartat del tema, potser la repetibilitat de la mateixa iniciativa ha provocat la desídia de molts...

És molt curiós i trist que una setmana i escaig després de l’apagada moltes ciutats comencin a engegar les llums d’ornamentació nadalenca, a Barcelona el 23 d’aquest mateix mes. Tot i això, cal tindre ben clar que els qui van convocar l’apagada del dia 15 són entitats ecologistes que no són els responsables ni tenen cap relació amb l’enllumenat nadalenc; en tot cas, el que sí es criticable és la postura que molt ajuntaments duran a terme properament: es van adherir a l’apagada i en pocs dies il·luminaran les nits pre-pre-pre-nadalenques. Aquesta postura indica clarament que la seva participació en l'apagada de la passada setmana va ser simplement una postura de cara la galeria que no els va incitar a la reflexió.

Mantenir una postura respectuosa amb el medi ambient no significa acabar amb aquest tipus d’ornamentació: retardar fins el 22 de desembre l’enllumenat, coincidint amb el inici de les vacances dels infants que són els que vertaderament gaudeixen d‘aquesta lluminària; reduir el nombre de bombetes per ornament; espaiar més la separació entre els ornaments penjats al llarg del carrer; emprar bombetes de baix consum, bombetes eficients o leds... D’aquesta manera es reduiria el consum energètic, es contribuiria amb la lluita contra el canvi climàtic, es respectaria el medi ambient, els màxims responsables de la ciutat donarien exemple a la resta de la ciutadania, es mantindria un comportament conseqüent amb la participació en l'apagada i l’ambient nadalenc seguiria vigent al carrer en forma de llum.

No crec que sigui tant difícil, simplement és una qüestió de voluntat.

PD: La primera imatge ha estat extreta de la web de Red Eléctrica Española (REE) i la segona és una ampliació de la mateixa entorn de les 20 hores. L'article de El Periódico de Catalunya que comenta els altres dos gràfics, aquí.

Dia Sense Compres

2007-11-21T23:23:00.000+01:00

El proper 23 de novembre es celebra el Dia Sense Compres, una iniciativa que he descobert gràcies al bloc d’en Roger Morales i Puig. Aquesta idea va nàixer al 1992 a Canadà, on un treballador del món de la publicitat, Ted Dave, va llençar aquesta idea contra el sobreconsum i des de llavors cada any s’ha anat celebrant, cada cop a més participació ciutadana.

Aquest dia no ha de ser considerat com una vaga en contra d’un producte o empresa concreta sinó que és una mesura per incitar a la reflexió sobre els nostres hàbits de consum, especialment contaminats per una corrent consumista en certes èpoques de l’any com és el Nadal; per aquest motiu el Dia Sense Compres té lloc a finals de novembre, com avantsala que ens convida a dur a terme el que s’anomena Consum Responsable i Sostenible.

S’entén com a Consum Sostenible aquell que és medi ambientalment net, socialment just i econòmicament rentable; i com a Consum Responsable aquell que només es realitza per qüestions realment necessàries i en la mesura adequada. El sector comercial ens ofereix la possibilitat, encara que ha petita escala, d’apostar per l’opció del comerç just i els productes ecològics en detriment de la resta, i de nosaltres depèn l’opció de no deixar-nos endur per la febre consumista.

Paral·lelament, Consume Hasta Morir és un projecte impulsat per l’ONG Ecologistas en Acción que té la finalitat de fer reflexionar a la societat sobre quin és el model actual de consum i el paper protagonista i incitador que la publicitat té en tot aquest entramat. Gran Superficie és el documental de 60 minuts resultant d’aquest projecte que podeu veure per capítols en aquesta web; us recomano especialment el cinquè que fa referència al consum. En la web de l’entitat Ecologistas en Acción podeu trobar molta informació sobre el tema, amb idees i exemples sobre activitats paral·leles per complementar la iniciativa; en la web de ConsumoResponsable i la web de ConSumaResponsabilidad trobareu més noticies i informacions sobre el tema. Per altra banda, us deixo una Guia per un Consum Més Responsable i un Manual d’Educació per Consum Sostenible editat per les Nacions Unides, atès que mitjançant el seu projecte YouthXChange pretén educar la gent jove vers un estil de vida responsable i sostenible.

Taller de música i reciclatge

2007-11-20T12:51:00.001+01:00

El dissabte 24 d’aquest mes tindrà lloc un taller de música i reciclatge on es demostrarà que a partir de residus domèstics es poden crear instruments per fer música i sons; el taller anirà a càrrec del Drap-Aire Musical, la seva web aquí.

Aquest taller forma part del cicle d’activitats Sona Bé organitzat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida; el projecte es compon d’una sèrie de cursos i tallers per iniciar-se i aprendre diferents tipus de balls i música com el breakdance, capoeira, hip hop, percussió africana... amb la finalitat de comprendre que la música és un llenguatge universal que pot unir diferents cultures.

No he trobat cap document per enllaçar-lo per internet sobre el tema, així que si algú està interessat en el taller de reciclatge així com en qualssevol dels cursos de música us puc enviar l'arxiu pdf que em van enviar. El taller de música i reciclatge es realitzarà en El Mercat-Espai de Lleure i Creació per a Joves, plaça Sant Jordi s/n del barri de La Bordeta de Lleida de 17 a 20 hores.

La costa del silencio (Mago de Oz)

2007-11-19T12:48:00.000+01:00

La costa del silenci0 = la costa emmudida pel Prestige

PhotoClima

2007-11-17T12:32:00.001+01:00

Greenpeace ha elaborat un llibre anomenat PhotoClima mitjançant el qual pretén mostrar els efectes devastadors que el canvi climàtic pot arribar a generar en diferents llocs de l’estat espanyol a través de fotomuntatges.

El llibre avarca sis àmbits: els rius, tal i com es pot veure en la imatge de l’Ebre al seu pas per Saragossa; l’agricultura; els glaciars; el mar, il·lustrat amb un fotomuntatge a la Mànega del Mar Menor; els boscos i la immigració. Totes les imatges mostren una situació que pot arribar a succeir si no hi posem solució i canviem el nostre comportament.

Cada capítol va acompanyat de vàries imatges i fotomuntatges com les dues mostrades, d’un fragment d’alguns dels treballs presentats aquest any pel IPCC i d’un breu relat de personalitats rellevants en el món de les lletres (José Saramago, Joaquín Araujo, Rosa Regàs, Manuel Rivas, Iñaki Gabilondo, Jane Goodall i Miguel Delibes de Castro).

Imatges d’un futur afectat pel canvi climàtic. Les decisions polítiques i d'inversió ens han d'assegurar que les imatges d'aquest llibre no són imatges del futur, el futur pot i ha de ser un altre, Raquel Montón, responsable de la campanya del canvi climàtic de Greenpeace. El llibre en format pdf aquí.

Què és això del Quart Informe sobre Canvi Climàtic del IPCC?

2007-11-16T00:10:00.000+01:00

El grup d’experts que formen el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides està dividit en tres grups de treball: el grup I avalua els aspectes científics del sistema climàtic i el canvi de clima; el grup II examina la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències tant positives com negatives i les possibilitats d’adaptació a elles; el grup III avalua les opcions que permetrien limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i atenuar per altres mitjans els efectes del canvi climàtic. Tres grups de treballs integrats per experts que determinen les causes científiques, els seus impactes i les seves possibles solucions, respectivament.

El document presentat pel primer grup demostra mitjançant dades científics que l’espectacular increment de l’escalfament de la segona meitat del segle passat ha estat causat per activitats humanes i que el canvi climàtic és una realitat. Aquest grup és el més mediàtic atès que és el que explica el probable augment entre 18 i 59 cm del nivell del mar a escala mundial o el increment entre 1’8 i 4ºC de la temperatura mitjana del planeta a finals del segle XXI; els seus resultats van ser exposats el passat 2 de febrer a París.

El grup II es va presentar els seus resultats el 6 d’abril a Brussel·les, els quals constaten que el canvi climàtic afecta a milions de persones, ecosistemes i espècies de totes les regions del món. Probablement aquests impactes s’incrementin provocant conseqüències molt severes si no es redueixen les emissions considerablement.

L’informe de tercer grup expressa que els esforços i mesures que s’adoptin en les properes dècades seran de gran importància. Les energies renovables, l’eficiència energètica, la reducció de la desforestació... són vectors a desenvolupar per mitigar els efectes. Les solucions plantejades van ésser presentades el 4 de maig a Bangkok.

Durant tota aquesta setmana els integrants del IPCC s’han reunit a València amb la finalitat de concloure el que serà el Quart Informe sobre el Canvi Climàtic, el qual es donarà a conèixer demà dissabte 17 de novembre. El document científic de síntesi que sorgirà també inclourà els tres treballs presentats aquest any i serà el quart després dels ja publicats al 1990, 1995 i 2001. Aquest document ha d’establir les bases d’acció política dels propers anys i servirà de punt de partida per la propera Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali el proper desembre, on és probable que sorgeixin mesures i accions concretes que substitueixin, complementin o vagin més enllà de les establertes pel Protocol de Kyoto l’any 1997 i que s'han d'assolir al 2012; Espanya per exemple, ja va anunciar que no estava en condicions de complir amb els compromisos assignats.

Ironies de la vida...

2007-11-15T21:33:00.000+01:00

Pot semblar que la ciutat de València sigui la seu ideal per albergar una cita tan important a nivell mundial com la trobada d’experts del IPCC i la presentació del Quart Informe sobre Canvi Climàtic. Una ciutat atractiva, moderna i cosmopolita, amb unes instal·lacions fascinats arquitectònicament parlant per acollir la reunió com és el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Desconec com es realitza l’elecció de la seu que acull l’esmentada trobada, però no deixa de ser curiós que l’escollida sigui la capital de la Comunitat Valenciana, una ciutat que no destaca per la seva sostenibilitat ni pel seu respecte pel medi ambient.La Generalitat valenciana va aprovar la construcció d’un circuit de Fòrmula 1 a partir de l’agost 2008; aposta per un desenvolupament urbanístic de luxe que gira entorn de camps de golf, activitats que consumeixen grans quantitats d’aigua; es va posicionar a favor del transvasament de l’Ebre, independentment que el cabal del riu resultant fos inferior al mínim hidrològic, de l’alt percentatge de pèrdues d’aigua en el transport o del retrocés del delta; encara no ha aprovat una estratègia de futur que lluiti contra el canvi climàtic ni ha creat cap organisme que treballi específicament en el tema.

Segons explica l’ONG Ecologistas en Acción en la seva web, des de 1990 fins al 2004 la Comunitat Valenciana ha incrementat en un 75’2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle; la seva intensitat energètica (energia necessària per produir una unitat de PIB) ha augmentat un 35%, de manera que per produir els mateixos bens necessita generar més energia; i el creixement d’emissions degut al transport ha estat superior al 85%.Per aquest motiu, membres d’aquesta entitat ecologista també va voler donar la benvinguda, al igual que va fer Grenpeace, als experts del IPCC desplegant una pancarta on es podia llegir Benvinguts a València, capital de la insostenibilitat, denunciant així les polítiques valencianes a nivell medi ambiental, tant local com autonòmicament.

El 14 d’octubre de 1957 es va produir el que es coneix com la gran riada de València, que amb un caudal de 3.700 m3/s va inundar gran part de la ciutat. Com a conseqüència, es va realitzar un projecte que va consistir en la desviació del curs natural del riu per fora la ciutat amb la finalitat d’evitar futures inundacions. El nou traçat del riu Túria gairebé baixa sec perquè el cabal del riu en els seus quilòmetres finals és molt baix, però en canvi, per l’antic llit del riu el cabal de gent que hi circula és molt elevat, atès que aquesta zona s’ha convertit en un espai lúdic i cultural, amb jardins, zones esportives, auditoris oberts, amb el Palau de la Música, l’Oceanogràfic... i guaita per on, el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

El desastre del Prestige (Nunca Máis)

2007-11-14T21:20:00.000+01:00

En aquest mes de novembre es compleixen 5 anys del tràgic succés del Prestige a la costa gallega, ocasionant un dels desastres medi ambientals més importants de la península ibèrica.

Per fer una mica de memòria, un petroler es va esfondrar alliberant 63.000 tones de fuel que van provocar una marea negra que es van estendre des del nord de Portugal fins la costa francesa, amb especial incidència a Galícia. El 13 de novembre de 2002 va vessar al mar un dels tancs amb petroli, que van ocasionar les primeres taques negres davant la costa, i el dia 19 el vaixell es va partir en dos.

El vaixell estava en pèssimes condicions tècniques, hi havia fortes onades, es suposa que algun tronc que surava pel mar havia impactat amb el vaixell provocant una esquerda, el capità no va voler cooperar amb les autoritats marítimes i de salvament espanyoles per qüestions econòmiques, la mancança de mesures de seguretat i la manca d’un protocol d’acció davant aquesta situació... són els motius més importants del tràgic final que es va produir.Després de l’esfondrament i l’alliberament de 63.000 tones al mar que van haver de ser netejades, més de 10.000 tones van quedar dintre el vaixell. L’embarcació va haver de ser segellada per múltiples esquerdes per on s’escapava aquest fuel i a mitjans de desembre es van iniciar l’extracció del combustible atrapat mitjançant un lent i car sistema de d’extracció per gravetat atès la major densitat del petroli en aquelles condicions que l’aigua del mar. A mitjans del 2004 es va donar per finalitzada el procés d’extracció del petroli de dins del Prestige i es van introduir bactèries i nutrients per afavorir i accelerar la degradació dels hidrocarburs emmagatzemats en el vaixell que no van poder ser extrets; es preveu que la degradació del combustible acabarà l’any 2020. Tot i això, aquest estiu s’han realitzat inspeccions del vaixell i s’han segellat petites fugues que s’havien produït.

Del petroli barrejat amb sorra, aigua del mar i altres residus recollits van ser emmagatzemats amb la fi de tractar-los adequadament, però la gran complexitat dels processos a fet que fins l’any passat no es comencés el tractament. La Societat Gallega de Residus Industrials (Sogarisa) va processar l’any passat 20.000 tones que estaven compostes per una barreja de fuel i sorra, i el passat més d’octubre va iniciar el tractament de més de 60.000 tones d’un conglomerat format per fuel, sorra i altres residus i envasos plàstics emprats durant les feines de neteja, procès amb una durada estimada de 18 mesos per reciclar els residus. Com a resultat s’obtindran entre altres, productes com sorres i graves netes aptes com a materials de construcció, plàstics que s’empraran com a combustibles sòlids en indústries formigoneres i fuel que s’utilitzarà com a combustible.

La part afectada de la costa gallega va tindre una gran importància a nivell ecològic atès la gran diversitat de marics i aus marines que van acabar morint, espècies en molts casos que estaven a la frontera de l'extinció, conseqüentment la seva població es va reduir considerablement. Per possar números, més de 20.000 aus van acabar morint degut al xapapote i d'algunes espècies que vivien al cantàbric, nomès en queden 3 o 4 parelles d'exemplars.

També a nivell social i econòmic va tenir molta repercusió atès la gran industria pesquera que permetia sobreviure a moltes famílies gallegues. Actualment, moltes platges estan completament netes, però encara hi ha moltes zones rocoses i de difícil accés on la resta de petroli és apreciable.

Una marea blanca de voluntaris es va estendre per la costa gallega per ajudar en les tasques de neteja del petroli que va arribar fins la costa. Com a conseqüència del desastre, a principis del 2003 es va crear una plataforma anomenada Nunca Máis que es va erigir com a el portaveu de la ciutadania gallega afectada pel desastre.

Greenpeace arriba a València

2007-11-13T21:15:00.000+01:00

Ahir Greenpeace va donar la benvinguda als experts dels IPCC amb el desplegament d’una pancarta de 400 m2 en el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on té lloc la reunió. L'ONG ha volgut fer acte de presència a València per tal de forçar amb la seva presència que les administracions internacionals, nacionals o regionals apostin per la lluita contra el canvi climàtic; fa dues setmanes que Greenpeace va demanar els permisos pertinents per atracar el vaixell Arctic Sunrise, però les autoritats portuàries posaven impediments a la seva entrada al·legant, primerament, que el port estava ple, excusa que no es corresponia amb la imatge visual del mateix, i segonament, que el port en qüestió només està destinat a vaixells comercials, fet que excloïa al de l’entitat ecologista; finalment, el buc va amarrat al port la setmana passada. Curiosament l’any 2003 el més famós dels vaixells de Greenpeace, el Rainbow Warrior, va ésser retingut durant un mes per oposar-se a la descàrrega de fusta tallada il·legalment a l’Àfrica tropical i des de llavors no s’havia permès l’entrada de cap vaixell de l’entitat.

Durant tota aquesta setmana el vaixell de Greenpeace es trobarà obert al públic atès que s’oferiran activitats com xerrades, exposicions sobre el canvi climàtic o les energies renovables, experimentacions amb cuines i forns solars...

Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja

2007-11-12T21:09:00.000+01:00

Durant aquesta setmana es celebra a València una reunió del IPCC amb la finalitat d’aprovar l’informe de síntesi que configurarà el Quart Informe sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides.

Aprofitant aquesta reunió, nombroses entitats i organitzacions ecologistes, sindicals i socials han convocat una apagada mundial pel dijous 15, tal i com també es va fer el passat 1 de febrer, amb el lema Davant el Canvi Climàtic: Actua Ja.

La finalitat és pressionar les administracions per que adoptin mesures concretes per adaptar-se al canvi climàtic i reduir els seus efectes; la crida consisteix en la desconnexió de qualsevol element de consum elèctric, com ara tancar les llums del local on ens trobem, parar el vehicle si estem conduint, tancar l’ordinador si estem treballant... durant 5 minuts, concretament entre les 20:00 i les 20:05 hores. Molts titllaran aquesta iniciativa com una simple manera de cridar l’atenció mediàtica i consideraran que haurien d’invertir el seu temps en accions realment productives pel medi ambient, però suposo que la majoria recordem nítidament la imatge de la Sagrada Família o la torre Eiffel completament a les fosques; en canvi, segurament pocs recorden la noticia sobre la constatació del canvi climàtic exposada pels experts del IPCC.

Si esteu compromesos amb la salut del planeta considereu aquesta iniciativa com una manera de fer arribar a molta gent la preocupació per un tema cabdal pel futur de la terra.

Coses que m'agrada fer...

2007-08-27T20:49:00.000+02:00

Coses que m'agrada fer mentre estiuejo a la platja (a Salou, concretament):

Pendre un gelat de straciatella de la geladeria Gelatium.
Sopar al Terramar a base de tapes.
Sortir a correr a primera hora del matí.
Beure una ampolla de sidra una de les primeres nits al arribar al apartament.
Banya'm al mar.
Anar amb bicicleta pel passeig marítim.
Visitar Reus i Tarragona.
Esmorçar un entrepà mentre fullejo els diaris.

El ska de la tierra (Bebe)

2007-08-01T16:10:00.001+02:00

Centre BTT de Lleida

2007-07-30T00:11:00.000+02:00

Diumege pel matí vaig decidir sortir a fer una volta amb la bicicleta. Feia temps que no ho feia, així que amb molta il·lusió i moltes ganes em vaig vestir amb el casc, els guants, la motxilla, les ulleres de sol... i em vaig posar a pedalejar alegrement.

A mig matí, em vaig trobar amb tres ciclistes que havien punxat; vaig parar per si necessitàven ajuda, ens vam posar a xarrar i vam acabar fent una ruta plegats. Tots tres pertanyen al Centre BTT, que fa pocs mesos que es va inagurar a Lleida. Ja feia temps que mentalment em deia que tenia que anar-hi per informa’m, així que vaig acabar visitant les instal·lacions i fent-me soci.

La quota de soci és gratuïta i només es paga en cas d’assistir a alguna de les rutes guiades que es fan; està molt bé de preu i permet conèixer gent amb una mateixa afecció. El funcionament consisteix en que cada 15 dies es fa una sortida, de dificultat i llargada variable, amb un parell de guies experts en bicicletes de muntanya que marquen el camí, en cas d’averia ajuden/arreglen la bicicleta... A més, el centre permet llogar bicis, rentar-les, s’organitzaran cursos sobre bicicletes... i a més disposa d’una (diminuta) terrasseta per fer un beure o prendre una torrada per dinar o sopar (de divendres a diumenge de 10:15 a 15 i de 19 a 22 hores).

Per més informació, aneu al Centre BTT, al camí d'Albarès s/n (nou vial de la Bordeta), al Parc Joan Oró. Telèfon 973 20 57 43. Si voleu veure algunes de les rutes que han editat per sortir per l'Horta de Lleida, aneu aquí; per les sortides programades d'aquest agost i setembre, aquí.

Parcs nacionals

2007-07-28T03:20:00.001+02:00

Nuestros Parques Nacionales. Red de Vida, és una sèrie de documentals sobre els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol. La col·lecció, produïda per TVE i el Ministeri de Medi Ambient, emessa per La 2 durant l'any 2005 i editada per Divisa Home Video, ha arribat a les meves mans.

Avui he mirat uns dels reportatges, concretament el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un parc que per sort conec força bé; pel que he vist, els diferents capítols de la serie són breus, mostren la fauna i flora del parc des d'una vessant senzilla. És una col·lecció ideal per aquells que tinguin ganes de conèixer els 13 parcs nacionals de l'estat espanyol, ja que obtindran una visió global dels diferents parcs.

Els 13 parcs nacionals són: Pics d'Europa (Cantabria, Castella-Lleó i Astúries), Doñana i Serra Nevada (Andalucia), Timanfaya, Garajonay, Caldera de Taburient y Teide (Canàries), Ordesa i El Mont Perdut (Aragó), Arxipèl·lac de Cabrera (Baleares) Tablas de Daimiel i Cabañeros (Castella-La Manxa), Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya), i Illes Atlàntiques de Galícia (Galícia).

Cine Món

2007-07-27T03:17:00.000+02:00

Malgrat que ja fa uns dies que es va dur a terme i tot i que no vaig poder assistir-hi, crec que és obligat fer esment que el cap de setmana del 20 al 21 de juliol es va realitzar una petita mostra de cinema anomenada Cine Món, una mostra de cinema solidari al carrer a Lleida. A part d'actuacions musicals, jocs d'entreteniment per la canalla, bar amb productes de comerç just..., s'hi van projectar una sèrie de documentals, curts i llargmetratges relacionades amb la solidaritat i la cooperació.

Tenia força interès en veure Sàhara 06: Una mirada al desert i L'experiència del codesenvolupament a la ciutat de Lleida, dos curtmetratges de dos grups lleidatans que expliquen la seva estada al camp de refugiats de Tindouf i a la ciutat colombiana homònima agermanada amb la Lleida catalana, respectivament. Per més informació aquí.

Ritmes de la Jungla

2007-07-22T02:27:00.000+02:00

Fa dos dissabtes el Canal 33 va emetre dins el programa El Documental un reportatge titulat Ritmes de la Jungla. El documental explica la feina de Balmir de Jesus, director regional de l’estat de Rondònia de l’Ibama (Institut Brasiler de Medi Ambient), qui la seva màxima ocupació es basa en evitar la tala d’arbres il·legal.

En una zona pobra com l’esmentada, la principal eina de treball consisteix en la tala d’arbres de la selva de l’Amazonia per comercialitzar-la; l’Ibama s’encarrega de regular les tales per evitar una possible desforestació atès l’ambició econòmica dels propietaris de les serradores.

El protagonista del reportatge m’ha recordat a Chico Mendes (ja vaig escriure un article sobre ell), ja que procura defensar la selva, defensa el seu ús com a primera matèria però de manera sostenible i respectuosa, intenta preserva el dret dels pocs indis que romanen a la selva per a que visquin sense que l’home blanc els sabotegi, està amenaçat de mort per part dels que volen convertir-se d’or a base de destruir la selva de manera no controlada...

Mireu el documental, és molt interessant.

Cinema ambiental

2007-07-20T02:23:00.000+02:00

FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient)

Festival de pel·lícules, documentals i curtmetratges sobre temàtica medi ambiental. Cel·lebrat simultàneament entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

PICURT (Mostra de curtmetratges de temàtica pirenaica)

L’Associació CEP (Cultura i Entorn del Pirineu) ha engegar una proposta audiovisual prou ambiciosa amb la intenció de preservar, promoure i divulgar la cultura del nostre entorn més proper: la cultura pirinenca. La web aquí.

N_ature movies

La revista Fotogramas i Nokia s’han associat per produir 5 curtmetratges sobre tamàtica ambiental rodades amb un terminal multimedia N95. Mireu els curtmetratges que són molt bons. La web aquí.

Los últimos dias del Edén

2007-07-19T02:20:00.000+02:00

L’altre dia vaig veure una pel·lícula anomenada Los últimos dias del Edén, un film de 1992, dirigida per John McTiernan i protagonitzada per Sean Connery i Lorraine Bracco.

La pel·lícula succeeix a la seva del Amozones, on el Dr Robert Campbell investiga un extracte de flor amb la que va curar el càncer però després de moltes proves no és capaç de reporduir la fórmula. Al llarg del film aparèixen dicotomies relacionades amb els drets humans i el medi ambient: acabar la darrera dosis per salvar un pobre nen de la tribu o guardar-la pel seu anàlisis de manera que la resta de la humanitat puguin ser beneficiaris en un possible futur; la desforectació de la selva per construir una carretera per part del govern amb la conseqüent destrucció de la flor de la que s'extreu l'extracte; l’acció de l’home blanc que s’aprofita de la ignorància i inferioritat del natius per comercialitzar productes exòtics...

Aconseguiu la pel·lícula i mireu-la; és sensacional.

Mulla't per l'Esclarosi Múltiple

2007-07-12T17:11:00.000+02:00

Diumenge 8 de juliol es va cel·lebrar la tradicioal campanya de Mulla't per l'Esclerosi Múltiple. Per la tarda, després de dinar, la pititeta i jo vam aprofitar per refrescar-nos una mica degut la calor que feia, i rés millor que refrescar-se col·laborant amb la causa, així que vam decidir fer una bany solidari. Aprofitant que hi havia diverses piscines on es podia col·laborar, vam decidir anar al Gimnàs Ekke (nova seu de l'antic Gimnàs Lleida), un gimnàs molt modern amb piscina; d'aquesta manera també vaig aprofitar per tafanejar una mica i vaig poder veure com és aquest nou local. La idea del Mulla't és fer un donatiu econòmic directament o bé comprar algun dels productes que es venen. Jo em vaig comprar una samarreta (ja he perdut el compte de samarretes solidaries que tinc) i unes ulleres de bucejar. De les 2 hores ben bones que vam estar-hi, vam fer unes 15 piscines cadascú i després vam disfrutar durant molta estona (fins esatr ben arrugats) del jacuzzi del cantó de la piscina. A Lleida, és van fer un total de 110 piscines i es van recaudar 58.000 euros. I tu, et vas mullar per l'esclerosi?

Icones de l'obra

2007-07-10T00:19:00.000+02:00

D'esquerra a dreta i de d'alt a baix:

Obligatori portar el cordó umbilical
Perill per entrepussada
Perill per relliscada
Perill càrregues
Obligatori ser canós o portar el cabell tenyit de blanc
Obligatori ser Woody Allen
Obligatori aplaudir
Prohibit passar (també als obrers)
Obligatori portar botes
Obligatori escoltar música

Transsegre 07

2007-07-08T00:13:00.000+02:00

I tal i com també vam fer fa un any, diumenge pel matí ens vam passar per Balaguer per veure les barques que descendeixen pel riu Segre en aquesta competició festiva tan original.

A...BCN 2

2007-07-07T00:02:00.000+02:00

Tal i com vam fer fa tot just un any, vam anar a passar el dia a Barcelona. Va ser una sortida purament comercial, però m'encanta fer una visita per una ciutat cosmopolita i moderna com aquesta.

Pel matí Decathlon i Ikea. Dinar a casa d'uns amics al barri de Sant Martí i per la tarda Fnac de plaça Catalunya i Corte Inglés de la Diagonal. El sopar a un Pans&Company de la Diagonal.

Vaig pujar al Trambesós i vaig quedar gratament sorprès d'aquesta iniciativa anomenada Bicing.

Madre Tierra (Macaco)

2007-06-20T00:36:00.001+02:00

Foto post-partit

2007-06-17T23:05:00.000+02:00

I per treure’ns l’estrès de sobre degut als exàmens, un partidet de futbol.

Contes del món de l'aigua

2007-06-14T12:41:00.000+02:00

El llibre Contes del Món de l’Aigua (Intermón Oxfam edicions) és un llibre que recull una sèrie de breus històries sobre anècdotes i situacions quotidianes de gent que viu o ha estat en països on aquest tresor líquid escasseja.

Si llegiu aquest llibre no us espereu una explicació tècnica sobre la gestió de l’aigua ni relats d’un alt nivell literari; simplement són històries, verídiques, que solsament pretenen plasmar una realitat que tot i conèixer-la ens costa d’imaginar.

Recomano el llibre a tota persona que disposi d’una tremenda sensibilitat pels drets humans per tal de copsar el sentiment que s’esmicola com gotes entre les línies dels diferents contes, ja que milers de milions de persones viuen en unes condicions pèssimes i sense accés a l’aigua, un dret humà universal. Són escrits breus, fàcils de llegir, acompanyats de boniques il·lustracions i que ens faran recordar una situació que oblidem a suma facilitat.Si el llegiu recordeu que el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) de l’any 2006 va proposar un pla d’acció mundial amb la fi de garantir el dret a 20 litres d’aigua neta al dia per persona o que 60 litres per persona al dia és el valor de referència a satisfer per càlculs de consum d’aigua en instal·lacions domèstiques en el nostre país.

Potser nosaltres no li donem prou importància atès que amb un simple moviment de canell som capaços d’obtenir aigua neta i a la temperatura que desitgem, però milers de milions de persones (3000 milions es preveu l’any 2025) ni tan sols poden gaudir-ne del seu ús.

Si beus...

2007-06-13T23:35:00.001+02:00

Dia Mundial del Medi Ambient

2007-06-05T15:35:00.000+02:00

És el canvi climàtic un tema calent?

Aneu aquí i regireu per la web del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).

Quatre Amics

2007-06-04T16:06:00.000+02:00

Us recomano la lectura del darrer llibre que he llegit. És titula Cuatro Amigos i està escrit per David Trueba. Tracta sobre un viatje que quatre amics realitzen un estiu en una furgoneta llogada que fa olor a formatge i les vivències que hi tenen; quatre amics vulgars, quatre amics amb vides normals... És un llibre fàcil de llegir i molt divertit. No he vist cap pel·lícula del David Trueba, però l'he vist en varies entrevistes per la televisió i m'agrada molt com parla i què diu.

Per cel·lebrar el dia del Medi Ambient

2007-05-30T14:55:00.000+02:00

Aprofitant que el dimarts 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, aquest cap de setmana previ es cel·lebren varies activitats relacionades amb la natura i l'ecologia.

XIV FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MEDI AMBIENT DE CATALUNYA

Cel·lebrat entre Tortosa, El Prat del Llobregat i Sant Feliu de Guíxols. La web aquí.

VIII FIRA DEL MEDI AMBIENT Té lloc a Tàrrega

IV FESTA DEL MEDI AMBIENT

Suposo que en varies ciutats sensibilitzades amb el tema també organitzaran una festa; en aquest cas poso el cartell de la que es va cel·lebrar a Lleida.

Curs de conducció eficient

2007-05-25T02:14:00.000+02:00

El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) imparteix cursos de conducció eficient, són subvencionats per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i l'únic requisit per a poder-los realitzar és tenir el carnet de conduir B.

Es tracta d'un curs que dura 4 hores únicament, un matí o una tarda; en una sessió teòrica i dues pràctiques s'aprenen coneixements molt senzills però no per això poc importants, el més rellevant dels quals és l'estalvi de fins un 20% de combustible, que es tradueixen en una reducció de contaminació i diners.

Els dies 6 i 7 de Juny estàn programats cursos a Lleida, tot i que s'imparteixen arreu de Catalunya. Per a inscripcions per telèfon truqueu al 012, i si voleu fer la inscripció on line o per consultar el calendari de cursos, aquí.

Reflexió sobre la societat

2007-05-24T21:53:00.000+02:00

Sempre he considerat la feina com el mitjà per adquirir els diners necessaris per poder viure, i com més elevat sigui el salari, serà més fàcil arribar a final de més, podré gaudir d'uns certs luxes, d'unes millors vacances... El fet que la major part del nostre temps el dediquem a la nostra activitat laboral, indica la importància que aquesta ens agradi; dubto que a la gent se li dibuixi un somriure quan pensa que a d'anar a la feina; de ben segur que preferirien estar llegint una novel·la, mirant una pel·lícula al cinema, estar fent esport... Suposo que mes o menys tothom està d'acord amb aquestes dues apreciacions, però considero que hi han certes feines que es desmarquen d'aquestes dues premisses. Treballar en política, en el Banc Mundial, l'ONU, la UNESCO, en fundacions... implica una altra manera de plantejar-se la finalitat personal de la feina i adquireixen més importància altres aspectes com la de voler millorar la societat i el món. Una de les eines d'aquestes institucions o organitzacions que empren per treballar és el poder, la qual és una arma de doble fulla; aquesta s’hauria d’utilitzar com un estri per millorar l’accés a l'habitatge a un preu just, per protegir el medi ambient en detriment de l'especulació urbanística en llocs d'interès natural, per ajudar en el desenvolupament dels països del Tercer Món, per posar fi al terrorisme... Però desafortunadament molts cauen en el parany de l’egoisme i utilitzen aquests llocs de responsabilitat social pel seu propi enriquiment a costa de la societat. Em fa molta pena i m’omple d’un sentiment de ràbia i impotència llegir noticies com la de les irregularitats de l’actual president del Banc Mundial, Paul Wolfowitz; la de l'ONG Intervida que no disposa de comptes massa clars; l’augment exagerat de sou dels polítics molt per sobre del IPC; urbanitzar zones per afavorir econòmicament a coneguts; obligar a privatitzar sectors públics per concedir préstecs a baix interès a països pobres...

Aquesta crua realitat no farà que minvi la meva il·lusió d'arribar a ajudar a que el món sigui una mica millor; no cauré en l'error de considerar que tothom és dolent i que per tant jo també ho he de ser. Confio en que hi ha gent bona i lluita des del seu nivell per canviar la societat per a que aquesta sigui més justa.

Conferència sobre arquitectura bioclimàtica

2007-05-09T21:09:00.000+02:00

Avui he assisit a una conferència titulada La arquitectura bioclimàtica: cap a un nou urbanisme, impartida per Jose Antonio Turégano, doctorat en ciències físiques, professor de la Universitat de Saragossa, creador i responsable del Grup d'Energia i Edificació del propi centre i expert en temes de bioclimatisme.

Durant la conferència ha expossat les avantatges d'aquest nou concepte arquitectònic amb dades extretes de diferents experiències reals en que ha participat de barris bioclimàtics de la pròpia ciutat de Saragossa, com són Parque Goya i Valdespartera.

A destacar:

M'ha sobtat molt la relfexió sobre que malgrat es construeixin nous barris o noves edificacions segons paràmetres d'aprofitament energètic, la majoria dels habitatges d'una ciutat, degut a la seva antiguitat, malgasten moltíssima energia en comparació amb les possibilitats reals que la bioclimàtica ofereix, fenòmen que difícilment és pot solventar.
L'existència d'unes plaques fotovoltaiques que porten incloses una làmina d'aigua (no se exactament on) que refrigera la placa, la qual cosa permet reduir la seva temperatura, fent-la més eficient (i pel que es veu no són cares).

La Fira de Titelles de Lleida

2007-05-04T15:49:00.000+02:00

De dijous a dissabte es cel·lebra ha Lleida un aconteixement que potser té poc ressó per la gent en general, inclús a la propia ciutat, però que personalment m'encanta, hi disfruto moltíssim i procuro sempre assistir-hi ni que sigui solsament a una repreentació: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida. La web aquí.

Enguany s'arriba a la divuitena edició amb la novetat de la creació d'uns premis a les millors obres; durant quatre dies Lleida s'omple de representacions teatrals basades en titelles no només pensades per un públic infantil, sinó que també es representen moltes obres per adults. Divendres nit, tot just arribat de Saragossa, vaig anar amb la pititeta a les 00:30 al Cafè del Teatre, on per 6 euros es representaven dues obres per públic juvenil-adult.

La primera pertanyia a la companyia Teatro Tages amb l'obra Il Fil'armonico, una obra en italià (s'entenia perfectament) en que es representaven diferents situacions, cadascuna representada amb una marioneta moguda amb fils, una ballarina de la dança del ventre, una streper, un exhibicionista, un ballarí de jazz-claqué, un pidolaire... Era impressionant veure l'expressivitat i la vida en que mitjançant els fils li donava als ninots. Algunes tenien més de 10 fils!

A continuació era el torn de Clownclusiones, una petita obra d'un clown interpretada per May Gorostiaga en que cada nit fa un repàs còmic del que ha estat la fira. En les darreres edicions sempre ha vingut per fer aquest repàs diari, per aquest mateix motiu pensava que malgrat no ser titellaire seria quelcom molt divertit, però no em va acabar d'agradar; té el seu mèrit perquè a partir del que veu durant el dia ha de montar el seu repertori però no em va satisfer.

Dia de la Terra

2007-04-22T12:15:00.000+02:00

El túnel del temps

2007-04-18T14:40:00.000+02:00

Greenpeace ha organitzat una activitat interactiva i itinerant anomenada El Túnel del Temps, on podreu visualitzar com será el món el 2050. Deconec, perquè no ho posa a la web, si la idea és veure com seria el panorama si aprofitessim els recursos renovables del planeta o bé si comprovarem la desoladora realitat de la terra sense combustibles fòssils si no apostem per les energies renovables. De totes maneres les dues opcions són molt interessants de veure.

Les ciutats que visitarà el túnel són:

Madrid, 21 i 22 d'abril.
Bilbao, 25 i 26 d'abril.
Pamplona, 28 i 29 d'abril.
Saragossa, 5 i 6 de maig.
Sevilla, 10, 11 i 12 de maig.
Cadis, 15 i 16 de maig.
Huelva, 19 i 20 de maig.
Càceres, 22 i 23 de maig.
Córdova, 25 i 26 de maig.
Granada, 1, 2 i 3 de juny.
Lleida, 9 i 10 de juny.
Tarragona, 13 i 14 de juny.
Barcelona, 16 i 17 de juny.
Girona, 19 i 20 de juny.
Astúries (no se quina ciutat), 23, 24 i 25 de juny.
A Coruña, 29 i 30 de juny.

Trekorientació

2007-04-15T11:00:00.000+02:00

Avui he anat a la trekorientació de Poblet i hem realitzat el recorregut petit ja que era el primer cop que hi anàvem. Hem completat el recorregut localitzant les 13 fites establertes i ens ho hem pres amb tranquil·litat, gaudint del paissatge, xarrant tranquil·lament...

M'ha agradat moltíssim i de ben segur que no serà el darrer cop que hi vagi. Combina natura, esport i companyerisme. Per participar et fan un regal (bosseta i alguna coseta més) i entres en un sorteix (llibres, lot d'olives, motxilles, ronyoneres...).

L'event s'anomena Trekorientació a la Ruta del Císter i consta de tres curses d'orientació en els tres monestirs. La primera es va fer el 4 març a Vallbona de les Monges, aquesta a Poblet i la propera és el 6 maig a Santes Creus. La web de la Trekorientació aquí i per informació de Drac Actiu, que és l'empresa que organitza aquest i altres events aquí.

Per la tarda, després de dinar, vam fer una volteta per la part emmurallada de Montblanc; val la pena fer un tomet i tal i com vam comentar, de ben segur que el Mecat Medieval que s'hi cel·lebra la setmana anterior de Sant Jordi deu ser molt bonica.

Centre Acollida Animals Companya

2007-04-14T16:38:00.000+02:00

Avui he assistit a l'acte d'inaguració del Centre Municipal d'Acollida d'Animals de Companyia (CAAC) que substitueix l'antiga canera, situat a la partida de la Caparrella. L'esmentat lloc a passat de ser un indret on es recollien els gossos abandonats o perduts, els quals eren sacrificats si ningu els reclamava, per un centre on se'ls cuiden fins que algú els agafa en adopció. En aquesta adreça podeu mirar les funcions del centre, els requisits necessaris per adoptar i les fotos dels gossos disponibles. Aviat també s'incorporarà la gatera per realitzar la mateixa funció però amb gats.

La depuradora de Lleida

2007-04-12T15:40:00.000+02:00

Avui he anat a visitar la depuradora de Lleida. L'any passat vaig fer una assignatura on em van explicar el funcionament i les diferents etapes per depurar l'aigua i he aproftar per acoplar-me a una visita programada per veure-ho en la seva realitat. Els que seguiu aquest bloc haureu deduït que m'interessen molt els temes d'energia i medi ambient, i evidentment, saber com funciona una depuradora és quelcom important per arribar a ser algun dia una persona ben formada en temes energètics i ambientals des de la perspectiva enginyeril. L'anterior imatge no correspon amb la depuradora de Lleida, malgrat portar la càmara de fotos, vaig oblidar fer-n'hi alguna, però en aquesta s'hi poden veure les diferents zones de l'estació d'igües residuals.

Aigua a l'abast

2007-04-10T13:53:00.000+02:00

Dintre la campanya d'Enginyeria Sense Fronteres Aigua per tothom, un dret i no una mercaderia, es realitza la I Jornada a Lleida d'ESF titulada Aigua a l'abast els dies 20 i 21 d'abril. La programació dels actes es la següent:

Divendres 20 abril:

Cinefòrum: Sessió de cinema. Projecció de Niños de Agua i Un Lugar en el Mundo. 20 hores a la sala Alfred Perenya, IMAC, Av/ Blondel 64.

Dissabte 21 abril:

Matinal per jugar i pensar: Amb l'aigua no s'hi juga. De 10 a 13 hores al voltant de l'IEI.
Xerrada: Dret a l'aigua: propostes d'acció des de la cooperació. 18 hores a la sala Jaume Magre, IME, c/ Bisbe Torres 2.

Casal de Setmana Santa

2007-04-06T13:40:00.000+02:00

Per Setmana Santa el barri Camps d'Esports de Lleida ha organitzat, com és costum els darrers anys, un casal per nens petits fent ús de les instal·lacions del col·legi Joc de la Bola. hi han hagut un total de cinquata nens amb edats compreses entre 4 i 8 anys. Pel dijous vam preparar un matí monotemàtic centrat en el reciclatge; la idea era que els nens realitzessin una gimcana on havien de superar diferents proves relacionades amb la recollida selectiva i el reciclatge, de manera que a l'acabar l'activitat fossin conscients de l'existència dels diferents contenidors i associessin els diferents colors amb els residus adients. La cosa va sortir bé, inclús vam aconseguir que la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament ens cedissin un contenidor de cada tipus i ens van donar una imans sobre reciclatge com a regal per cada nen. Amb l'excussa d'aquesta activitat d'educació abiental per nens, vaig montar un forn solar sabent que no el podríem utilitzar com a prova, perquè tampoc dona molt joc, ni tansols com un element d'exposició, perquè els nens eren molt petits com per entendre'l, però amb aquesta excussa ja l'he montat. Llàstima que no el vam poder provar pequè va fer núvol.

Abril gotes mil (conferències i taules rodones)

2007-04-03T03:32:00.000+02:00

El costumari català guarda frases fetes molt típiques per descriure com de pluviós és el mes d'abril com a l'abril gotes/aigües/paraigües mil. Malgrat que el Dia Mundial de l'Aigua és el 22 de març, aquest és el mes de l'aigua; no se si és per això o bé són casualitats de la vida, però al llarg d'aquests dies la problemàtica medi ambiental, i en especial la de l'aigua, té un paper protagonista en les comarques de Lleida. El dimecres 11 d'abril té lloc la conferència L'exploració del cràter Victòria. La prova definitiva d'aigua a Mart?, organitzada per l'Obra Social de la Fundació La Caixa. El ponent serà Steven W. Squyres (Departament d'Astronomia de la Universitat de Cornell, Nova York). En ella s'analitzarà la possibitat de l'existència d'aigua en un passat a partir d'estrats sedimentables visibles en les parets del cràter Victòria. La conferència té lloc al Centre Social i Cultural de la fundació, carrer Blondel nº3 de Lleida. Del 12 al 27 d'abril tindrà lloc a Lleida una sèrie de ponències i taules rodones sobre el futur de l'aigua. Aquest cicle de xarrades està organitzat pel diari Segre amb motiu del seu 25 aniversari i portarà per títol Lleida, compromís de futur. Totes les xarrades són a les 19:30 hores i la taula rodona del mateix dia es a continuació. El lloc, la sala d'actes de l'edifici del rectorat de la Universitatde Lleida.

Inaguració (12 abril, ponència). Abel Lacalle, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat d'Almeria i asessor del Ministeri de Medi Ambient.
El cicle de l'aigua (13 abril, ponència). José Luis Alonso, president de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, qui exposarà les perspectives del cicle de l'aigua.
Els reptes (13 abril, taula rodona). Lleonard Carcolé (Agbar), Ramón Carné (Canal d'Urgell), Sergio Mothe (UdL) i Manel Pascual (ACA) parlaran sobre els reptes de la gestió de l'aigua.
Indústria (19 abril, ponència). Ivonne Colomer (directora de la Fundació Triptolemos) conferència sobre el futur de la idústria agroalimentària.
L'agro a Lleida (20 abril, ponència). Josep Puxeu (secretari general del Ministeri d'Agricultura) parlarà sobre el desenvolupament del sector agrari a ponent.
El futur (20 abril, taula rodona). Jordi Ciuraneta (Copaga), Manel Cusiné (Castell del Remei), Josep Arcas (Nestlé) i Joan Panadés (Fruits de Ponent). Futur del sector agroalimentari a Lleida.
Territori (26 abril, ponència). Salvador Giné (president de l'Institut d'Estudis Catalunya). Territori i societat davant els canvis.
Paissatge (27 abril, ponència). Carles Llop (arquitecte i pofessor de la UdL). Territori i paissatges de ponent, reptes i expectatives.
Projectes (27 abril, taula rodona). Ramón Maria Puig (arquitecte), Ester Fanlo (directora de l'Agenda 21 de Lleida), Joan Pallarés (empresari) i Manel Mayoral.

El divendres 13 es durà a terme al Centre Cívic del barri Centre Històric a les 19 hores una conferència titulada Parlem de l'Aigua, on es parlarà sobre la nova cultura de l'aigua i la Directiva Marc de l'Aigua. La conferència està organitzada per l'Agencia Catalana de l'Aigua El dia 13, en el vestíbul de l'Ajuntament de Balaguer (Lleida) hi haurà l’Exposició Clarity sobre el canvi climàtic del Ministeri de Medi Ambient. Desconec quants dies hi serà, dubto que nomès hi estigui un dia, així que suposo que els dies inmediantament anteriors i posteriors estarà oberta al públic.

Els dos darrers llibres

2007-04-02T03:02:00.000+02:00

El darrer llibre que m'he llegit és Globalización de Wayne Ellwood; el títol és bastant sugerent sobre la seva temàtica. M'ha agradat molt perquè fa un repàs sobre la història d'aquest fenomen que actualment tant de moda està. Parla sobre el paper del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, posa exemples sobre l'aplicació i conseqüències de la globalització en països en vies de desenvolupament, la problemàtica lligada al medi ambient... Un molt bon llibre si us interessa el tema.

El penúltim ha estat La Fuerza del Optimismo de Luis Rojas Marcos, un psiquiatra sevillà que treballa a Nova York i parla sobre l'optimisme. Explica diferents situacions on aquest sentiment ajuda a superar un problema, detalla perquè és important el pensament positiu...

Salvem la Vall del Cardós

2007-03-30T13:28:00.000+02:00

El projecte The Art Of Living és un ambiciosa iniciativa impulsada pel senyor Josep Lladós Comenge, que consisteix en la construcció d’un camp de golf de 18 forats a Ribera de Cardós, Pallars Sobirà. La construcció d’aquest camp de golf també portarà inclosa la construcció de quatre o cinc hotels de 5 estrelles, més de 200 vivendes de gama alta, un centre de convencions i fins a 5 centres de relax i teràpia aquàtica (spa), a més dels establiments mínims necessaris pel funcionament del propi camp de golf com un bar restaurant, una nau on incloure tot el referent al propi manteniment de l’activitat...

La zona on s’ha projectat la implantació del mateix agafa dos càmpings, la serradora del poble i l’església romànica de Santa Maria de Cardós del segle XII, la qual quedaria inclosa dintre del recinte del camp de golf. Inclús es preveu la construcció d’un túnel fins Andorra per millorar la comunicació amb el camp de golf.

Aquest fet pot implicar la destrucció d'una vall que encara conserva l'encant natural d'una zona verda gens massificada i caracteritzada per un turisme senzill i familiar, allunyat de luxes, en busca de tranquil·litat i amb la il·lusió de poder disfrutar d'un paissatge natural verd i frondós. A més, la climatologia actual desaconsella dràsticament la implantació d'un camp de golf i pot ocasionar greus impactes ambientals al situar-lo en mig d'una zona tan verge.

Si estàs en contra d'aquesta iniciativa de la construcció del camp de golf, accedeix a la següent web, on podràs trobar més notícies i documents sobre el tema, així com adherir-te a la Plataforma Salvem la Vall del Cardós per fer pressió i aturar-lo, atès que encara no s'ha aprovat la seva construcció.

Jo ja m'hi he adherit; si estàs en contra del camp de golf et convido a que signis. Ja som 23263. Si pots, fes la màxima difusió de la web.

Red hispana de blocs d'energia i medi ambient

2007-03-29T11:39:00.000+02:00

La Red Hispana de Blogs de Energía y Medio Ambiente es un portal creado para fomentar la blogosfera energética y de medio ambiente, a modo de diálogo blog, de debate en red y de aporte de ideas. Creado a partir de las últimas entradas de blogs en español sobre Energía y/o Medio Ambiente, y con una sección dedicada a blogs de otras lenguas, pretende ayudarnos a los autores a conocer otros blogs interesantes al tiempo que nos mantiene informados sobre lo que es materia de interés en otros lugares. Para los no autores es una enorme fuente de información de calidad y permanentemente actualizada.

La iniciativa de crear un portal parte de Indarki y toma forma con la colaboración de La Tierra tiene fiebre y Pingüinolab, pero quienes lo hacen realmente cada día son todos los bloggers que forman parte de la Red.

Considero una iniciativa fantàstica per tots aquells que ens apasiona el món de l'energia i el medi ambient, ja que d'aquesta menera es pot accedir a una gran quantitat de blocs del sector de manera ràpida i pràctica. Per accedir-hi cliqueu aquí.

Moltes gràcies indarki per la tasca feta.

(El text en cursiva ha estat copiat de la web esmentada).

Cel Fosc

2007-03-27T21:24:00.000+02:00

Cel Fosc és una associació que lluita en contra de la contaminació lumínica, amb la intenció d'il·luminar de la millor manera possible els carrers i places de les ciutats tot estalviant energia i respectant el medi ambient.

Tal i com s'explica en la mateixa web "la contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums; frequentment la detectem com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat. Les conseqüències més destacables són l'agressió al fràgil ecosistema nocturn, el malbaratament de recursos energètics i de diners, un sobrecosnum que comporta residus tòxics que ens podríem estalviar i la pèrdua del cel estel.lat".

En la web s'hi poden trobar dades concretes del que significa una mala il·luminació a nivell de emissions contaminants a l'atmosfera, mostra exemples d'una correcta o incorrecta il·luminació per part de diferents tipus de enllumenat públic de carrer, posa a l'abast de tothom power points didàctics, es recomanen llibres sobre el tema...

La web aquí.

La foto post-concert

2007-03-26T00:12:00.000+02:00

El 9 de març vaig fer un escrit (aquest) on explicava que havia anat al concert del Lluís Llach i que ens havíem fet una foto amb ell. Doncs bé, ja la tinc i aquí la poso.

Àlbum de cromos de l'Eix Comercial

2007-03-25T04:24:00.000+02:00

"L'Ajuntament de Lleida ha elaborat, amb la col·laboració de les associacions de comerciants de l'Eix Comercial, el carrer Democràcia i el carrer Pi i Margall, el primer àlbum de cromos col·leccionables de l'eix. Es tracta d'una col·lecció de 83 cromos dels edificis històrics i les restes arqueològiques més importants de l'Eix com el Palau de la Paeria, la Catedral Nova, les restes arqueològiques del Museu d’Arqueologia, el conjunte termal Ilerda o el Portal de la Magdalena, entre d’altres".

"L'àlbum de cromos es pot aconseguir, de manera gratuïta i en horari comercial, al Palau de la Paeria i a l’Oficina de Turisme de Lleida fins el 24 de març. Els cromos s'han de recollir, un a l’Ajuntament, i els 82 restants a les botigues col·laboradores. Dins de l'àlbum, a l’espai de cada cromo hi ha l'adreça de la botiga on es poden anar a buscar, també gratuïtament, fins el 31 de març". (Font: aquí)

Divendres vaig anar a l'ajuntament a buscar l'àlbum i dissabte, entre l'Albert i jo (que curiosament ens vam trobar pel carrer a la busqueda y captura dels cromos com dos freakis)vam recopil·lar gairebé la meitat dels 83. És una proposta interessant a nivell cultural ja que dona a conèixer monuments patrimoni de la ciutat i també et permet entrar a botigues de l'eix comercial a les quals mai havia entrat abans. Una activitat divertida.

Per molt anys Pititeta

2007-03-24T04:03:00.000+01:00

La pititeta ha fet un quart de segle!!! Dijous va ser el seu aniversari. Divendres vam anar a sopar amb la seva familia a la La Huerta, un restaurant de cuina catalana molt bo i avui dissabte ha tocat el torn amb la colla. Hem anat a sopar al restaurant Iruña, on hem acabat amb les existencies d'alcohol. I..., ja no recordo res més...

PD 1: Sembla ser que per cel·lebrar-ho ha escrit alguna cosa al seu bloc (per fi). PD 2: Moltes felicitats wapa.

Mostra de Cinema

2007-03-23T03:29:00.000+01:00

Des del divendres 23 fins el dissabte 31 de març, té lloc la tretzena Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida. Aquest certament, dirigit per Juan Ferrer és un dels aconteixements més importants de la ciutat, fins al punt que aquest any han vingut a Lleida la Cayetana Guillén Cuervo, el Leornardo Sbaraglia i l'Ariadna Gil, actors de gran pes cinematogràfic.

Aquest cap de setmana dubto que vagi a alguna projecció o a algun acte de la Mostra, normalment no acostumo a anar-hi; de fet només hi he anat un any, pot ser fa dues edicions quan vaig anar a veure la pel·lícula Lugares Comunes amb la pititeta, tot i que potser el divendres o dissabte de la setmana vinent em passi per algun acte. Molts cops dona la sensació que en una ciutat de poc més de 100.000 habitants tot allò que passa a nivell cultural deixa de tenir ressò o importancia, com l'Animac de fa poc dies, de la mateixa Mostra de Cinema o de la Mostra de Titelles que d'aquí poc arribarà. Però sembla ser que aquesta Mostra és una de les més importants a nivell estatal i a nivell llatinoamericà; a més, potser farà un parell d'anys (no recordo molt bé la data) el director va entregar el Premi Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla espanyola.

Agenda 21 de Lleida "Una Verdad Incómoda"

2007-03-22T12:45:00.000+01:00

Iniciativa de l'Agenda 21 de Lleida (clica sobre la imatge per fer-la gran i poder llegir la lletra petita).

La projecció del documental Una Verdad Incómoda, que ja he recomanat més d'un cop, tindrà lloc el dimecres 28 de març a les 19:30 a la Sala Jaume Magre, carrer Bisbe Torres 2. L'entrada és lliure però l'aforament és limitat. Mitja hora abans hi ha la convocatòria del Forum Ambiental, que no se exactament que és, però com que a posteriori del film la idea es debatre el tema del canvi climàtic, potser es fa una breu introducció sobre el tema.

Ingenios Solares

2007-03-20T18:27:00.000+01:00

Durant tota aquesta setmana i la vinent, a Saragossa es realitza una exposició titulada Ingenios Solares, una exposició que explica d'una manera práctica i senzilla com aprofitar l'energia del sol mitjançant diferents artefactes com un rellotje de sol, un pasteuritzador, una ducha solar... L'exposició consta de panells explicatius sobre el funcionament i els fenòmens físics que el regeixen així com les maquetes reals d'aquests enginys.

A continuació podeu veure un dibuix d'un destil·lador solar i en la segona fotografia un forn solar.

L'exposició sorgeix d'un llibre homònim escrit per Jose María Jimémez (editorial Pamiela), un llibre que recull la seva experiència en el món de l'energia solar amb propostes domèstiques, de fàcil construcció i aprofitant materials reciclables.

Si us interessa podeu demanar l'exposició itinerant de Ingenios Solares trucant al 948 800 811. L'exposició inclou panells il·lustratius amb dibuixos explicatius com el del destil·lador solar i les maquetes reals de l'enginy. És una exposició que val molt la pena veure-la.

Fira Natura

2007-03-11T14:31:00.000+01:00

Aquest darrer cap de setmana s'ha cel·lebrat Fira Natura, una fira sobre medi ambient, agricultura ecològica, qualitat de vida i medicina natural organitzada per l'entitat ecologista i lleidatana Ipcena.

Tal i com vaig fer l'any passat he tornat a ser voluntari, concretament vaig anar-hi el diumenge per la tarda. A part de realitzar les tasques que em van encomanar, també vaig tindre temps de fer una volta pel recinte, veure una exposició de nius d'aus, observar els stands, agafar informació que em pot ser útil com un parell de recistes...

Per més informació consulteu les webs: Ipcena i Fira Natura.

El derbi

2007-03-10T14:24:00.000+01:00

Barça-Madrid. Ens vam reunir a casa del Grave Danger per sopar tot mirant el partidet de futbol. Vam fer una porra entre els 7 que estavem i al descans ja era impossible que algú l'encertés; jo vaig apostar per un 4-0.

Després del partit vam jugar amb la PSP al Buzz, un joc d'encertar preguntes relacionades amb la música, molt i molt xulo. A continuació, cap a les tres de la matinada, ens vam posar a xarrar i sense donar-nos compte se'ns van fer les 6 de la matinada.

Concert de Lluís Llach

2007-03-09T13:51:00.000+01:00

Per tots es sabut que en Lluís Llach està fent una gira de comiat de l'escena musical, crec que d'aquí poc fa el seu darrer concert a Verges. Aquest divendres va tocar al auditori de Lleida i vaig tenir la sort d'anar-hi i disfrutar d'una nit màgica.

No recordo quant de temps va durar el concert, però aquella fama de xarraire que el caracteritza al fer llargs parlaments entre cançó i cançó és certa, per sort és certa perquè estan plens de continguts, ja sia per explicar el motiu d'una cançó o per criticar el panorama actual.

Durant el decurs del concert va interpretar les cançons del seu darrer dics i. a més d'interpetar cançons mítiques en la seva carrera com Que Tinguem Sort o Viatge a Ítaca; malauradament no va tocar la cançó més emblemàtica que té, L'Estaca; personalment em vaig quedar amb les ganes d'escoltar El Bandoler, una debilitat que tinc, però la vaig compensar amb escreix al escoltar en directe Que Tinguem Sort i Cançó a Mahalta.

Amb l'excusa d'anar al concert he descobert un gran cantautor; sabia de la seva importancia durant l'època franquista així com algunes cançons protesta d'aquella època, però poc més. Poc abans del concert vaig escoltar un parell de dics per tindre uns mínims coneixements; aquest disc van ser I Si Canto Trist, extraordinari, i Viatge a Ítaca.

Al acabar el concert vam esperar-lo fins que va sortir del camerino per saludar-lo; ens va signar els dics que acabàvem de comprar (i., Nu i Ara) i ens vam fer una foto (quan la tingui la penjaré). Va ser un concert explèndit.

Lleida, Capital de la Cultura Catalana

2007-03-06T13:39:00.000+01:00

Durant tot el 2007 Lleida és la Capital de la Cultura Catalana, "una iniciativa adreçada al domini lingüístic i cultural català, que té com a objectius contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior", segons s'explica en la web de la iniciativa.

Pels amants de la cultura en general serà, suposo i espero, un any plagat d'aconteixements musicals, teatrals, patrimonials, audiovisulas, literaris... Hi ha l'opció de fer-te amic de Lleida Capital de la Cultura Catalana, un carnet gratuït mitjançant el qual pots gaudir de descomptes en diferents actes.

Per més informació de Lleida Capital de la Cultura Catalana clica aquí o per informació sobre la Catalunya Capital de la Cultura Catalana ves aquí. Qualsevol iniciativa que promogui la cultura, sia lleidatana, catalana, espanyola, china o togolenya sempre és una bona idea. Veurem si al decurs d'aquest any vertaderament s'ha promogut la cultura catalana i la cultura en general.

Animac 2007

2007-03-04T09:07:00.000+01:00

Com cada any la cita amb l'Animac és obligada per mi. Animac és una Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, on durant quatres dies es poden visionar d'un gran recull de curtmetratges d'animació d'arreu del món. Aquest any s'ha cel·lebrat l'oncena edició i sembla ser que l'any que vinent la mostra donarà pas a un festival competitiu, és a dir, es lliuraran premis als millors curts. La web aquí.

Dels quatre dies nomès he assistit als dos darrers i no he anat a totes les sessions, pèrò em sembla que aquest ha estat l'any més fluixet dels que he vist darrerament. Considero que no s'ha de caure en l'error de considerar que animació es sinònim d'humor, la comicitat és un recurs més com ho és el dramatisme, el terror, la crítica o la reflexió; l'animació no té perquè explicar quelcom real, ni lògic, ni cap història en si; i animació no nomès són dibuixos animats, hi ha multitut de suports com gràfics en 2-D o 3-D, ninots de plastilina, dibuixos fets a llapis, a color o en B/N... Tenint en compte això, considero que ha faltat una mica d'humor i originalitat en les històries, a més de un major atractiu visual en els curts en si.

A destacar:

Ballet Burlón, de F. Marimón (1974), on una serie de compassos agafen vida i ballen al ritme de la música.
Pinted Rainbow, de G. Rao (Índia, 2006), un molt bon curt on s'explica l'especial relació d'una velleta amb unes caixes de llumins.
Citoplasmas En Medio Ácido, de D. Gautier i I. Iborra (Espanya, 2004), el millor curt de tota la mostra al meu entendre; fet de plastilina, és molt divertit i original. Relata l'avorriment d'un alumne en una classe de la universitat.
La sessió completa Els Trencaclosques d'En Gil. La sessió era un homenatge a Gil Alkabetz, un animador d'origen israelià però resident a Alemanya. Es van emetre 10 curts i tots eren molt bons, és nota que deu ser un gran animador.

M'agrada l'Animac, m'agrada molt. És fantàstic que a Lleida hi hagi un festival d'aquestes característiques.

En un reservat

2007-03-02T08:56:00.000+01:00

Suposo que deu ser una sensació compartida per molts; de vegades, quan he vist alguna pel·lícula on un grup de gent s'asseu a la vora d'una taula d'un restaurant, ja sigui per disfrutar de la companyia de la familia, degut a un menjar de negocis... i ho fan en un reservat, sempre he experimentat una sensació d'extranyesa, dubtant si hi han restaurants amb taules separades de la resta, no mitjançant biombos, sinó perquè gaudeixes d'una petita cambra per tu. Doncs aquest divendres de manera involuntària i no buscada van poder disfrutar d'un reservat amn la familia. Vam reservar taula al restaurant El Grèvol, i ens van demanar si volíem estar tranquils sopant, vam respondre que sí i al arribar al local, ens van fer passar a una petita cambra on estava la nostra taula per cinc. Semblava que estavem en una pel·lícula, no se si de gansters o d'alts executius, però en aquell moment et sents (falsament) important. Era el primer cop que anàvem a aquest restaurant i és deliciós, evidentment és car. De primer vam demanar per picar pop a la gallega, una amanida de binitol i esqueixada de bacallà; de segon vaig prendre filet amb foie. Tot va ser exquisit.

La tornada

2007-02-28T02:29:00.000+01:00

Fa més o menys un mes vaig anar a veure el partit de l'anada del cuarts de final de la Copa del Rei disputada entre el Barça i el Saragossa. Doncs ara tocava anar a veure la tornada i patir una mica per saber si el Barça seria capaç de remontar el marcador advers.

Vaig anar amb dos companys del pis de Saragossa, el Riki i el Manu, a una cerveseria anomenada Capitán Hook. Allí vam prendre un entrepà per sopar (jo vaig demanar l'entrepà Hook, que era un entrepà de xapata amb una saltxixa, ceba, pebrot vermell i formatge), un xampú (coneguda per aquestes terres com a cerveza con limón) i el que més s'aproximava a les patates braves segons la carta, papas a las tres salsas (mallonesa, curry i quetxup). El local és bonic, tot de fusta, amb motius del vaixell del Capità Hook i hi havia molt bon ambient. Per cert, finalment el Barça va passar de ronda i van marcar els dos jugadors que més m'agraden, l'Iniesta i el Xavi.

Visca l'ecologia!!!

2007-02-26T03:18:00.000+01:00

En la recent edició dels Òscars la pel·lícula An Inconvenient Truth (Una Verdad Incómoda) ha guanyat el premi al millor documental i la cançó de Melissa Etheridge I Need To Wake Up s'ha endut la estatueta a millor cançó. M'alegra moltíssim aquesta notícia; ja us vaig recomanar fa unes setmanes que miressiu el documental en qüestió, on el ex-polític Al Gore imparteix una conferència sobre el canvi climàtic, ja sigui per agafar consciencia o bé per assabentar-vos d'una problemàtica molt important. S'especulava que si el documental s'enduia el galardó a millor documental era probable que el demòcrata Al Gore es presentès com a candidat a la Casa Blanca aprofitant els Oscars com a inici de la seva campanya mediàtica i ecològica. Ja veurem que passa. De totes maneres, si us plau, mireu la pel·lícula i disfruteu de la cançó.

Chico Mendes

2007-02-23T01:44:00.000+01:00

El 1994 va ser l'any en que vaig descobrir el grup mexicà Maná a través del seu disc Cuando Los Ángeles Lloran; una de les cançons que més em va agradar va ser la que dona el nom al disc, la cual parlava sobre Chico Mendes, "un defensor y un ángel de toda la Amazonía" segons diu la cançó. Mai havia sentit a parlar d'aquesta persona i la veritat és que la meva curiositat no es va despertar en aquell moment.

Al novembre del 2006, fa pocs mesos, remenant llibres en una botiga em vaig trobar casualment el llibre Senderos De Libertad, de Javier Moro. No tenia cap mena de referencia del llibre, l'autor em sonava, però la portada del llibre em va atreure; actualment estic molt interessat en temes de cooperació i drets humans i la portada em va inspirar que la temàtica del llibre hi podria estar relacionada; la meva sorpresa fou que relatava la vida d'aquell home que Maná li havia dedicat una cançó i vaig decidir comprar-me'l.

Un cop acabat el llibre, que m'ha encantat, i de conèixer la importancia de la figura d'aquest defensor dels drets humans i del medi ambient i del seu comportament basat sempre en el pacifisme, he indagat una mica per internet i he trobat l'existència d'una pel·lícula que descriu la seva vida; és titula The Burning Season (Estación Ardiente, 1994), dirigida per John Frankenheimer i interpretada per Raul Julia. Ara serà qüestió d'aconseguir-la i visualitzar-la.

La frase del llibre: "No se cómo se le puede llamar desarrollo a algo basado en tanta destrucción" (Chico Mendes, en el llibre Senderos de Libertad).

Darreres lectures

2007-02-19T12:58:00.000+01:00

Ara fa més o menys un any vaig fer un escriure titulat Dies de lectura, on explicava els dos darrers llibres que m'acabava de llegir per aquelles dates i el passat mes de novembre us recomanava que us compressiu el llibre ¿Llueve Al Gusto De Todos?. Entre aquestes dues dates, és a dir, entre aquests 9 mesos de temps, havia llegit 3 llibre més però no se molt bé perquè no ho havia relatat encara. Aquests són Infidelidad de Hanif Kureishi, Woody Allen Por Si Mismo de Richard Schikel i La Mà Al Melic de Marta Alòs i Francesc Pané.

Infidelidad

El llibre Infidelidad vaig llegir-me'l peque tractava sobre una parella que sense motius aparents havien deixat d'estimar-se, bàsicament es troben que la relació de parella s'ha convertit en una relació d'egoisme, incomunicació i soletat. Pensava que el llibre potser posaria sobre la taula perquè aquesta parella havia arribat fins aquesta situació, és a dir, com de l'amor és pot passar al desamor, tot i que no vaig trobar resposta a aquest enigma que em va suggerir el protagonista del llibre al llegir la contraportada. "Si uno no dejase nunca nada ni a nadie, no tendría espacio para lo nuevo. Sin duda, evolucionar constituye una infidelidad..., a los demás, al pasado, a las antiguas opiniones de uno mismo"

Woody Allen Por Si Mismo

Aquest llibre és una entrevista que l'autor li fa al director i guionista de Woody Allen sobre els seus films. Evidentment nomès és recomanable per gent que li agradin les seves pel·lícules i tingui ganes de saber les opinions del propi autor sobre elles. És curiós la poca valoració que el propi Woody Allen té sobre les seves obres. No és cap biografia.

La Mà Al Melic

La motivació que em va dur a llegir aquest llibre va ser pequè ambdós autors són regidors de l'Ajuntament de Lleida i a sobre de diferents partits polítics. Un cop me'l van deixar em va sobtar la temàtica del mateix, és un conjunt de relats breus sobre l'erotisme (en cap moment és barroer).

Dia de Carnestoltes

2007-02-17T10:53:00.000+01:00

Vaig assistir en una carrossa on les noies anaven vestides de cordobès i els nois de flamenca. Ha estat la disfressa més atrevida que mai m'he possat i és el primer cop que tinc l'oportunitat de fer el recorregut pujat dalt d'una carrossa tirant confeti, ballant i saludant a la gent que mira la rua. Ens ho vam passar d'allò més bé, suposo que l'any vinent repetirem amb la mateixa associació (Pau Pi, rei del Carnestoltes), tot i que ens implicarem una mica més ajudant en la construcció de la carrossa.

Ara feia molt temps que no em disfressava, però em sembla que a partir d'ara endavant no hi haurà any que no amagui el meu rostre darrera una màscara per disfrutar de les bojeries que ens permet fer el Carnestoltes.

La nova Línea

2007-02-16T17:19:00.000+01:00

Aquesta setmana a tornat a obrir el pub musical Línea. Amb l'arribada dels nous socis no sabíem molt bé quin tipus d'ambient ens trobaríem, tot i que imaginàvem que no canviaria gaire. El divendres previ al dia de Carnestoltes vam fer una visita per acabar amb els nostres dubtes.

Han mantingut els dos billars, cosa que ens alegra i ens tranquil·litza molt; la zona de taules ha estat substituïda per sofàs de disseny, per tant podem asseure'ns per xarrar tranquil·lament; la decoració ha canviat un miqueta, potser és més seriosa; i la música segueix sent no comercial, però en aquest cas no en vaig conèixer cap ni una.

De moment tot ens fa pensar que seguirà sent un lloc habitual per nosaltres. A més, té l'atractiu que ara ofereixen cafès i tes, faran exposicions, recitals de poesia i algun concert en directe. La nova Línea pinta bé.

Dijous Gras

2007-02-15T17:05:00.000+01:00

Com es costum, el dijous anterior al dimecres de cendra va tindre lloc una tupinada popular per cel·lebrar el Dijous Gras o Llarder, que consisteix en fer un àpat a base de carn abans de l'arribada de Quaresma.

Aquest any vaig formar part de l'organització i vaig ajudar a l'hora de servir el menjar. Per 3 euros oferíem una llesca de pa de pagès amb un tall de llonganiça, una costella i un tall de llom a més del beure (refresc, cervesa o vi). A la imatge podeu observar com servim el menjar. Curiosament, vaig sortit retratat en quatre diaris locals, el Segre, La Mañana, l'ADN i el Bon Dia. Ja m'he fet famós.

No tinc res a fer... però no paro ni un moment

2007-02-14T00:21:00.000+01:00

Curiosament, entre el primer i el segon quatrimestre m'han quedat 9 dies de festa incloent-hi dos caps de setmana, és a dir, 5 dies de festa lectius. Quan em trobo en l'equador d'aquestes vacances, em trobo que en el decurs d'aquest dies no he tingut cap ocupació, no he tigut res a fer, però inexplicablement m'ha faltat temps. Per mi estar de vacances significa la manca d'obligacions i poder gaudir de temps per poder fer allò que t'agrada o acabar de fer aquelles coses que s'han de fer i mai va bé fer-les, però sempre sense horaris establerts, deixant-me guiar pel ritme del meu cos o estat d'ànim. Des de fa poc he començat ha admirar les persones actives, aquelles que a part de treballar o estudiar (que són les dues activitats per excel·lència en que basem el nostre preuat temps) són capaces de fer més coses, ja sia fer esport, anar al cinema, fer un cafè amb un amic, llegir regularment... Crec que és el primer cop que admeto que admiro algú (en aquest cas un prototip de persona) i acabo d'adonar-me'n mentre escric aquest article. Si alguna cosa vull ser en el futur a nivell personal, és ser una persona activa. Tornant al que deia, aquests dies no he parat; de fet, no hi ha hagut cap moment del més mínim avorriment perquè sempre he estat fent quelcom. He començat un curs per aprendre a tocar la guitarra acústica per internet; estic apunt d'acabat un llibre que feia temps que arrossegava, he mirat pel·lícules, he fet esport cada dia... a part de sortir amb la colla i la pititeta. De fet gairebé no he mirat la televisió ni un moment.

Sortida per Saragossa

2007-02-09T11:31:00.000+01:00

Per celebrar que he acabat els examens, el divendres per la nit vaig sortir amb els companys de pis de Saragossa. Vam sopar en el Burguer Paco, un local on es pot menjar hamburgueses gegants, entrepans enormes i plats combinats exagerats a molt bon preu. Després vam agafar el bus i ens vam apropar fins un local anomenat Las Cavas on vam prendre una ponxera d'aigua de València (xampany, suc de taronja i cointreau, també se li pot afegir canella i súcre); em va sorprendre moltíssim aquest fet de la ponxera (segons el local s'anomena coctelera però la gent empra el mot ponxera) i em va encantar, és quelcom diferent i que mai m'haguès pensat. Després vam anar fins el casc (casc antic) on vam rondar pels estretets carrers que el composen i vam entrar en un parell de pubs. Abans de tornar a casa, però vam menjar unes patates fregides en un garito de per allí.

La cultura del bufet lliure

2007-02-03T18:20:00.000+01:00

Dissabte per la nit vaig anar a sopar amb la colla al bufet lliure El Coral. Quan es va a un bufet no s'hi pot anar amb la mateixa mentalitat que quan es va a qualsevol altre restaurant en que et serveixen a taula. Cal un canvi de xip perquè el concepte de bufet lliure implica un comportament molt diferent. Per alguns la gastronomia és cultura, per tant aquí cal seguir les pautes de la cultura del bufet lliure. Quan vas a menjar a un bufet es tracta d'optimitzar el preu del menú el màxim possible, en aquest cas 15 euros amb beguda inclosa, a base de menjar fins reventar; menjar fins estar ple no té sentit en un bufet, es tracta de pagar 15 euros i menjar com si haguessis de pagar-n'hi 30. Un paràmetre de vital importància són les rondes, és a dir, les vegades que un s'aixeca per tornar a plenar el plat amb més menjar. En el meu cas van ser cinc rondes (la primera: potes d'aranya, vígaros, cargols punxencs, cacahuets i gambes; la segona: pastís de cranc, ou dur, patates fregides i amanida de marisc; la tercera: peix rebossat i remenat de bolets; la quarta: aubergínia gratinada al forn, paella, pastís de cranc i pasta de cabell d'angel; i la cinquena: gelat de xocolata, arròs amb llet, puding, pastís de formatge i pera en almívar.

Particularment sempre he trobat que el menjar d'un bufet no pot ser deliciós tal i com de vegades he catalogat altres restaurants; per contra, en un bufet pots menjar de manera il·limitada, de fet aquesta és la gracia d'aquest tipus de restaurants. Per tant, si us agraden aquest tipus de locals, si voleu fe un sopar de grup nombrós o bé si teniu fills i els hi agrada això d'aixecar-se a mig menjar (a mi m'encantava de petit anar a un bufet) és un lloc recomanable per anar-hi, ja que el menjar està bé i hi ha una certa varietat de productes.

Dale cinco minutos de respiro al planeta

2007-02-01T11:12:00.000+01:00

La organización ambiental francesa Alianza por el Planeta organiza el jueves 1 de febrero una movilización ciudadana para alertar sobre las gravedad del cambio climático y la necesidad de tomar medidas eficaces y urgentes desde el ámbito político. Bajo el lema de “Cinco minutos de respiro al Planeta”, la iniciativa invita a los ciudadanos a que desde las 19:55 horas y hasta las 20:00h de este jueves, todos apaguemos las luces y electrodomésticos y equipos conectados a la corriente, para reducir de una manera simbólica el consumo energético, una de las principales contibuciones al calentamiento del planeta en nuestra vida diaria.

El objetivo es que los organismos políticos y de decisión, que han de aprobar las estrategias contra el cambio climático, se den cuenta de que hay un movimiento ciudadano que les reclama una acción inmediata, y que predica con el ejemplo de esta acción simbólica. El día elegido, el jueves 1 de febrero, no es casual, ya que es la fecha en la que se presentará en París el último informe de los expertos de Naciones Unidas sobre el cambio climático.

Fuente: www.frenaelcambioclimatico.org, concretamente aquí.

El futbol i l'entrepà

2007-01-31T16:39:00.000+01:00

Per distreure'ns una mica i sortir de la rutina d'estudiar durant tot el dia, vam decidir amb els companys del pis de Saragossa anar a veure el partit del Barça-Saragossa corresponent a l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei de futbol. Dels quatre que hi anàvem, dos som del barça (el cordobès i jo), un del Saragossa (un noi de Fabara, un poble de la franja aragonesa) i l'altre és del Madrid (l'extremeny), o sigui que la cosa estava repartida, dos animavem al Barça i dos al Saragossa.

Vam anar a un bar anomenat Café de Flandes y Brujas i vaig sopar una hamburguesa Flandes (amb ou farrat, bacó, enciam, ceba i hamburguesa) y un xampú mentre miravem el partit, que la veritat sigui dita, va ser una mica aborrit, però el fet de veure'l amb amics en un bar fa caliu i t'ho passes molt bé.

El cap de 7mana

2007-01-20T17:26:00.000+01:00

Per cel·lebrar l'obtenció del carnet de conduir vam anar amb la familia al restaurant Casa Miquel (també conegut con Les Miqueles). De primer vam fer un pica pica a base de pernil ibèric, pop a la gallega i una amanida de favetes i gules; de segon vaig pendre magret d'ànec al porto i de postres puding de la casa. És un molt bon restaurant.

Dissabte per la nit vam anar amb els amics a sopar al Trastevere, restaurant on serveixen unes pizzes, uns plats de pasta i uns carpaccios boníssims. Jo em vaig partir amb la pititeta una pizza i uns fettucce al nero. Després vam anar a fer un beuret al Smilig Jack, un local de fusta i poca llum. Allí m'ho vaig passar superbé; ens van divertir moltíssim ballant cançons dels anys 80 i 90 com Mescalina de Los Rebeldes, Para Ser Feliz Quiero Un Camión de Loquillo, Enamorado De La Moda Juvenil de Radio Futura, Basquet Case de Green Day, Adiós Papá de Los Ronaldos, Song 2 de Blur i un llarg etcètera.

Ara que tinc carnet no puc conduir

2007-01-18T17:20:00.000+01:00

Després de llegir el títol de l'escrit i d'observar atentament la fotografía, és fàcil deduir perquè ara que finalment tinc carnet de conduir és impossible que agafi el cotxe. Dijous vaig patir una petita caiguda de la bicicleta camí de classe. Tenía por d'haver-me fet alguna petita fissura, però per sort nomès ha estat un petit esquinç al canell; afortunadament ha estat al canell esquerre i per tant puc escriure tranquil·lament amb la mà dreta, ja que dimarts comencen els examens de final de quatrimestre.

Brum brum!!

2007-01-16T13:56:00.000+01:00

JA TINC CARNET DE CONDUIR!!!!!! Ja se que és una mica extrany que una persona es tregui el carnet de conduir als gairebé 25 anys, però aquesta és la meva realitat. L'autoescola on he anat s'anomena Anaya La Seu i està al carrer Sant Ruf de Lleida. Les pràctiques de cotxe les he realitzat amb un Renault Megane. Poc a poc us aniré contant on em porta el Citroën Xantia de casa o el Toyota Aygo de la meva germana, així com les primeres vivències i anècdotes amb els cotxes.

Una verdad incómoda

2007-01-10T21:35:00.000+01:00

Durant les vacances de Nadal, entre d'altres moltes coses, he vist la pel·lícula Una Verdad Incómoda (An Inconvenient Truth). El film és un documental d'una hora i mitja dirigida per Davis Guggenheim i on el protagonista és l'Al Gore qui realitza una conferència sobre el canvi climàtic analitzant les seves causes i conseqüencies.

Us recomano moltíssim que la mireu; tracta un tema molt important del que tots som responsables i del qual em d'estar informats per poder formaar la nostra propia opinió. A més, el tema es tractat amb molta sencillesa, sense entrar en aspectes molt cientifics, i no es fa gens pessat.

Anuari Guia del Michelín 2007

2007-01-04T14:38:00.000+01:00

Us faig un resum dels diferents restaurants on he anat a dinar o sopar durant el 2006; en aquesta classificació no he inclòs si he anat a menjar a casa d'algú. En total tinc 240 targetes de restaurants de cinc països diferents (Espanya, Andorra, Italia, Alemanya i Croacia). La llista ha quedat de la següent manera:

General: Mamma Mia (6), Iruña (5), Ilargí, La Tagliatella i Libanès Xix Kebab (4).

Colla: Mamma Mia i Ilargí (4), Vapporetto i Iruña (3), Funàtic i Roma (2).

Família: Villa Magda, Petit Racó, Iruña i Can Miquel (2).

Pititeta: Libanès Xix Kebab (4), El Paradís i La Tagliatella (3) , Zaccaris, Alt Berlín, La Píccola Tevere i D-kbabs (2).

Espero que al restaurant Mamma Mia, que és el lloc on més cops he menjat, no li passi com el guanyador del 2005, el xinès Internacional, al que al llarg del 2006 no hi he anat cap vegada; si més no, no deixa de ser curiós.

Dobar dan

2007-01-02T13:53:00.000+01:00

La meva germaneta se'n va anar amb unes amigues a passar el cap d'any a Zagreb, on ha estat una setmana. En la imatge podeu veure la plaza Jelacic, la fisonomia dels edificis de la part antiga de la ciutat i els tranvies, que és el transport públic típic d'allí.

Com a record m'ha portat un iman molt bonic amb una frase en croat que traduïda ve a dir "salva la terra, és l'únic planeta que té xocolata" i una corbata molt elegant, ja que són originaries d'allí (no mireu el nus perquè és evident que no se fer-n'hi).

Per celebrar la seva arribada a casa vam decidir anar a sopar, concretament al restaurant L'hortet. De primer vam demanar un foie i un pernil ibèric exquisits, i de segon cadascú un plat, jo vaig prendre calamars a la romana.

La darrera nit del l'any

2006-12-31T17:53:00.000+01:00

Després de sopar a casa i prendre el raïm, vam anar amb la colleta a celebrar l'entrada del 2007 al xalet d'un amic.

Allí vam passar la nit jugant a un joc que vam titular Fortó que consistia en superar diferents proves com embolicar a algú com si fos una mòmia, reproduir fidelment una figureta d'un gos feta amb filferros, encertar el que pensa algú sobre alguns aspectes, respondre preguntes divertides, representar mímicament una situació... (Ens ho vam passar molt bé amb aquest joc!!!)

Després vam jugar a un joc de taula, el Cluedo dels Simpsons i ens vam viciar una mica amb la Play Station 2.

Finalment vam acabar esmorzant els tradicionals xurrets amb xocolata per anar-nos a dormir amb quelcom calentet i apetitós al ventre.

Feliç 2007

La darrera Línea

2006-12-30T13:04:00.000+01:00

La nit del 30 de desembre ha estat la darrera que em fet una copa al bar musical Línea. L'amo ha traspassat el negoci; no sabem si els propers propietaris mantindran el mateix ambient, si seguirà amb el mateix nom o quant serà la nova inaguració. Era un dels nostres llocs habituals d'encontre amb els amics, on anàvem a fer alguna partideta de billar i a xerrar tranquil·lament mentre feiem un beuret. Per aquest motiu la penúltima nit del 2006 vam decidir retre el nostre petit homenatge a un local molt important per nosaltres.

Dinner at Tiffany's

2006-12-29T18:16:00.000+01:00

Aquest divendres vaig sopar amb uns amics al restaurant Tiffany's, un local on fan unes pizzes i uns plats de pasta impressionants. L'ornamentació del lloc és força romàntica, la música de fons és molt bona, està bé de preu i el menjar te'l fan al moment, no hi ha res congelat ni precuinat, fet que fa que per anar a sopar s'ha d'anar-hi sense presses.

Curiosament aquest local, va ser molt famòs als anys 70 i 80 a Lleida perquè va ser la primera discoteca de la ciutat; posteriorment va passar a anomenar-se d'una altra manera (Britanic Club, o quelcom similar) i es convertí en un local cultural on es podien trobar recitals de poesia, presentacions de llibres, conferències... Fa uns anys va recuperar el nom original i es va convertir en un restaurant molt bo. Evidentment l'ornamentació del local fa ús de quadres i cartells que recorden aquesta època i aquells temps.

Nadabile

2006-12-28T16:11:00.000+01:00

El dia dels sants innocents vaig assistir a un concert titulat Nadabile, un concert dut a terme per un quartet londinenc anomenat Cantabile, que acompanyats d'un pianista en algunes cançons i en d'altres a capella, van interpretar cançons nadalenques. Dos tenors i un bariton (faltava un component del grup) van cantar temes con la famosa nadala White Christmas, Lonely This Christmas d'Elvis Presley, de cançons segle XVI que exalten la celebració del nadal com Gaudete! o una peça instrumental de jazz com Creole Love Call de Duke Ellington. Un concert d'una hora de duració on es pot disfrutar de la veu i melodia d'aquest grup anglès. En acabar l'actuació, els cantants van esperar-nos a la sortida per si volíem donar-los la mà o per si volíem que ens signessin algun dels cds que allí mateix es podien comprar. Evidentment, vaig comprar-ne un titulat Christmas With Cantabile, on algunes de les cançons interpretades en el concert estan incloses en aquest cd.

Els nous pastorets

2006-12-25T01:02:00.000+01:00

La nit de Nadal vam anar amb els amics a La Boite, una sala de Lleida on feien un concert dels Pastorets Rock. Aquest grup "és una banda lleidatana que basa el seu repertori en els temes més coneguts del cançoner català adaptades amb ritmes i arranjaments típics dels patrons moderns com el funki, l'ska o el rock dur" segons s'explica en la seva pàgina web. Entre les cançons que van interpretar destaquen temes de la tradició catalana com La Masovera o Baixant Per La Font Del Gat, així com versions de cançons de Lluís Llach com que Tinguem Sort o El Bandoler o El Cant Dels Ocells d'en Pau Casals. El grup consta de dos cantats principals, cinc músics, un malabarista i tres pastoretes que fan els cors. La posada en escena es espectacular, molt visual, teatrera i divertida, i tots els components van disfressats de pastorets. Em va agradar moltíssim i ja tinc decidit que em compraré el seu primer disc que acaben de treure al mercat anomenat Bon cop de Rock. Assistiu a algun concert seu perquè val molt la pena, va ser impressionant i diferent al que havia vist fins ara. Per més informació regireu en la seva web clicant aquí.

Nit Bona rockera i musical

2006-12-24T00:28:00.000+01:00

A casa meva el dia fort de celebració és la Nit Bona, on ens reunim amb els tiets que viuen a Barcelona. Aquest any em canviat la tradició de que cadascú haguès de fer un regal a cada membre de la familia i ho hem substituït per l'amic invisible; d'aquesta manera nomès havíem de fer un regal a la persona que ens tocava segons un sorteig. A mi em va tocar fer-li un regal a la meva tata i li vaig comprar la RoxBox, un recopilatori de quatre cds i un dvd de Roxette; la veritat és que ma germana s'està tornanet tota una apasionada per la música.

A mi el regal me'l feia el meu pare i em va comprar una guitarra acústica de segona mà de color negre!!!!!!!!!!!!!!!!! És una passada, m'encanta. Ara tinc que aprendre a tocar-la, ja que no tinc ni idea. Sempre he pensat, no se exactament perquè, que tothom en aquesta vida hauria de saber tocar un instrument. Jo vaig estar un any en un grup de grallers on tocava diferents tambors (no se si es diuen timbals o com), un Nadal em van regalar un petit bongo molt bonic que mon pare va comprar a París i ara per fi tinc una guitarra. Ara nomès falta posar-li nom; havia pensat en Roxi, abreviació de Roxette ja que a ma germana li he comprat el disc de Roxette, no se. Si teniu alguna idea...

Després dels regals, a sopar en familia. Ens vam posar les botes amb el deliciós menú; de primer vam prendre canapès, ibèrics, formatge i patè; de segon mil fulles de xai i de postre torrons, fruits secs, neules i polvorons. La sobretaula es va allargar fins les sis de la matinada...

Evidentment, en comptes d'acompanyar la vetllada amb nadales, Roxette ens va amenitzar la nit amb un altre tipus de música.

De vacances

2006-12-23T23:45:00.000+01:00

Dissabte per la tarda nit vaig disfrutar d'una jornada de vertaderes vacances. Sense necessitat de fer malabarismes per combinar oci i estudi, sabent que en aquestes dues setmanes de festes hi ha temps suficient per fer feina i disfrutar del temps lliure. Vaig quedar amb la pititeta per donar una volta pel carrer Major per mirar aparadors tranquil·lament; vam comprar algo per brenar i ens ho vam menjar tot passejant per la ciutat plena de llums i colors nadalencs; vam fer una ullada per la Rambla de Ferran on hi ha instal·lades moltes parades de hyppies, on em vaig comprar un parell de pulseres de cuir molt xules. Després vam anar a sopar al Libanès Xix Kebab, on ens vam partir un mutabal i un humus, que són una espècie de puré de nous i cigrons respectivament i de segon ella va prendre un farafel i jo un kebab. Tot seguit vam anar al cinema a veure la pel·lícula The Holiday, una comèdia romàntica nadalenca interpretada per l'enigmàtic i atractiu Jude Law, entre altres actors coneguts. Us recomano que l'aneu a veure si us agraden aquest tipus de films romàntics; a mi em va agradar molt, em va emocionar, em va fer riure, em va entretindre... Al sortir del cinema, com feia molt i molt fred vam parar al Nelson, una cafeteria enorme del centre de Lleida, a fer un cafè amb llet ben calentet.

Quatre, tres, dos...

2006-12-22T15:39:00.000+01:00

Aquest divendres vam anar a sopar amb la pititeta, la meva tata i un amic a La Piccola Tevere, un restaurant molt petitó i molt bufó on es pot sopar a base de pizzes, pasta, amanides... delicioses. Pertany a la cadena de restaurants del tipo Tagliatella, Pastificcio, Tastevere...

QUATRE: Com al sortir del restaurant plovisquejava, ens vam quedar al O Sulivan's, una cerveseria d'aquestes de fusta tipo irlandès, escocès o anglès (suposo que sabeu a quin tipo de local em refereixo...) amb poca llum, ornamentades amb fusta, ideals per fer un beuret amb bona música de fons, on vam estar xarrant una bona estona.

TRES: La pititeta s'adormia i la vam acompanyar fins a casa; com que encara era aviat vam decidir anar al Linea a fer un parell de partides al billar. L'amo ens va dir que el dia 30 traspassa el local!! Què farem ara? On anirem a fer una partideta a billar? És una llàstima ja que era un dels nostres llocs habituals; esperem que el nou propietari mantingui l'ambient. DOS: El David va decidir retirar-se i com la meva germana tenia ganes de més gresca ens vam apropar fins el Next Bar on vam ballar una estoneta. El Next és un pub un tant especial perquè si pot trobar gent de vint anys i gent de quaranta tacos, tots barrejats sense cap problema.

La xampanada

2006-12-19T12:51:00.000+01:00

Segons m'expliquen companys de la universitat, diuen que el darrer dia de classe, que és aquest dijous, es celebra la xampanada, una petita celebració consistent en que a l'acabar la darrera classe, els estudiants anaven a la cafeteria del centre y prenien una copa. Aquesta activitat fa molts anys que ja no es realitza i no se si vertaderament els del bar aquell dia tenien xampany per poder servir una copa o si simplement es una manera de anomenar l'acte de fer un beure, fos un refresc o un cafè. Actualment la xampanada no es celebra i els estudiants han muntat la pre-xampanada, consistent en fer un botellón el dia anterior a la xampanada en el campus durant tot el dia. M'expliquen que a més de que tot el campus queda ple d'ampolles, bric i llaunes d'alcohol, farà cosa de 10 anys, això es va extendre fins dins els edificis que configuren el campus Río Ebro (tal i com s'anomena el campus on estic), per la qual cosa el día de la pre-xampanada es suspenen les classes perquè tanquen les portes com a mesura preventiva, i per tant, tot i ser un dia lectiu, es fa festa.

Cinema, restaurant i discoteca

2006-12-08T11:52:00.000+01:00

CINEMA: El Ilusionista

Gairebé dues hores d'una pel·lícula sorprenent, molt i molt recomanable. La recreació de l'època és molt bonica i la trama argumental està bé, però és que el final fa que aquesta pel·lícula es converteixi en un film excel·lent. No us deixarà indiferents (sinopsis).

RESTAURANT: Tastapans L'exteriorment del local reprodueix la forma d'un bus, fet que m'ha atret molt, però el seu interior no va d'acord amb la seva fisonomia externa, ja que pensava que hi haurien ormaments que recordessin o simulessin que s'està dintre d'un autobús, però no és així; el seu interior és el d'un restaurant normal. És pot sopar a base de tapes, entrepans amb pa de crep, amanides i algun altre plat. Vaig anar a sopar amb la pititeta i vam sopar a base de tapes de primer (champinyons amb juliver, patates braves i unes croquetes) i de segon vam demanar una amandida i una crep (plena amb pebrot, tonyina...). El restaurant és molt elegant i el menjar és molt bo. Em va agradar.

DISCOTECA: Pachá No hi havia anat mai a la discoteca Pachá de Lleida; em va agradar anar-hi tot i que no crec que el converteixi en un lloc que freqüentaré a partir d'ara. La música que van posar era bàsicament regueton (tot i que m'havien dit que el tipus de música que punxen és house). En aquest cas es tracta d'una discoteca de tamany mig i és força bonica, però l'estil de música no em va agradar especialment, tot i que no vam parar de ballar.

Alquézar

2006-12-07T10:34:00.000+01:00

Ahir vam fer una sortideta amb els amics; vam anar a Alquézar, un poble a 20 Km de Barbastre. Alquézar és un topònim àrab que significa "fortalessa", clara al·lusió al castell que corona el poble. Us recomano molt la visita perquè val la pena, és un indret molt bonic que permet combinar moltes activitats. Si voleu més informacío cliqueu aquí.

Pel matí hem visitat l'esglèsia de Sant Miquel i la Col·legiata de Santa María La Major (que és la fortalessa o castell que corona el poble) i on destacaría la seva col·lecció de quadres, l'orgue i el claustre amb el capitells romànics.

Hem dinat al Mesón del Vero on he pres sopa de cocido, llangonissa a la brasa i de postre una trenza d'Osca, una pasta amb fruits secs típica de la zona.

Per la tarda hem fet una excursió d'una hora i mitja de durada que donava la volta per la part baixa del turó de la col·legiata i que passava pel cantó del riu i després hem anat al museu etnològic "Casa Fabián" on es poden observar estris de la vida més antiga del poble i la comarca.

El curiós del cas és que em combinat varis aspectes que es poden lligar al turisme; em gaudit de la gastronomia de la regió, em disfrutat de la natura, em descobert la forma de vida d'anys enrera en el museu etnològic i em visitat l'esglèsia i la col·legiata. Tot això amb la companyia d'uns molt bons amics.

Joguines solars italianes

2006-12-04T13:10:00.000+01:00

La pititeta m'ha portat de Roma una joguina solar; és tracta d'una planteta amb una petita placa fotovoltaica que al incidir llum sobre ella fa que les fulles de la planta belluguin. He regirat per internet i he trobat que la mateixa casa també comercialitza un nino amb el mateix funcionament que enlloc de bellugar les fulles mou el cap. La planta s'anomena Flip Flap i si voleu veure la simulació de com belluga i els diferents colors disponibles (el test de la meva és de color taronja, la qual queda més bé) a més del nino cliqueu en aquest enllaç. Trobo que és un ornament molt bonic que ja he col·locat en la meva habitació de Jusliwood i li dona un punt d'originalitat i elegancia.

La guia de la nit de Lleida

2006-11-29T14:01:00.000+01:00

Amb l'edició del diari El País del passat 24 d'octubre s'hi adjuntava un suplement de la Guia de la Nit, amb informació sobre els millors locals nocturns (bars, pubs, discoteques, afters i algun restaurant) de les diferents capitals de província d'Espanya. La tendència nocturna de la meva ciutat, Lleida, segons el suplement és anar a sopar al Tapas Bus i després a la discotèca Wonder. La descripció que hi havia era la següent:

"TAPAS BUS: Un local que adopta la forma d'un autobús de dos pisos londinenc. Ademès, posseeix un soterrat que és el lloc escollit pel restaurant més formal. En la primera planta, barra de bar i tapes, i en la segona, un espai que es reserva per menjars en grup. Lleida, C/ Enric Farreny 36. Preu del sopar 20 euros." (Actualment aquest restaurant ha canviat de nom, és diu Tastapans i el color vermell dels autobusos londinencs ha estat substituït pel negre). "WONDER: En les afores de la capital es troba aquest monumental espai de més de 2800 m2 repartits en cinc sales. Wonder és un poble sencer de Tijuana o cualsevol altra ciutat viciosa o festera on a cada cantonada es troba un bar diferent. Wonder separa els gustos i ofereix sales amb merengue, country, ranchera, rock, pop, disco dels 80... També et pots prendre o una pizza o un cruasan mentre reposes de tant viatje. Lleida, carretera N-II, Km 458,200. Entrada 6 euros." Què n'opineu vosaltres? Creieu que és una bona proposta per disfrutar de la nit lleidatana? Considereu que hi ha algun altre pla millor? D'aquí uns dies publicaré un escrit amb les meves propostes; mentrestant deixeu els vostres comentaris.

¿Llueve al gusto de todos?

2006-11-27T11:57:00.000+01:00

Us recomano un llibre que tot just m'acabo de llegir. Es titula ¿Llueve al gusto de todos? i el seu autor és Víctor Peñas (Ed. Espasa). El llibre tracta, amb un llenguatge sencill i un to divulgatiu, sobre la problemàtica de l'aigua a Espanya que desafortunadament tant de moda i tanta crispació ha provocat darrerament; per fer-ho fa un recorregut per diferents temes tan importants i conflictius com el transvassament de l'Ebre, sobre les desaladores, els banc d'aigua, sobre si s'està patint un canvi climàtic, sobre l'ús i la gestió coherent de l'aigua... Víctor Peñas és geògraf; és membre del Departament de Geografia de la Universitat del País Basc i de la Mesa de l'Aigua del Consell Sectorial de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gasteiz; és col·laborador de la Direcció d'Aigües del Gobern Basc i responsable del àrea de polítiques de gestió del aigua de la Fundació Bakeaz. Crec que és fonamental que tothom s'informi sobre la Nova Cultura de l'Aigua que cal duu a terme per poder solventar o pal·lir aquesta problemàtica. No nomès és una qüestió dels polítics, dels tècnics o de les persones afectades, és fonamentalment una qüestió social i cultural. Destaco una frase de la introducció del llibre: "Cuando lleguemos a comprender que el uso principal que puede tener un río es precisamente el de ser río, habremos puesto los cimientos sólidos para afrontar con éxito el ejercicio de la planificación hidrológica".

Hop!era

2006-11-25T11:20:00.000+01:00

"Hop!era és un delirant apropament per a tots els públics al món de l'òpera. Des de la perspectiva de l'humor i el teatre de gest, aquest espectacle proposa una divertidíssima dessacralització del gènere líric, amb grans dosis d'imaginació i sense barreres artístiques ni intel·lectuals" (font).

"L'obra combina la representació en to còmic de diferents peces operístiques com Norma, Il Trovatore o Samson te Dalila. Va ser estrenada el 1996 al Festival d'Avignon on va ser nominada en la categoria de millor espectacle revelació, va perdurar durant 8 mesos en cartellera a París i va ser nominada com a millor espectacle d'sketchs als premis Moliere del 98" (font). Dissabte es va representar l'obra al Teatre de l'Escorxador de Lleida, malauradament la sala no es va omplir, diria que ni tan sols va arribar a la mitat de l'aforament, però els allí presents vam disfrutar d'allò més d'una creació artística fantàstica. L'obra està traduïda i dirigida per Jordi Puntí i Toni Albà, la interpretació està realitzada per tres actors i quatre cantants d'òpera. Us recomano que aneu a veure l'obra en qüentió, diria que no us la podeu perdre. Pels que esteu per les terres de Lleida, el proper 17 de desembre es representrà al Teatre Municipal de Balaguer.

El Teatre del Mercat

2006-11-23T23:40:00.000+01:00

El Teatre del Mercat està situat en l'edifici que antigament acollia el mercat de peix de la ciutat de Saragossa, va ser construit l'any 1928 i està situat al casc antic de la ciutat, entre els ponts de l'Almozara i el de Santiago. És un teatre petit, d'una sola sala amb una capacitat per 208 persones; m'ha semblat un teatre molt acollidor, ideal per obres o concerts de petit format.

L'obra que he anat a veure duia per títol Yo, Segismundo i pertany a la companyia Lagarto Lagarto (autor i actor, Alfonso Palomares; posada en escena y direcció, Amparo Nogués). L'obra és un monòleg interpretat pel protagonista de l'obra La Vida Es Sueño de Calderón de la Barca, Segismundo, qui explica en primera persona la seva turmentada existència. L'obra ha durat una hora i la interpretació ha estat genial.

Els Pets fan teatre

2006-11-12T18:37:00.000+01:00

El dissabte dia 11 vaig assistir al concert que el grup de rock català Els Pets van realitzar a l'auditori Enric Granados de Lleida. L'actuació forma part de la seva gira Els Pets Fan Teatre, un conjunt de concerts acústics que es duran a terme en auditoris i teatres.

El repertori va consistir en noves versions de diferents temes menys interpretades en els concerts convencionals del grup, properes al so acústic, i la presentació d'algun nou tema del proper disc que treuran al mercat. El cantant del grup, en Lluís Gavaldà, es va ficar el públic a la butxaca amb les paraules reivindicatives i en clau d'humor que pronunciava entre cançó i cançó.

Recomano que tothom qui pugui hi vagi perquè va ser un concert molt bonic, proper entre el grup i el públic, divertit i molt intens. A més podreu gaudir d'una nova cara del grup i d'una molt bona acústica.

Al gener tornaran per les terres de Lleida, concretament a Balaguer, i la veritat és que no m'importaria tornar-hi.

Malauradament no vaig recordar endur-me la càmara de fotos i no puc deixar cap imatge del concert.

La Romareda

2006-11-08T01:24:00.000+01:00

Aquesta nit he assistit al partit de futbol corresponent a la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei disputat entre el Real Saragossa i l'Hercules d'Alacant. El partit ha acabat amb un 2-0 que ha permès a l'equip maño passar a vuitens de final. El enfrontament va ser més aviat fluix, amb un joc lent i poc vistós, però el fet que l'entrada ens costes 1 euro per ser estudiants universitaris va fer que ens ho passessim d'allò més bé.

La campanya d'anar a l'estadi per 1 euro per ser estudiants universitaris va fer possible que l'estadi estiguès gairebé ple en un partit sense gaire interès.

Carregador solar per mòbils

2006-11-05T00:49:00.000+01:00

En honor del meu sant, els meus amics, estimats amics, que saben dels meus gustos, em van fer un molt bon regal: un carregador solar per al mòbil.

El carregador en qüestió és una petita placa fotovoltaica per aprofitar l'energia solar i transformar-la en electricitat, però a més, disposa d'una bateria interna de liti que permet emmagatzemar electricitat per carregar el mòbil inclús quan no hi ha sol. El carregador és de la marca Inpower i presenta adaptadors per les diferents marques de mòbils.

Vot per correu

2006-11-01T14:24:00.000+01:00

Avui, dimecres 1 de novembre, dia de Tots Sants, es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Com estic a Saragossa i no tenia intenció de baixar a Lleida per un dia, vaig complir amb el meu deure de votar via correu.

Fa dos dissabtes vaig anar a una oficina de Correus per tramitar la sol·licitut de vot per correu. A mitja setmana em van enviar una carta certificada amb totes les paperetes dels diferents partits polítics que es presenten a les esmentades eleccions; vaig triar la papereta del partit polític que té les meves simpaties i vaig enviar-ho per correu certificat urgent.

Tot ha estat ràpid, sencill i de franc. Animo la gent que no pugui votar en qualsevol tipus d'eleccions o referèndums degut a no trobar-se en la seva ciutat que ho faci mitjançant aquest sistema, perquè és un deure de tots anar a votar, idependentment si un es decanta per un parit polític o per un vot en blanc, però és important anar-hi.

Postals de Nadal

2006-10-30T12:21:00.000+01:00

Recupera la vella i bonica tradició de felicitar la gent que aprecies mitjançant les tan oblidades postals de Nadal. Si aquest any decideixes comprar-n'hi, no et deixis seduir per les més atractives o les més barates; dona'ls-hi un nou valor, un valor especial, que et faci decidir-te per la via tradicional de felicitar el Nadal i no per la tan actual i tan poc personal com és la opció via mail, però que alhora és tan impressionant i còmoda.

Comprar postals d'Enginyeria Sense Fronteres; així a més de felicitar el Nadal, ajudaràs una ONG que es dedica a temes de cooperació al desenvolupament a nivell internacional.

Val la pena. Per més informació http://postales.isf.es/.

Reunió d'ESF a Lleida

2006-10-30T12:09:00.000+01:00

El proper dijous 2 de novembre tindrà lloc a Lleida una reunió amb el cap de projectes d'Enginyeria Sense Fronteres amb la intenció de crear un grup de treball a Lleida, atès que durant el Solidarium varies persones es van interessar per col·laborar amb major o menor mesura amb aquesta ONG.

Així doncs, dijous 2 de novembre a les 18:30 hores al Calidoscopi hi haurà aquesta reunió informativa. Està oberta a tothom; si coneixeu qualsevol persona interessada no dubteu en avisar-la.